Arran de la reorganització de les residències de la Congregació de Germanes Hospitalàries, a finals de novembre, germanes grans de la comunitat de l’Hospital Sagrat Cor van passar a formar part de la residència de Benito Menni CASM.
Conegudes per bona part dels i les professionals del nostre Centre, algunes d’aquestes germanes, com Sor Elena Asarta, Sor Gloria Lasheras o Sor Juana Niun, van viure els inicis del que era el Centre Neuropsiquiàtric Sagrat Cor i van treballar de la mà del primer director mèdic, el doctor Alfredo Rego.
Així, Sor Elena ha estat 24 anys en aquest hospital. D’aquests, 14 va ser la directora d’infermeria. Ens explica que convencia els i les pacients perquè entressin a la Unitat oferint-los alguna cosa de menjar.
Per la seva banda, Sor Gloria va ser l’encarregada del servei de laborteràpia del Centre a mitjan dels anys 60.
I no ens podem oblidar de Sor Juana, que és la germana que ha estat més anys a l’Hospital, en concret, 52. Ella va ser, durant molt temps, l’alma mater de la bugaderia. “ No hem vist roba més blanca i millor planxada! I sempre alegre i pendent de tothom!”, exclama Sor Isabel Blázquez, superiora actual de l’Hospital Sagrat Cor.
Les germanes, responsables del dia a dia del Centre Neuropsiquiàtric
Als orígens del Centre Neuropsiquiàtric Sagrat Cor, les germanes eren les responsables del dia a dia, de les tasques de manteniment, com de l’hort i la granja, així com d’oferir atenció a les internes.
Sor Elena Asarta i Sor Gloria recorden el Dr. Rego com un home bo, qui va fer una gran labor per canviar la manera de veure i tractar la persona amb malaltia mental. I és que el primer director mèdic del nostre Hospital va ser un visionari i va introduir una reforma de l’atenció psiquiàtrica potenciant el contacte continuat del/de la pacient amb l’exterior, a través de visites, sortides de cap de setmana… amb la finalitat de promoure la seva readaptació a la comunitat. “Quan els/les pacients entraven al Centre canviaven la seva manera de ser i fer, eren amables i ajudaven la resta de persones usuàries… ens ho asseguraven els pares quan els/les venien a veure”, explica Sor Elena.
Sor Gloria recorda l’ambient familiar i hospitalari que es respirava al Centre: “Érem com una família, jo no recordo haver tingut mai la sensació d’estar en un lloc tancat, on es privés a la persona usuària de llibertat, més aviat el contrari. Vam ser capdavanters en canviar la manera d’atendre les persones, oferint una atenció humanitzada”.
La Comunitat de Germanes i la creació de la residència
Sor Isabel Blázquez ens explica que, fins a mitjans dels anys 90, les germanes vivien en el mateix edifici que els i les pacients, fet que no els permetia desconnectar, en cap moment, de les tasques de la seva missió.
Amb la finalitat que tinguessin “un espai on poguessin anar després de treballar”, tal i com explica Sor Isabel, es va construir l’edifici de la Comunitat de Germanes de l’Hospital Sagrat Cor. Fa quatre anys es va adaptar la terrassa que hi havia a la segona planta perquè aquelles germanes més grans i amb major grau de dependència poguessin tenir totes les seves necessitats cobertes en un únic espai.
Durant aquests anys, les germanes han pogut gaudir d’activitats molt semblants a la de la resta de germanes de la Comunitat, però adaptades al seu ritme. Una hora de gimnàs diària, jocs de taula, llegir el diari, sortides al jardí i, també, de cap de setmana, a Torredembarra, entre altres.
Tal i com es va recordar a l’eucaristia i homenatge que es va celebrar en el seu nom, el 21 de novembre, Sor Juana, Sor Modesta, Sor Elena, Sor Exuperia, Sor Antonia, Sor Mª Cruz, Sor Gloria i Sor Mª Luisa han ajudat a construir la història del nostre Hospital, la història de l’hospitalitat. GRÀCIES germanes.
