1. Introducció: vocació de servei
En temps difícils, quan la necessitat és urgent, també hi neixen grans compromisos.
A principis dels anys seixanta, l’Institut Psiquiàtric per a Dones de Sant Boi de Llobregat, gestionat per les Germanes Hospitalàries del Sagrat Cor, acollia prop de 2.000 pacients. Tot i l’esforç de la comunitat, el personal mèdic i religiós era clarament insuficient per fer front a les necessitats creixents.
Davant d’aquesta realitat, va néixer un somni: crear un centre modern, humà i obert al món. Així va començar a gestar-se el Centre Neuropsiquiàtric Sagrat Cor de Jesús, a Martorell.
2. Els orígens: visió i determinació
L’any 1960, es va adquirir un terreny de més de nou hectàrees a la zona coneguda com a “Manso Tío”, a tocar de la carretera N-II i molt a prop del nucli de Martorell. La ubicació, ben comunicada, era ideal per al projecte que estava a punt de néixer.
Tot i el a mort tràgica de Sor María Inviolata, superiora de la comunitat de Sant Boi, en un accident de trànsit, el projecte no es va aturar. Al contrari: va agafar embranzida. Sota la direcció de l’arquitecte Armand Mas Tulla, el disseny del nou hospital trencava amb els models assistencials tradicionals.
L’hospital es va concebre sense grans barreres, fugint dels espais comuns impersonals. Es va apostar per habitacions petites, càlides i acollidores, on la intimitat de les persones fos respectada. Una arquitectura pensada per a la recuperació i la reintegració social. Un model pioner a Espanya.
Com es recull en la crònica del 28 d’abril de 1963:
“Mansió de pau i de llum, una casa que bé mereix el qualificatiu de palau de vidre, que obre les seves vidrieres per acollir, curar i assistir centenars de malaltes.”
3. L’any clau: 1963
L’abril de 1963 es va formar la primera comunitat de Germanes Hospitalàries a Martorell. Deu religioses hi van arribar amb una missió clara: cuidar amb el cor. El 17 d’abril s’hi va celebrar la primera missa i es va reservar el Santíssim en una petita habitació. Pocs dies després, el 25 d’abril, es va autoritzar oficialment l’obertura del centre.
Aquell primer grup de germanes ho va donar tot des del primer moment. Malgrat els recursos escassos i les grans dificultats, la seva entrega va ser total: una dedicació incondicional i una vocació inqüestionable.
Només un any després, ja eren disset. Vivien amb senzillesa, treballaven incansablement i atenien cada dona amb tendresa i respecte, des d’una mirada profundament cristiana i humanista.
4. L’impuls mèdic: el Dr. Alfredo Rego
L’abril de 1963 es va formar la primera comunitat de Germanes Hospitalàries a Martorell. Deu religioses hi van arribar amb una missió clara: cuidar amb el cor. El 17 d’abril s’hi va celebrar la primera missa i es va reservar el Santíssim en una petita habitació. Pocs dies després, el 25 d’abril, es va autoritzar oficialment l’obertura del centre.
Aquell primer grup de germanes ho va donar tot des del primer moment. Malgrat els recursos escassos i les grans dificultats, la seva entrega va ser total: una dedicació incondicional i una vocació inqüestionable.
Només un any després, ja eren disset. Vivien amb senzillesa, treballaven incansablement i atenien cada dona amb tendresa i respecte, des d’una mirada profundament cristiana i humanista.
5. Transformació i expansió: cap a una xarxa d’atenció integral
En els anys 80, la demanda va augmentar, sobretot en zones afectades per crisis econòmiques com el Berguedà. El Centre Neuropsiquiàtric Sagrat Cor va deixar de ser només un hospital per a convertir-se en el nucli d’una xarxa de serveis comunitaris. Es van obrir centres a Berga, Sant Feliu i Martorell i es van crear centres de dia. Això va permetre una atenció més pròxima, evitant desplaçament a l’hospital.
· L’any 1987 va néixer la Unitat Terapèutica d’Hospitalització, per a crisis agudes.
· Poc després, la Unitat Residencial de Rehabilitació, per a persones amb llargues estades, orientada a recuperar autonomia.
· Finalment, es va crear la primera Unitat de Psicogeriatria del país, especialitzada en persones majors amb trastorns mentals.
L’any 1995, el centre va canviar el seu nom a Sagrat Cor – Serveis de Salut Mental, reflectint la seva nova identitat, comunitària i integral.
6. Evolució recent: atenció centrada en la persona
Amb els anys, el Sagrat Cor va continuar evolucionant cap a un model centrat en la persona. Avui, l’atenció s’ofereix en l’entorn quotidià de cada pacient: la seva comunitat, casa seva, la seva vida.
Aquest enfocament permet respectar els seus vincles i fomentar l’autonomia, sense aïllaments ni institucionalitzacions innecessàries. En 2012, el centre va adoptar oficialment el nom d’Hospital Sagrat Cor, que ha portat fins a l’1 de gener de 2025, quan va entrar a formar part de la Fundació Hospitalàries.
La formació continuada, la docència i innovació, recerca, l’ètica i una assistència centrada en les persones i amb un model de recuperació continuen sent pilars essencials.
7. Presència viva: ahir i avui
Des de 1963 fins avui, les Germanes del Sagrat Cor han estat sempre presents. Amb coratge i tendresa, han acompanyat a milers de persones amb malaltia mental, demència o altres malalties. La missió continua viva: acollir, cuidar, sanar. Sempre des del cor i des de l’hospitalitat del nostre fundador, Sant Benito Menni, i les nostres fundadores, María Josefa Recio i María Angustias Giménez.
8. Tancament: una història d’amor i fe
La nostra història no és només la història d’un centre sanitari. És la història d’una comunitat que va decidir estimar quan més es necessitava. Una llum que segueix i continuarà viva. Un cor sense fronteres.
Aquest ahir és un present viscut amb passió i entusiasme en una missió que encarna i expressa el carisma en uns valors que se sintetitzen en un només: HOSPITALITAT.