Més de quatre anys després de l’inici de la pandèmia de covid-19, les evidències creixents mostren els efectes que ha tingut el virus sobre les funcions neurocognitives i neuropsiquiàtriques. Un estudi publicat a la revista Brain Sciences en el qual va participar el Dr. Juan Carlos Cejudo, coordinador de la Unitat de Deteriorament Cognitiu i Demències de l’Hospital Sagrat Cor, va voler aprofundir en aquestes qüestions.
L’estudi, que es va fer a l’Hospital Mútua Terrassa i en el qual també va col·laborar el Departament de Ciències de la Vida John Dalton de la Manchester Metropolitan University, ha caracteritzat el perfil cognitiu dels pacients amb covid-19 de llarga durada, investigant la seva possible relació amb símptomes clínics, pertorbacions emocionals, biomarcadors i la gravetat de la malaltia. La investigació, de tipus longitudinal i feta amb una cohort única, va incloure subjectes de 20 a 60 anys amb infecció confirmada per covid-19, avaluats sis mesos després de l’alta hospitalària o l’atenció domiciliària.
Un total de 108 participants es van incloure en l’estudi, amb una majoria de 64 homes (59,25%) i una edat mitjana de 49,10 anys. Segons la gravetat de la malaltia, els pacients es van classificar en quatre grups: no hospitalitzats, hospitalitzats sense necessitat de cures intensives, hospitalitzats sense necessitat de cures intensives però amb teràpia d’oxigen, i pacients ingressats a cures intensives.
Els resultats de l’estudi van mostrar que un 35,18 % dels participants van informar de queixes cognitives subjectives (SCC). No es van trobar diferències significatives en la gravetat de la malaltia entre els diferents grups. Les dones van presentar més símptomes clínics persistents i SCC que els homes. La persistència de la dispnea i el mal de cap es van associar amb puntuacions més altes d’ansietat i depressió. La fatiga persistent, l’ansietat i la depressió es van relacionar amb un pitjor rendiment cognitiu global.
En conclusió, l’estudi no va trobar evidència de deteriorament cognitiu segons la gravetat de la infecció postcovid-19. Les queixes cognitives no es van associar amb un pitjor rendiment cognitiu, sinó amb més prevalença d’ansietat i depressió. La persistència de símptomes clínics va ser freqüent independentment de la gravetat de la malaltia. La fatiga, l’ansietat i la depressió es van vincular amb un funcionament cognitiu més precari. Les proves d’atenció, velocitat de processament i funció executiva van ser les més sensibles per detectar canvis cognitius en aquests pacients.