Perdudes en l’espectre: els reptes en el diagnòstic del Trastorn de l’Espectre Autista

En els últims 40 anys, han augmentat els casos diagnosticats de Trastorn de l’Espectre Autista (TEA). Aquest fenomen es deu, en part, a una millor capacitat per a detectar-lo i diagnosticar-lo.

L’agrupació de diferents trastorns en un únic espectre ha ajudat a mostrar la gran diversitat que existeix dins de l’autisme, ja que el TEA es manifesta de manera molt diversa. Però, a causa d’això, també a vegades es diagnostiquen casos de TEA amb poca afectació en la vida diària o es perden de vista alguns perfils específics.

Les persones amb TEA poden presentar altres trastorns associats, com a trastorns del llenguatge, discapacitat cognitiva o trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH), entre altres. Això pot dificultar el diagnòstic precís del TEA, ja que els símptomes poden superposar-se o emmascarar-se entre si.

A més, en el dia a dia, moltes persones amb casos lleus de TEA no reben el suport que necessiten i els protocols diagnòstics actuals poden dificultar encara més la seva situació, si no se’ls proporcionen adaptacions o intervencions que millorin la seva qualitat de vida.

¿On estan els límits del diagnòstic TEA?

Per a abordar aquestes i altres qüestions, des de l’àrea infantojuvenil de la Fundació Hospitalàries, el 9 de maig de 2025, organitzem la II Jornada de Salut Mental Infantojuvenil de la Fundació Hospitalàries: “Perdudes en l’Espectre: pensar la diversitat”, que es va centrar en la complexitat del diagnòstic del TEA i les seves implicacions socials.

El nostre objectiu va ser reflexionar i debatre sobre què significa formar part de l’espectre autista i com podem ampliar la mirada per a entendre millor la seva diversitat. En la trobada van participar més d’un centenar de professionals del sector sanitari i social.

“El concepte d’espectre corre el risc de no definir amb claredat on comença i on acaba la normalitat… El punt a partir del qual comencem a considerar un problema com clínicament rellevant és una cosa difusa”, va explicar Roger Ballescà, coordinador de l’Àrea de Salut Mental Infantojuvenil de la Fundació Hospitalàries a Martorell. Ballescà va convidar a establir uns certs criteris que ajudin a discernir quan el que s’observa entra dins de la normalitat o quan estem davant un trastorn de l’espectre autista.

Per la seva part el Dr. Pedro Roy, coordinador assistencial territorial de la Fundació Hospitalàries a Catalunya i director mèdic de la Fundació Hospitalàries Barcelona Nord va assenyalar “la necessitat d’un canvi cap a una mirada preventiva i integrada, una eina imprescindible per a avançar”.

Josep Tristany, director del Pla Director de Salut Mental i Addiccions de Catalunya va destacar que “tots els departaments estem treballant de manera conjunta per a poder donar resposta als casos de gran complexitat en l’àmbit de la infància, l’adolescència i la joventut”.

La conferència inaugural va ser impartida pel doctor Martín Correa-Urquiza, director del Postgrau en Salut Mental Col·lectiva (URV, FCCSM) i coordinador acadèmic del Màster Oficial en Antropologia Mèdica i Salut Global (URV), qui va abordar la proliferació del TEA com un símptoma social. “Un diagnòstic no recull la complexitat del sofriment, només la simptomatologia”, va afirmar. “Necessitem parar esment a la dimensió existencial del sofriment”.

Taules rodones i debat sobre el TEA

La jornada va continuar amb una taula rodona sobre les implicacions de l’augment de diagnòstics en àmbits com l’atenció clínica, l’educació especial i el treball social. En ella, van participar Valentín Bote, psiquiatre infantojuvenil de la unitat TEA de l’Hospital Mútua de Terrassa; Natalia Espinosa, mestra d’Educació Especial del CEEPSIR (Centre d’Educació Especial Proveïdor de Serveis i Recursos); i Mònica Sánchez, del Servei de Treball Social de l’Hospital Maternoinfantil Sant Joan de Déu i del Servei de Salut Mental UnimTEA.

Més tard, una taula de diàleg ha obert l’espai a la reflexió i al debat sobre els criteris diagnòstics del TEA. Laura Gisbert, psiquiatre infantil i juvenil i coordinadora del Programa d’Atenció Integral a l’Espectre Autista del servei de psiquiatria de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, i Rafael Villanueva, psicòleg clínic i logopeda, terapeuta especialitzat en TEA, Atenció precoç, Grups i Llenguatge, han exposat diferents punts de vista sobre els límits entre la neurodivergència i la patologia clínicament rellevant.

Amb aquesta jornada, la Fundació Hospitalàries reafirma el seu compromís amb la innovació en salut mental infantojuvenil, la formació contínua dels professionals i la promoció d’una mirada diversa i integradora cap a les persones amb TEA i les seves famílies.