La Mònica López Isern, psiquiatra del CSMA de Sant Feliu, ens parla sobre el dol perinatal, gestacional i neonatal, una experiència sovint invisible però amb un gran impacte emocional. A través de la seva experiència professional, ens ajuda a entendre com identificar, diferenciar i acompanyar adequadament aquest procés.
Des de la teva experiència al CSMA de Sant Feliu, quines demandes o símptomes et trobes més sovint en els casos de dol perinatal, gestacional o neonatal?
Les famílies que han patit una pèrdua d’aquest tipus solen sentir una gran tristesa i, en alguns casos, culpa per pensar que han fet alguna cosa malament. També és habitual que se sentin incompreses i que els costi expressar el que han viscut.
Com es diferencia el dol perinatal d’un trastorn depressiu o d’ansietat?
En els trastorns depressius, els símptomes —com la disminució significativa de l’interès per les activitats quotidianes, la incapacitat per gaudir de coses que abans agradaven, la pèrdua d’energia, canvis en el pes o en el son, o sentiments d’inutilitat— han d’estar presents durant més de dues setmanes.
En el cas dels trastorns d’ansietat generalitzada, les preocupacions són constants, difícils de controlar i afecten diversos àmbits de la vida. Sovint s’acompanyen de simptomatologia física com irritabilitat, dificultat per concentrar-se, alteracions del son, entre d’altres.
En ambdós casos, el malestar ha de ser clínicament significatiu i afectar el funcionament quotidià de la persona.
En canvi, en un dol hi ha tristesa i ansietat relacionades amb la pèrdua, però la intensitat dels símptomes sol ser més transitòria, i la persona manté, en general, una funcionalitat adequada.
En quins casos consideres que és necessari valorar una intervenció psiquiàtrica?
La intervenció psiquiàtrica és necessària quan el dol es complica i deriva en un trastorn mental que requereix tractament psicofarmacològic.
Quan és adequat considerar l’ús de medicació i quins criteris es tenen en compte per decidir-ho?
L’ús de medicació només està indicat en casos de dol complicat, és a dir, quan la simptomatologia s’associa a criteris diagnòstics de trastorn depressiu o d’ansietat, o bé quan hi ha una descompensació d’una patologia de salut mental prèviament diagnosticada.
Quines conseqüències pot tenir, si aquest dol no es tracta o acompanya adequadament, en la salut mental de la mare o de la parella?
El dol es pot cronificar i evolucionar cap a un trastorn depressiu i/o d’ansietat. És fonamental acompanyar les famílies, però, com en altres tipus de dol, no s’ha de patologitzar una tristesa proporcional a la pèrdua viscuda.
Quin paper juga la psiquiatria dins de l’equip interdisciplinari que acompanya aquestes mares? Com es complementa amb la tasca psicològica o d’altres professionals de salut?
Els i les psiquiatres ens encarreguem del diagnòstic dels trastorns mentals conjuntament amb els psicòlegs clínics i prescrivim tractament farmacològic quan ho considerem necessari.
Hi ha perfils més vulnerables a desenvolupar trastorns mentals després d’una pèrdua gestacional o perinatal? Quins factors poden augmentar aquest risc?
Sí. El principal factor de risc és haver patit o patir un trastorn mental previ. També influeix l’absència de factors protectors com uns bons hàbits de descans, activitat física i alimentació, així com el suport emocional de la parella, la família o l’entorn proper.
A més, es considera un factor protector poder realitzar algun tipus de ritual per acomiadar el nadó, independentment del moment de la gestació o després del naixement.
Quin missatge t’agradaria transmetre als professionals de la salut sobre la importància de validar i atendre aquest tipus de dol?
El dol perinatal s’ha de validar i acompanyar, però, com qualsevol procés de dol, no s’ha de patologitzar.
Us convidem a llegir l’article Salut mental perinatal: cuidar la ment per protegir la vida, on les psiquiatres Clara Blanch del CSMA de Martorell i Mónica Suárez del CSMA de Vilafranca del Penedès ens expliquen què és la salut mental perinatal i com s’aborda en els dos dispositius.