El passat dimecres 15 d’octubre la Fundació Nou Camí va celebrar el seu 35è aniversari, oferint un espai de reflexió, aprenentatge i compromís col·lectiu a la jornada “Viure, Decidir, Participar: El camí cap a la comunitat”. Durant la jornada, diverses entitats, professionals de referència i persones amb experiència en primera persona van abordar temàtiques clau com les mesures de suport a la capacitat jurídica, la desinstitucionalització i la inclusió comunitària de les persones amb discapacitat.
Després d’una càlida benvinguda, a càrrec de Lourdes Bernal, directora de la Fundació Nou Camí, l’acte va ser presentat per José María Peña, vicepresident del Patronat de la Fundació Nou Camí, qui va expressar que “tenim una oportunitat per mirar enrere i veure que el camí de la Fundació és el fruit de l’esforç per trobar nous camins al model d’atenció en salut mental. Tots som testimonis i protagonistes dels avenços en aquest camp, apropant els serveis de salut mental al ciutadà i transformant-los en un model d’atenció integral”.
A continuació, Aurora Amador, responsable de la Unitat de Treball Social de la Fundació Hospitalàries Sant Boi, va oferir una ponència sobre l’evolució de les mesures de suport a la capacitat jurídica, exposant que “hem d’escoltar les persones amb discapacitat per a saber els seus desitjos i preferències” i marcant reptes de futur: “l’atenció centrada en la persona i en el model de recuperació basant-nos en la capacitat de decisió de la persona, més recursos comunitaris i formació en QualityRights”.
a primera taula rodona, moderada per Victòria Monell, presidenta de l’Associació Encaix, va girar al voltant de les mesures de suport i l’acompanyament dins d’un marc més humà i digne. María Guerrero, referent de suport de la Fundació Nou Camí, va afirmar que “tenim el repte de respectar la voluntat de la persona, minimitzar riscos i actuar des de la prevenció. La nostra feina consisteix a acompanyar el procés de les voluntats de les persones. Hem passat d’un model paternalista a un d’autonomia, i aquest canvi de vegades sorprèn a parts de la societat, especialment quan cal fer tràmits sanitaris, judicials o policials”.
Durant la taula, es va remarcar la importància de la figura del treballador social en molts àmbits, entre els quals destaca la possibilitat de compartir i difondre el mapa de recursos disponibles per a la ciutadania amb situació de vulnerabilitat i/o discapacitat. Carmen Marfà, usuària de la Fundació Nou Camí, explicava: “Jo no tenia coneixement de tots els recursos que tenim les persones grans. La treballadora social em va ajudar a trobar persones que m’ajudessin a fer la neteja i a buscar una casa adaptada —abans vivia en un quart sense ascensor—. Cal més difusió perquè les persones grans sàpiguen tot el que podem fer”.
Josep Tresserras, secretari de DINCAT, federació d’entitats per la defensa i l’exercici ple dels drets de les persones amb discapacitat intel·lectual i de les seves famílies, i AESS, va expressar la necessitat que la societat entengui que “la persona amb discapacitat té dignitat perquè és persona. És una mirada que s’havia perdut pel paternalisme o la tutela. Ara ho ha d’entendre la societat per evitar casos de discriminació. El futur passa per tenir incidència legislativa, per generar coneixement i treball tècnic, i per sensibilitzar la societat i visibilitzar la realitat de les persones amb discapacitat”.
Tresserras també va destacar una nova eina, el DAS, adreçada a professionals, famílies i persones amb discapacitat, per facilitar que cadascú pugui expressar quins suports necessita. En la mateixa línia, Iván Cano, responsable de Drets i Incidència de Salut Mental Catalunya, va subratllar la necessitat de canviar el relat: “Encara hi ha un relat de control i de coerció. Avui dia no hi ha un facilitador judicial garantista. El dret a decidir l’ha de tenir tot ésser humà. Hem de sistematitzar les bones pràctiques i l’acompanyament”.
La segona ponència de la jornada, “Estratègies per a la desinstitucionalització i la inclusió comunitària”, a càrrec de Josep Tristany, director del Pla Director de Salut Mental de Catalunya, va posar el focus en el futur procés de reconversió i desinstitucionalització dels hospitals de salut mental: “Un hospital no és un lloc de vida i no hi ha d’haver persones vivint als hospitals. S’ha iniciat un procés de reconversió per transformar el funcionament dels recursos de llarga estada en salut mental, amb l’objectiu d’atendre les persones d’alta complexitat a la comunitat i afavorir-ne la recuperació i el projecte de vida”.
En aquesta mateixa línia, la taula rodona “De la institució a la comunitat: reptes i oportunitats en la inclusió de les persones amb discapacitat”, moderada per Enric Arqués, president del Fòrum de Salut Mental i Addiccions, es va centrar en el repte de la reinserció comunitària de les persones usuàries de salut mental, especialment aquelles que han passat llargues estades hospitalitzades.
“No podem pensar que els hospitals no formen part de la comunitat. Els hospitals són un espai dins la comunitat. Hi ha vegades que la llarga estada fa més mal que bé: si el tractament s’allarga més del necessari, es generen problemes”, comentava David Juanes, coordinador de l’Àrea de Rehabilitació en Salut Mental de la Fundació Hospitalàries Martorell.
“Entenem els serveis comunitaris com uns serveis amb un doble paper: sostenir la vida de les persones (autonomia, recursos, etc.) i activar els recursos, atenent la diversitat i l’alta complexitat”, afegia David Salgado, coordinador del servei d’assessorament i habitatge de la Fundació Nou Camí.
L’habitatge, especialment en zones tan tensionades com les metropolitanes, és un factor clau per a la recuperació i per garantir els drets de les persones. L’habitatge social és una necessitat, però, com apuntava Lourdes Borrell, directora de Programes i Innovació Social de la Fundació Hàbitat3, “encara hi ha resistència i estigma pel que fa a l’habitatge social. Tots sabem que existeix, però quan és al nostre edifici ja no ens fa tanta gràcia. També es detecten situacions de fragilitat emocional sense vinculació a tractaments de salut mental. Necessitem que la comunitària vingui a ajudar-nos als pisos”.
Eduard Rafel, director de programes d’habitatge individual (Housing First) de Sant Joan de Déu, afegia: “Tenir un habitatge és un canvi molt profund. Tot i això, oferir habitatge no és suficient perquè la situació es resolgui del tot. Per això, proporcionem ajuda professional per acompanyar la persona i perquè pugui resoldre tots els aspectes de la seva vida —laboral, d’addiccions, etc.—, sempre respectant la seva voluntat”.
En aquest sentit, les persones usuàries ho tenen clar: “L’empatia és fonamental per aconseguir la inserció a la comunitat. Necessitem tenir veu i que se’ns escolti, que ningú es quedi sol. Tots formem part de la comunitat i tots som importants. Haurien d’existir més recursos per afavorir la inserció comunitària, tant en l’àmbit laboral com en el formatiu o en qualsevol altre aspecte relacionat amb la vida. Els professionals que ens acompanyen han de tenir vocació i coneixement dels serveis o recursos que ens poden beneficiar a la nostra zona”, expliquen Òscar i Xavier.
Per concloure la jornada, el Dr. José Antonio Larraz, metge especialista en psiquiatria, va dedicar les seves paraules a la lluita contra l’estigma i a la necessitat d’una atenció centrada en la persona. “Un aspecte clau en totes les activitats relacionades amb les persones és l’enllaç. Un vincle de confiança amb la persona és essencial perquè els nostres consells siguin acceptats per aquells a qui atenem. La imposició no és una bona manera de fomentar aquest vincle, i no hi hem de caure. Hem de tenir formació, sensibilitat i habilitat per establir aquests llaços amb les persones ateses”.
El Dr. Larraz va remarcar que la comunitat la formem totes les persones i tots els espais, i que l’estigma continua sent una gran dificultat per desenvolupar els recursos comunitaris. “Qui resisteix guanya, i qui abandona acaba perdent. El valor de la resiliència i la perseverança és clau per a la recuperació d’una persona: tant per part de la pròpia persona com de la família, els professionals i les entitats”, va concloure.
La cloenda de la jornada va anar a càrrec de José Román, president del Patronat de la Fundació Nou Camí, que va ressaltar la importància de la reinserció i la dignitat de la persona a través de serveis com Mennintegra’t, un centre especial d’ocupació que té com a objectiu facilitar la inserció laboral i comunitària de les persones amb problemes de salut mental —un dels col·lectius amb la taxa de desocupació més alta dins l’àmbit de la discapacitat.