L’art com a element transformador de la salut mental

En un món cada vegada més agitat i desafiador, les malalties mentals han esdevingut un repte urgent per a la salut pública. A mesura que més persones lluiten contra l’ansietat, la depressió i d’altres afeccions que hi estan relacionades, s’han explorat diversos enfocaments terapèutics per complementar els tractaments tradicionals. Entre aquests enfocaments, l’art ha emergit com una eina poderosa capaç d’alleujar el patiment i oferir esperança a aquells que lluiten amb la seva salut mental.

L’art, en les diverses formes expressives, té la capacitat única de transcendir les barreres del llenguatge i arribar directament al cor i a la ment de les persones. Quan es fa servir com a teràpia, pot obrir un camí cap a l’autenticitat, permetent als individus explorar i comunicar les seves emocions més profundes d’una manera segura i no verbal. Pintura, escultura, música, dansa, teatre i escriptura creativa només són algunes de les disciplines que s’han utilitzat amb èxit en l’abordatge de la salut mental. A través d’aquestes expressions artístiques, els individus troben un espai per curar-se, per créixer i per descobrir noves maneres de relacionar-se amb ells mateixos i amb el món que els envolta.

Aleix Milà és un usuari de l’Hospital Sagrat Cor, que va ser atès per la Dra. Nuria Camps des del Centre de Salut Mental d’Adults (CSMA) de Vilafranca del Penedès. Té un diagnòstic de trastorn bipolar i a més també va tenir altres problemes afegits fa anys, com el consum de drogues, quelcom relativament comú, que es coneix com a patologia dual. Segons els estudis i les estadístiques, s’estima que entre el 40 i el 60 % de les persones amb trastorns per consum de substàncies també tenen un trastorn mental coexistent, i l’Hospital compta amb una unitat especialitzada en aquest tipus de patologies

Fa vuit anys va patir, dit amb les seves paraules, una crisi existencial important, que ha estat el millor que li ha passat. “Vaig tocar fons i va ser quan vaig descobrir una nova personalitat a través de l’art de pintar fotografies, que després he anat desenvolupant jo mateix”. Tot i que l’Aleix assegura que abans ja li agradava la fotografia, va ser aquesta crisi la que va provocar que desenvolupés aquest nou talent i l’interès per aquesta tècnica personal que ha anat perfeccionant amb el temps, la qual ara utilitza per crear còmics fotografiats.

“És una cosa nova que no té res a veure ni amb la fotografia ni amb el còmic, és una creació molt complexa. N’hi ha algunes que puc trigar una setmana o uns dies a acabar-les, però en altres hi puc estar un o dos mesos”, comenta. Tot això l’ha portat a un canvi dràstic de la seva vida. Ara es dedica a aquesta faceta artística que ja li ha permès fer alguna exposició i publicar diversos còmics, en els quals pretén desenvolupar una figura que serveixi de fil conductor: l’Aleix personatge.

“He millorat molt i he professionalitzat la meva feina, avançant a poc a poc, aprenent a utilitzar eines de programari que m’han permès aconseguir finalment una tècnica molt personal”, continua explicant, i afegeix com vol mostrar tot allò que està vivint perquè a través de la seva experiència altres també puguin aprendre, i aquest projecte és ara la seva nova professió. “El trastorn bipolar té coses bones i dolentes. Et fa sentir molt malament, però també em dona molta ambició per continuar endavant i poder mostrar com es pateix”. Així, l’Aleix combina la creació artística amb projectes en què col·labora amb institucions com l’Hospital Clínic o l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.

L’últim projecte és una revista dedicada precisament al trastorn bipolar, després d’altres on s’aborden temes diversos com la mort del seu pare o la lluita per la igualtat de gènere. El seu objectiu és aconseguir arribar a fer una tirada de 1.000 exemplars d’aquesta nova revista que vol distribuir entre centres d’educació i per això cerca patrocinadors que puguin ajudar-lo en el finançament. Per a qui vulgui posar-s’hi en contacte, ens ha facilitat una adreça de correu electrònic: aleixmila@hotmail.com.

Un altre usuari de l’Hospital Sagrat Cor que va trobar en l’art una manera d’abordar el seu procés de rehabilitació ha estat Ramon Baleta. Amb formació en belles arts, ja fa molts anys que pinta, però la seva estada a l’Hospital li ha servit com un element catalitzador: “L’Hospital m’ha inspirat. Els espais, la gent… i he intentat plasmar les idees fent servir colors vius, ja que la vida és bella!”.

Silvia Gutiérrez, DUI d’RH4, el servei on està ingressat en Ramon, recorda que sempre l’ha vist amb els seus quadres. “Més que crear-ne de nous, el més habitual és que retoqui aquells que ja ha fet una vegada i una altra. Ara hi afegeix una línia de color, ara una ombra… els mira durant hores”, explica. La professional afirma que, per a en Ramon, els quadres són la seva seguretat, allò que el fa sentir com a casa, i han estat una eina de gran utilitat en el procés de recuperació. “Les seves creacions l’han ajudat a mantenir la calma i li han servit de via terapèutica per continuar expressant la seva creativitat i les seves emocions”, destaca.

Fruit de tot plegat és una col·lecció de divuit quadres que ha elaborat durant el temps que ha estat ingressat al nostre Centre i que s’estan exposant a la cafeteria de l’Hospital. En concret, la inauguració de l’exposició, amb el nom “Natura i Realisme”, va tenir lloc el passat 20 de juny i el mateix artista i alguns dels professionals que l’han acompanyat aquests anys van donar testimoni de com l’art li ha fet servit per tirar endavant.

El testimoni de l’Aleix Milà i d’en Ramon Baleta ens mostra l’impacte transformador que té l’art en la salut mental. A través de les seves experiències personals, hem presenciat com l’art ha estat un salvavides en moments de crisi i de desafiaments emocionals. La fotografia pintada de l’Aleix i les pintures vibrants d’en Ramon són exemples vius de com es pot convertir l’art en una forma d’expressió poderosa i terapèutica.

Aquests relats ens conviden a reflexionar sobre el potencial guaridor de l’art i com pot ajudar les persones a trobar la veu, descobrir noves facetes d’un mateix i enfortir el benestar emocional. A través de la creació artística, tant l’Aleix com en Ramon han trobat un espai segur per explorar les seves emocions, superar obstacles i compartir la seva experiència amb el món.

En definitiva, aquestes històries ens recorden que l’art pot ser un aliat de valor incalculable en el camí cap a la recuperació i el benestar mental. Encoratjar l’accés i la participació en activitats artístiques com a part dels tractaments de salut mental pot obrir portes a la curació, a l’autoexpressió i a la construcció d’una comunitat solidària. Que la història de l’Aleix Mila i d’en Ramon Baleta inspiri altres persones a explorar l’art com una eina transformadora en el seu viatge per la salut mental.