Aquest mes de gener, la Dra. Mònica Valverde ha assumit la coordinació de l’Àrea d’Atenció Intermèdia de la Fundació Hospitalàries Martorell en substitució, en aquesta funció, del Dr. Santi Bernades, subdirector mèdic. Els seus companys i companyes la defineixen com una persona polivalent, carismàtica, assertiva i compromesa, dinàmica i amb esperit resolutiu. En aquesta entrevista, ens explica com afronta aquest repte i la seva visió sobre l’atenció intermèdia en el nostre hospital.
Què significa per tu assumir la coordinació d’aquesta àrea tan important per al nostre hospital? Com afrontes aquest nou repte professional?
Assumir aquesta coordinació és una gran responsabilitat i, alhora, una oportunitat única per posar en valor tot el que he après durant la meva trajectòria professional. L’atenció intermèdia és clau en un sistema sanitari que vol ser eficient i centrat en les persones, especialment en un context com l’actual. Afronto aquest nou repte amb molta il·lusió, energia i la convicció que puc contribuir a millorar el funcionament de l’àrea amb un estil de gestió proper, col·laboratiu i enfocat en els resultats.
Quines qualitats creus que aportes a l’àrea d’atenció intermèdia i com definiries el teu estil de lideratge?
Crec que aporto una combinació d’experiència assistencial i de gestió que em permet entendre les necessitats dels pacients, dels professionals i del sistema. Tinc un lideratge col·laboratiu i proper; crec fermament en el valor de l’escolta activa, en construir confiança dins l’equip i en donar espai perquè cadascú pugui aportar el millor de si mateix. Soc resolutiva, amb empenta i sempre treballo amb una mirada global, connectant qualitat assistencial i eficiència en la gestió.
Com planteges fomentar la cohesió i col·laboració dels equips interdisciplinaris?
La cohesió i la col·laboració es basen en la confiança i una bona comunicació. Per enfortir-les, treballaré perquè tots els membres de l’equip tinguin clars els objectius comuns i, alhora, se sentin valorats i escoltats. Aposto per establir espais de trobada regulars per compartir informació, inquietuds i propostes, així com per impulsar formacions interdisciplinàries que reforcin el treball en equip. També considero clau proporcionar eines digitals que millorin la comunicació interna. Quan les persones s’entenen i saben que remen en la mateixa direcció, la feina flueix millor.
Quins són els principals reptes que afronta l’atenció intermèdia a Catalunya i al nostre centre?
El repte més gran és adaptar-nos a unes necessitats cada vegada més complexes i cròniques, amb uns recursos que no sempre creixen al mateix ritme. A Catalunya i al nostre centre, això implica reforçar la coordinació entre nivells assistencials, optimitzar els recursos i posar el focus en el pacient, promovent l’autonomia i l’atenció centrada en les persones. També és clau innovar en l’ús de tecnologies, impulsar la prevenció i preparar-nos per donar respostes més flexibles i personalitzades.
Com veus la relació entre l’atenció intermèdia i altres àrees de la fundació?
L’atenció intermèdia ha de ser un pont, no una barrera. La relació amb la resta d’àrees s’ha de basar en una comunicació fluida i constant. La clau és entendre que treballem per a la mateixa persona i que, si ens coordinem bé, reduïm duplicacions, evitem errors i oferim una atenció molt més efectiva. Això implica treballar per protocols compartits, agilitzar les derivacions i fomentar la col·laboració en casos complexos.
Com t’imagines l’atenció intermèdia d’aquí a cinc anys?
D’aquí a cinc anys, veig una atenció intermèdia més integrada i proactiva, amb equips interdisciplinaris consolidats i amb més pes de la tecnologia, que facilitarà el seguiment a domicili i la coordinació amb altres nivells assistencials. També imagino una aposta clara per la personalització, amb serveis adaptats a les necessitats específiques de cada pacient i una major implicació de la comunitat i les famílies en el procés de cura. En definitiva, una atenció intermèdia que sigui un referent d’humanització i innovació.
I com t’imagines la teva vellesa?
La meva vellesa me l’imagino en dues etapes. En la primera, viatjant amb el meu home amb una furgoneta i la moto, gaudint de la vida a l’aire lliure, arrugada i prenent el sol mentre llegeixo un bon llibre. En la segona, envoltada dels meus fills, amb la tranquil·litat que dona la família i, si tinc sort, amb algun net o neta que em faci somriure cada dia.