De quina manera podem ajudar els infants a recuperar les rutines i els horaris amb més facilitat? Com haurien de ser els comiats per tal que fossin més tranquils i respectuosos amb les emocions dels nens? Perquè un infant es resisteixi o es nega a tornar a l’escola?
El psicòleg Roger Ballescà, psicoterapeuta i coordinador de l’Àrea de Salut Mental Infantojuvenil de la Fundació Hospitalàries Martorell, ha participat en el programa de Catalunya Ràdio L’ofici d’educar per analitzar com viuen els infants i adolescents la tornada a l’escola i quines claus poden ajudar famílies i docents.
Segons Ballescà, la tornada no sempre es viu amb alegria: “Els canvis d’etapa poden generar nervis, tristesa o por. En lloc de dir-los que no han d’estar tristos o nerviosos, és molt més útil dir-los que és normal sentir-ho i que aquesta emoció passarà.” Validar el que senten, assegura, els ajuda a gestionar-ho millor.
El psicòleg també posa l’accent en la importància de recuperar les rutines amb condicions favorables, però sense oblidar l’oci i el descans: “No puc forçar un nen a dormir o a menjar, però sí crear l’entorn adequat: anar al llit, apagar el llum i estar tranquil, sense pantalles.”
Sobre els infants que es resisteixen a tornar a l’escola, Ballescà alerta que pot ser un senyal de patiment important: “Si un infant no se sent competent o té dificultats d’aprenentatge, o bé pateix problemes en les relacions amb companys, pors o situacions d’assetjament, és lògic que s’hi resisteixi. Cal investigar què hi ha darrere.” També reclama més recursos públics perquè les famílies no quedin desateses després d’un diagnòstic: “El següent pas hauria de ser que les administracions donessin una bona resposta i una intervenció precoç.”
Un altre aspecte clau per Ballescà són els comiats a la porta de l’escola o en qualsevol activitat. Recomana anticipar-los i acceptar que els infants poden expressar el seu malestar: “No podem pretendre que ens facin cas amb un somriure. El principal error és voler raonar amb un nen enrabiat; cal mantenir la calma.” També recorda que la separació genera angoixa tant en els fills com en els pares: “És important verbalitzar-ho, dir-los que a nosaltres també ens costa una mica, però que aviat estaran millor.”
Finalment, Ballescà adverteix sobre la gestió de les pantalles, especialment en adolescents: “Pretendre que es regulin sols és com esperar que un nen de quatre anys amb una bossa de llaminadures només en mengi dues i pari. Això no passa. Necessiten regulació externa fins que siguin capaços d’assumir-la internament.”