“Quan una família t’obre les portes de casa seva i et dona plena confiança, s’estableix un vincle que no es pot explicar si no has treballat en un PADES”, Dr. Bernades
Aquest més de setembre s’ha celebrat el 25è aniversari de la posada en marxa del PADES (Programa d’Atenció Domiciliària i Equips de Suport) al Baix Llobregat Nord, un recurs clau en l’atenció pal·liativa comunitària. Per commemorar aquesta efemèride, iniciem un cicle d’entrevistes amb professionals que n’han estat protagonistes des dels inicis i al llarg d’aquestes dues dècades i mitja. Obrim el cicle parlant amb el Dr. Santi Bernades, actual subdirector mèdic de la Fundació Hospitalàries Marotrell i impulsor del servei, que recorda l’origen, les motivacions i els reptes d’aquells primers anys.
Com va néixer la idea de posar en marxa el PADES al Baix Llobregat?
A l’any 2000 el Baix Llobregat Nord no disposava d’un equip especialitzat que donés atenció domiciliària als pacients pal·liatius, a diferència dels territoris veïns. Va ser llavors quan l’Hospital Sagrat Cor de Martorell i el CatSalut van veure la necessitat de posar en marxa aquest servei.
Quines necessitats es van detectar en aquell moment que van fer evident la creació d’aquest recurs?
Principalment, la necessitat d’atendre els pacients pal·liatius al seu entorn natural —el domicili—, garantint el seu benestar i evitant trasllats a urgències o ingressos hospitalaris innecessaris.
Quins van ser els principals reptes a l’hora de començar?
El primer repte va ser crear un equip de professionals amb sensibilitat i compromís per garantir una atenció d’excel·lència. També calia donar-nos a conèixer, i per això vam començar a fer reunions amb els equips d’atenció primària i l’hospital comarcal. Un altre repte era logístic: conèixer bé els municipis i arribar als domicilis, sovint en zones de muntanya, en una època en què encara no disposàvem de navegadors.
Amb quin equip inicial vau començar i quins perfils professionals hi havia?
Vam començar amb cinc professionals: metge, infermera, treballadora social i administrativa. Era el model dels equips PADES a altres territoris. Recordo que ens vam reunir amb el PADES de Manresa, que ens va ajudar a desenvolupar el projecte.
Què recordes amb més emoció d’aquells primers anys?
Sobretot les mostres d’agraïment dels pacients i les famílies. Hem de tenir en compte que és un equip que treballa al domicili particular d’una persona malalta i la seva familia. Entres a casa seva en un moment molt delicat i et donen plena confiança. Això fa que s’estableixi un vincle molt especial. És un aprenentatge que no es troba als llibres: són els pacients i les famílies qui et fan créixer com a professional i com a persona.
Hi havia resistències o desconeixement respecte a les cures pal·liatives?
Al principi, alguns professionals de l’atenció primària desconeixien el funcionament dels PADES i això podia generar resistències. Però es van dissipar ràpidament en veure els resultats i els beneficis clars per als pacients i els seus cuidadors.
Quin paper van jugar els professionals i les famílies en la consolidació del servei?
El treball en equip i la mirada multidisciplinar ens van permetre fer una intervenció centrada en la persona, tenint en compte necessitats, valors i preferències. L’acompanyament i l’escolta activa van ser fonamentals.
Com valores el recorregut del PADES en aquests 25 anys?
S’ha consolidat com l’equip especialitzat de cures pal·liatives de referència al territori, i és un actor clau en el treball en xarxa de l’atenció pal·liativa, coordinats amb l’atenció primària, l’hospital comarcal, els serveis socials comunitaris i altres dispositius especialitzats.
En què ha canviat la manera d’entendre i aplicar les cures pal·liatives des de llavors fins avui?
Els avenços en els tractaments oncològics han canviat radicalment el pronòstic del càncer, i això també ha transformat la intervenció del PADES. A més, l’increment de malalties cròniques avançades, especialment aquelles amb moderada o alta complexitat, ha requerit formar els professionals per garantir la qualitat assistencial.
Quins són els principals reptes assistencials que afronta avui el PADES?
L’increment de l’esperança de vida comporta un augment de les malalties -oncològiques i no oncològiques- que en algun moment necessitaran atenció pal·liativa. El repte és si, tal i com estan dimensionats els equips actuals, podrem donar-hi resposta. També ens preocupa la manca de professionals, un problema que afecta tot el sistema de salut.
Quines necessitats emergents marcaran els pròxims anys?
Els canvis familiars, econòmics i laborals impacten en la capacitat de cuidar els pacients al domicili. Per això tenim l’esperança que l’Agència Integral Social i Sanitària generi nous recursos per garantir l’atenció a casa.