En el marc del Dia Mundial dels Drets Humans, el passat 10 de desembre, el Departament de Salut va organitzar la jornada ‘Salut mental amb drets’. Una ocasió per posar en relleu la feina feta els darrers anys, i compartir aquells programes clau en el desplegament de l’atenció basada en els drets de les persones.
El director del Pla director de salut mental i addiccions, Josep Tristany, va reclamar la necessitat de reforçar l’orientació comunitària dels serveis de salut mental i addiccions. Aquest enfocament aposta per uns serveis més accessibles i resolutius, més proactius i integrals, més presents en el territori, més coordinats i efectius, i orientats a l’autonomia i al projecte de vida de les persones.
L’acte va comptar amb la participació d’Ana Tijerino, una de les responsables de salut mental de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), que va presentar l’estratègia internacional per a la implementació dels QualityRights, el marc de drets humans de referència per transformar els serveis de salut mental a escala global. La seva intervenció va situar Catalunya dins l’alineament internacional amb els models més avançats en matèria de drets. També hi va participar el subdirector del comissionat de Salut Mental del Ministerio de Sanidad, Francisco González, que va compartir els reptes estatals en l’impuls de les polítiques de salut mental i les línies de treball per incorporar les primeres persones com a agents de canvi dins el sistema.
El projecte de vida, eix de la recuperació
La primera taula de debat, moderada per David Juanes, coordinador de l’Àrea de Rehabilitació en Salut Mental de Fundació Hospitalàries Martorell, va aprofundir en la centralitat del projecte de vida en els processos de recuperació. Hi van intervenir Maria Aran, de la Federació Veus; Victòria Monell, directora de la Fundació Malalts Mentals de Catalunya; i la Dra. Cori Juanpere, adjunta a la Direcció Mèdica de l’Institut Pere Mata.
En aquest espai es van revisar els avenços del model de recuperació i de drets humans. Es va destacar especialment el desplegament del suport entre iguals, amb la incorporació creixent de persones amb experiència viscuda a les Unitats Funcionals de Recuperació i Projecte de Vida. El 2025 s’hi van sumar dotze noves incorporacions. Igualment, es va posar en valor l’oficialització de l’especialitat formativa d’Agent de Suport entre Iguals, impulsada en el marc del Pacte Nacional de Salut Mental.
Decisions anticipades, humanització i formació obligatòria en drets
Els ponents van subratllar, també, la importància del Pla de Decisions Anticipades (PDA) en salut mental, una eina clau per reforçar l’autonomia personal i la presa de decisions compartida. També es van exposar els avenços en la humanització dels dispositius d’hospitalització: habilitació de sales de confort, desplegament del model Safewards, reducció de mesures restrictives i creació d’un registre homogeni de contencions mecàniques per avançar cap a la seva progressiva eliminació.
Pel que fa a la capacitació professional, es va anunciar l’inici de la formació en QualityRights, amb l’objectiu que, l’any 2028, totes les persones professionals amb contacte directe amb usuaris i usuàries hagin completat aquesta formació, adaptada al català amb la col·laboració d’Obertament.
Cap a la desinstitucionalització i un model estatal més participatiu
Les taules també van recordar que la literatura internacional avala el tancament progressiu de les unitats de llarga estada i la desinstitucionalització de l’hospitalització psiquiàtrica.
Finalment, la directora general de Planificació en Salut, Aina Plaza, va explicar que el Departament de Salut està treballant en la signatura d’un conveni de donant amb l’OMS, que permetrà consolidar i ampliar la cooperació en l’àmbit dels drets humans. Va posar en manifest el compromís del Departament de Salut amb la transformació del model d’atenció que insta a reforçar les polítiques de salut mental i benestar emocional des d’una perspectiva de drets humans.
