VIRGÍNIA CABALLERO i ESTHER ROMAGUERA. El dia 21 de setembre vam celebrar el Dia Mundial de l’Alzheimer, un tipus de demència crònica i progressiva que es caracteritza perquè la funció cognitiva es veu deteriorada més enllà d’allò que es considera normal com a conseqüència de l’envelliment.
La demència no afecta la consciència, però el deteriorament de la funció cognitiva acostuma a anar acompanyat per un empitjorament del comportament social, el control emocional i la motivació.
És una de les principals causes de discapacitat i dependència entre les persones grans, i la malaltia d’Alzheimer és la més comuna, ja que representa entre el 60 i el 70 % dels casos.
Les alteracions cognitives (memòria, percepció, orientació, atenció, etc.) acaben tenint una influència en la resta de funcions i dificulten el desenvolupament de les ocupacions que tenia la persona durant tota la seva vida. En aquest moment comença una disfunció a les àrees ocupacionals que afecta de forma física, psicològica, social i econòmica no només la persona malalta, sinó també els seus cuidadors, la seva família i la societat.
La teràpia no farmacològica és una eina molt important per aconseguir els següents objectius:
- Generals
- Millorar el processament cognitiu i les habilitats funcionals i, per tant, l’autoeficàcia.
- Millorar l’estat d’ànim i l’autoestima.
- Augmentar la qualitat de vida.
- Específics
- Afavorir i activar l’orientació espacial, temporal i personal.
- Induir la memòria personal i autobiogràfica.
- Estimular la memòria a curt i llarg termini.
- Optimitzar els nivells d’atenció sobre el material.
- Exercitar la percepció mitjançant estímuls visuals i auditius.
- Maximitzar les capacitats lingüístiques preservades exercitant el llenguatge automàtic i optimitzant l’expressió i la comprensió verbals i escrites.
- Facilitar el raonament abstracte.
- Exercitar la mecànica de la lectoescriptura.
- Potenciar la motricitat fina i el moviment amb intencionalitat.
- Afavorir les habilitats visuoconstructives.
- Potenciar el càlcul mental.
En aquest sentit, s’implementa un programa d’estimulació cognitiva en hospitalització total (mitja i llarga estada) i a nivell ambulatori (hospital de dia) que varia en funció de la unitat i el perfil del pacient, i es porta a terme per part dels i les terapeutes ocupacionals.
- Valoració d’ingrés amb la recollida de dades i registres.
- Planificació del tractament en funció d’uns objectius incloent al pacient en les activitats individualitzades o grupals segons el seu perfil.
- Intervenció amb activitats terapèutiques individualitzades i grupals fent la gradació adequada per tal d’aconseguir la màxima autonomia. Aquestes activitats es revisen de manera periòdica per adaptar-les a les necessitats del moment dels pacients. Així mateix, els horaris i l’estructura es poden modificar en funció de la disponibilitat del servei i els protocols de salut a seguir.
Activitats individuals de les diverses àrees cognitives
- Exercicis escrits
- Activitats cognitives manipulatives
- Estimulació online
Activitats grupals
Més enllà d’estimular funcions superiors, ens permeten treballar habilitats socials i conductuals.
- Tècniques d’orientació a la realitat.
- Història de vida
- Comentari de notícies o lectures
- Assemblees
- Sessions d’exercicis cognitius amb suport visual de projector
- Grup d’exercicis cognitius orals amb o sense suport de pissarra i altres materials
- Psicomotricitat en sedestació o bipedestació
- Jocs de taula
- Manualitats
- Coral
- Educació sanitària
- Recuperació d’aficions
Sala Snoezelen
És una intervenció individual de vuit sessions de mitja hora per pacient. La sala sensorial o el carro sensorial ens permet moure els elements a l’habitació quan el pacient no es pot desplaçar i la intervenció se centra en estimular els sentits primaris i els sistemes propioceptius i vestibulars.
Al mateix temps, un equip de fisioterapeutes treballa els aspectes motrius per preservar al màxim la capacitat motora, tant de les EESS com de les EEII, l’equilibri i la coordinació.