El pròxim 24 d’abril, en el marc de la festivitat de Sant Benito Menni, tindrem el privilegi de comptar amb el Dr. Jaume Duran, que ens oferirà la conferència “Paral·lelismes entre la concepció antropològica de l’Antic Testament i l’evolució neural del sistema nerviós”. El Dr. Duran (Barcelona, 1963) és especialista en medicina familiar i comunitària i actualment exerceix com a director general de la Fundació Sanitària Mollet. A més, és doctor en Filosofia i llicenciat en Ciència Religiosa – Teologia Bíblica. El 2023 va publicar el llibre La dimensió humana. Neurones i salms, on aprofundeix en la relació entre la neurociència i l’espiritualitat.
El seu llibre, La dimensió humana. Neurones i salms, explora la intersecció entre neurociència i espiritualitat. Com considera que aquesta perspectiva pot enriquir la comprensió i el tractament de la salut mental?
Com explico en el text, la persona humana desplega diverses dimensions: la biofísica, l’emocional, la cognitiva i la transcendent. Totes elles estan fortament relacionades i tenen la capacitat d’harmonitzar l’individu i, per tant, de millorar la seva vida en tots aquests àmbits. La millora de qualsevol d’aquestes dimensions repercuteix en les altres, tal com demostra avui la neurociència. Som éssers evolucionats, amb un cervell encosificat.
Tot i que l’Antic Testament i l’evolució neural provenen de paradigmes molt diferents, quins punts de convergència comparteixen pel que fa a la comprensió de l’ésser humà i la seva relació entre el cos i la consciència?
L’Antic Testament, paradigma de relats organitzats en les llengües semítiques, caracteritzades per un fort simbolisme i per vehicular la relació entre la persona humana i el Déu del poble hebreu, ja descriu l’ésser humà en quatre dimensions antropològiques. Aquesta antropologia bíblica és força versemblant als àmbits d’evolució neural dels humans, que han permès a la persona transcendir i experimentar la fe a través del que s’anomena el “cervell de luxe”. Es tracta d’una precomprensió que va més enllà de la tradicional concepció grecollatina de la filosofia grega, medieval, moderna i fins i tot contemporània, basada en el dicotomisme entre cos i ànima.
Vostè defensa que la fe i la ciència no són elements incompatibles. En l’àmbit de la salut mental, on els tractaments farmacològics i psicoterapèutics tenen un paper central, com es pot integrar l’espiritualitat com a eina complementària en el procés de recuperació?
La fe i la ciència han d’anar de la mà. De fet no es contradiuen, tot i que cap de les dues permet explicar-ho tot. Ja Immanuel Kant en la filosofia moderna i Søren Kierkegaard en la contemporània ho van descriure àmpliament. Tanmateix, no és necessari demostrar científicament totes les experiències plenament humanes, ja que aquestes ens permeten viure, reeixir com a espècie i esdevenir millors persones. Aquest procés inclou, evidentment, l’àmbit de la salut i de la malaltia.
Quins creu que són els principals obstacles que impedeixen als professionals sanitaris integrar la dimensió espiritual en la seva pràctica diària?
La dimensió espiritual, que no pas religiosa, és una dimensió antropològica que influeix en la nostra vida, ja que dona resposta als propòsits interiors del viure, a l’autoconsciència i a la qualitat subjectiva de l’existència. Ens cal una certa formació per entendre i així poder atendre, per parar atenció als signes i símptomes relacionats amb el patiment, el dol i la soledat no desitjada. Això també requereix temps, però, alhora, consciència del bé que podem fer.
A la Fundació Hospitalàries disposem d’un servei d’atenció espiritual i religiosa. Considera que aquest tipus de serveis són essencials en l’atenció sanitària i com poden contribuir al benestar global dels pacients?
Aquests serveis són molt importants, ja que permeten canalitzar tant les demandes explícites com les implícites de pacients, famílies i també dels mateixos professionals. Faciliten la detecció, gestió i acompanyament en processos clarament vinculats a l’àmbit del transcendent, que sovint emergeixen en contextos de gran fragilitat i vulnerabilitat, com els centres d’atenció a persones amb necessitats de salut o socials. Contribueixen, així, de manera clara a la millora de la vida i, de retruc, a la del món.
Què entén per competències espirituals i per què creu que seria important que els professionals de la salut, així com la societat en general, les desenvolupin?
Les competències del cervell luxós estan relacionades amb els àmbits de l’estètica, l’ètica i l’espiritualitat. La virtut cardinal que les engloba és la justícia, de la mateixa manera que la fortalesa explica la dimensió biofísica, la temprança la dimensió emocional i la prudència la cognitiva-social.
La competència espiritual, en essència, permet el treball interior de les anomenades virtuts teologals, que vinculen la persona amb la deïtat: la fe, l’esperança i l’amor. D’entre elles, l’esperança és la llavor fonamental, i l’amor altruista, la resposta més rellevant. Alguns primers cristians ja van definir els fruits d’aquesta dimensió espiritual, destacant-ne especialment la pau, la joia, la bonhomia i la paciència, trets que sovint es troben en aquelles persones capaces de dur a terme un treball espiritual, independentment de les seves creences.