“En moltes ocasions parlo de la desesperació, dels petits moments de desesperació màxima. No m’agraden, no m’agraden gens perquè sento que no controlo res, que no puc controlar els meus pensaments i, a vegades, ni les meves accions”.
“És com que les coses em sobrepassen i el got mig ple, s’omple de cop, i vessa (…) Em converteixo en una persona totalment irracional, tots els que estimo, els que vull que estiguin a la meva vida, tot allò pel que cada dia m’acabo llevant deixa de tenir importància. No m’agafo a res. Tant se val tot (…) És indiferència. És el desig de deixar de patir, de deixar que el vaixell s’enfonsi (…) En realitat, allò que busco és tan sols pau mental”.
Aquests són dos extractes d’una carta que va escriure la P., una pacient de 21 anys amb Trastorn Límit de la Personalitat (TLP), després del primer intent de suïcidi i abans de ser diagnosticada d’aquest trastorn a l’Hospital Sagrat Cor.
La desesperació i el patiment extrem són dos dels trets característics del TLP, una malaltia mental greu i crònica que es caracteritza per la inestabilitat en les relacions personals, les emocions extremes, la distorsió de l’autoimatge i la carència de control dels impulsos.
L’any 2007, dos professionals de l’Hospital Sagrat Cor, el doctor Pedro Yscadar, psiquiatre de la Unitat d’Aguts, i Rosa Rodríguez, terapeuta ocupacional de l’Àrea de Rehabilitació Hospitalària, van voler donar una resposta diferent a les persones amb trastorn límit de personalitat de la que es donava en aquells moments i van desenvolupar un programa d’atenció específica al TLP, que es caracteritza per la interacció permanent de professionals de diferents disciplines, com la psicoteràpia, la infermeria i la teràpia ocupacional. En el disseny d’aquest programa també hi van intervenir Josep Tristany, coordinador de l’Àrea de Rehabilitació, i Anna Donaire, en aquells moments psicòloga de l’Àrea de Rehabilitació.
Els professionals del Centre que han treballat i treballen aquest pla d’intervenció l’anomenen ‘model Martorell’, ja que és un programa que han anat construint ells mateixos amb els anys i que és fruit de la integració de fins a set models diferents de diversos àmbits terapèutics, com la psicologia humanista de Maslow, el model de comportament ocupacional de M. Reilly o el model de psicoteràpia analítica de Jung.
Al següent vídeo el Dr. Yscadar i Rosa Rodríguez ens expliquen l’origen i particularitats del model Martorell d’atenció als trastorns de personalitat:
El programa d’atenció específica a les persones amb TLP a nivell hospitalari es va començar a aplicar a mitjan setembre passat, a la Unitat d’Aguts. Cadascuna de les fases té unes activitats que es van jerarquitzant en funció de l’estat del pacient. “Els resultats obtinguts fins a dia d’avui són molt bons i demostren que aquest treball en equip repercuteix en una menor taxa de reingressos que en altres hospitals”, assenyala en Dr. Yscadar.
Aquest programa compta amb una nova figura professional: el treballador social. Així, cada setmana el pacient amb un trastorn límit de personalitat ingressat a la Unitat d’Aguts de l’Hospital Sagrat Cor rep atenció psicoterapèutica individual i col·lectiva, de teràpia ocupacional, a partir d’un taller de joc i, també, atenció grupal de treball social.
Els professionals del grup de TLP del Centre expliquen que l’objectiu d’aquest tractament és que el pacient aprengui a gestionar el seu malestar emocional, que es tradueix en angoixa, ansietat, ràbia i frustració.
Aquest grup constituït per prestar aquesta atenció específica en TLP està format pel Dr. Yscadar i la Rosa Rodríguez, junt amb Javier Anta, terapeuta ocupacional; Mercedes Pérez, treballadora social; Nuria Jaurrieta, psicòloga; Andrea Caparrós, treballadora social; Clara Mostalac, psiquiatra resident, i Cèlia Llorens, psicòloga resident. Josep Tristany i Anna Donaire són, actualment, assessors del programa.
Tots ells es reuneixen dues vegades per setmana per consensuar el tractament que s’ofereix a cada pacient. “Quan ha faltat algun professional perquè estava de baixa o per qualsevol altre motiu s’ha seguit oferint l’atenció, cosa que significa que tots els membres del grup tenim el mateix pes i que s’ha generat un coneixement compartit”, expliquen.
Tallers multifamiliars
Cal destacar la creació, també des del passat mes de setembre, per iniciativa de Nuria Jaurrieta, de tallers multifamiliars, que van més enllà de l’ingrés del pacient a la Unitat d’Aguts. En aquestes sessions conflueixen persones amb TLP que estan ingressades a Aguts i les seves famílies, moltes de les quals estan desbordades, i pacients amb aquest trastorn que ja han estat donats d’alta i es troben en tractament ambulatori, junt amb les seves famílies. Se celebren un dia a la setmana, els divendres, compten amb l’acompanyament dels professionals i els assistents poden compartir preocupacions, experiències, fites assolides…
La P. va rebre el primer diagnòstic de TLP al nostre Centre el 2022, després de quatre anys de calvari amb diversos intents de suïcidi. Avui dia segueix vinculada a l’Hospital Sagrat Cor a través dels grups multifamiliars, que reconeix que l’ajuden a tirar endavant escoltant i traslladant coneixements apresos sobre la malaltia a persones en les quals veu el seu reflex de temps enrere.
L’Edgar, de 22 anys, també va ser diagnosticat per primera vegada a l’Hospital Sagrat Cor quan en tenia 19 i, ara que ja li han donat d’alta, segueix venint a aquestes sessions del divendres per poder seguir donant continuïtat al seu tractament. Ambdós venen acompanyats dels seus pares, ja que el suport de la família és un element clau per poder tirar endavant quan tens un trastorn límit de personalitat.
Missatge d’esperança per a pacients i famílies
Els professionals alerten de l’augment de casos de TLP els darrers anys. Una evidència del creixement d’aquest trastorn l’observem al nostre Hospital on, a dia d’avui, un de cada quatre pacients donats d’alta a Aguts té TLP. També assenyalen que es manifesta a edats cada vegada més primerenques, a l’Hospital Sagrat Cor l’edat mitjana d’aquest col·lectiu de pacients és de 22-23 anys.
Tanmateix, insisteixen en la importància de traslladar un missatge positiu: existeix un tractament i funciona, només cal conscienciar aquests pacients que poden tirar endavant i que s’han de deixar ajudar. En la mateixa línia, tant la P. com l’Edgar reconeixen que avui dia se senten més forts i que han après eines per portar millor la malaltia, com dutxes d’aigua freda, agafar un glaçó de gel i posar-se’l a sobre la pell, mindfulness…
“Si abans no veia la llum i no tenia ganes de seguir vivint, com a solució a deixar de patir, ara veig una porta o una finestra cap a on sé que he d’anar”, explica la P.
“He passat d’estar enfonsat i sentir-me molt sol a estar envoltat de persones que em fan costat, gràcies en gran part als ingressos que he fet a l’Hospital Sagrat Cor, on he conegut gent que pateix la mateixa malaltia i que s’han convertit en amics i amigues”, afirma l’Edgar.
