La cafeteria de la Fundació Hospitalàries Martorell acull aquests dies una exposició que convida a endinsar-se en l’univers íntim i poètic d’Aura Daudén. L’autora, nascuda a Barcelona l’any 1976 i florista de professió, presenta la seva darrera obra El Silencio del Alma, un recull de poemes que naveguen pels sentiments més humans: l’amor, el desamor, la desesperança, l’amistat i la vulnerabilitat emocional.
“Tracto temes d’amistat, d’amor, de desamor, de sentiments íntims, de desesperació… Una mica de tot. No m’he volgut centrar en una sola temàtica”, explica l’autora. El poemari, que es pot adquirir a Amazon, és el resultat d’un procés creatiu intens que ha durat prop d’un any. “Escric més de nit, perquè és quan el món s’atura. La calma de la nit m’inspira”, diu Daudén.
Aura Daudén es va iniciar en la literatura l’any 2019 amb la publicació d’Anna y la rosa de los vientos, un relat narratiu basat en un viatge real a Egipte. “Va ser un viatge que em va impactar. El Nil parteix la vida i la mort… No hi ha cap lloc al món que ho faci així”, recorda.
Filla de logopeda i doctor en informàtica, Aura Daudén combina la sensibilitat artística amb una mirada analítica sobre el món. Actualment, es troba en procés de recuperació a la Unitat de Subaguts. Escriure poesia, explica, és una manera de transformar el dolor i les experiències viscudes en bellesa: “Hi ha part de la meva història en els poemes. Escric del que conec i del que he viscut. Si no, seria fals.”
Entre els seus referents destaca W.B. Yeats, poeta irlandès del segle XIX, a qui va descobrir a través de la música de Lisa Gerrard i les bandes sonores d’El Senyor dels Anells. “Hi ha poemes meus que parteixen de l’estructura o el significat d’alguns seus. És el poeta amb qui més connecto”, afirma.
L’exposició es pot visitar a la cafeteria de la Fundació Hospitalària de Martorell i representa un viatge a l’interior d’una veu poètica tant honesta com singular. Aquí, un dels seus poemes:
PÉTALOS
El viento sopla
y tu nombre nombra.
Di tu nombre.
Que en los pétalos de almendro,
se traza un dibujo en el cielo,
es para ti.
Esperaré en la sombra,
que el día me ciega,
que entre almendros
un secreto en ellos se encierra.