La Fundació Hospitalàries va celebrar el passat 27 d’octubre a Madrid la I Jornada Nacional de Cures Pal·liatives, sota el títol “Malalties avançades i final de vida en la societat actual i del futur”, reafirmant així el seu paper com a referent en l’atenció pal·liativa integral, humanitzada i adaptada als nous temps. L’any 2024, la institució va atendre gairebé 800 persones en cures pal·liatives.
L’esdeveniment va comptar amb la participació de destacats representants de la institució i del sector, així com nombroses personalitats com Almudena Quintana, directora general assistencial del Servei Madrileny de Salut, i Elia Martínez, presidenta de la Societat Espanyola de Cures Pal·liatives (SECPAL), que van aportar la seva visió sobre l’atenció al final de la vida.
Elia Martínez: “en cures pal·liatives deliberem en equip, intentant utilitzar el nostre coneixement científic de manera compassiva. Sense bioètica no podem fer cures pal·liatives, i la IA només ens ajudarà si la fem servir com una eina més, però sempre acompanyada de valors”.
El Dr. Santi Bernades, subdirector mèdic de Martorell i coordinador de la Comissió de Cures Pal·liatives de la Fundació Hospitalàries, va explicar que “les cures pal·liatives ens interpel·len com a sistema, com a professionals i com a comunitat. Ens recorden que cuidar no és només curar, sinó també alleujar, acompanyar i respectar la dignitat de cada persona. Les noves tecnologies i la intel·ligència artificial ofereixen oportunitats valuoses per millorar la qualitat de les cures pal·liatives, però també ens plantegen reptes ètics i humans: hem d’assegurar-nos que la tecnologia estigui al servei de la cura, i no a l’inrevés”.
Antonio Alemany, director gerent de la Fundació Hospitalàries Madrid – Hospital Universitari, va destacar que “cada persona que s’enfronta als seus últims moments ens recorda que l’atenció en cures pal·liatives ha d’omplir de sentit el temps que queda i que cada existència té un valor”.
L’ús de la intel·ligència artificial en les cures pal·liatives
La Dra. María Herrera Abián, cap de Cures Pal·liatives dels hospitals Quirónsalud i vocal de la SECPAL, va oferir la conferència “Com pot ajudar la IA i la tecnologia en el desenvolupament d’intervencions complexes en cures pal·liatives?”.
Abián va remarcar que un dels avenços més significatius que suposa la IA és que assumeix tasques mecàniques, com la redacció d’informes mèdics mitjançant sistemes d’escolta que recullen la conversa entre pacient i metge. Això permet als professionals centrar-se a escoltar activament el pacient i oferir una atenció més propera i humana. “
Maria Herrera Abián: “En cures pal·liatives, on sovint flueixen moments d’una emoció molt intesa, permeten una cosa fonamental: poder escoltar, abraçar i consolar, sense que la tecnologia s’interposi entre les persones. Així, la IA pot ser una eina al servei de la sensibilitat i la compassió. No substitueix la presència humana, sinó que la potencia”.
També va destacaraltres tecnologies, com les ulleres de realitat virtual, que redueixen l’ansietat i el dolor i permeten als pacients reviure experiències significatives abans de morir o fins i tot retornar virtualment al seu lloc d’origen per acomiadar-se. “D’aquesta manera, la tecnologia més avançada es posa al servei del més humà: l’acompanyament i la presència en els moments més delicats de la vida”, ha explicat.
A més, va exposar com la tecnologia resulta molt útil en les visites domiciliàries, ja que la IA pot registrar tota la informació rellevant i generar automàticament els informes, alliberant temps per dedicar-lo a cuidar i estar presents. En el futur, s’espera la integració de robots cuidadors i avatars d’IA que ajudin en la gestió del dol, tot i que això planteja nous reptes ètics.
Reptes en l’atenció de les cures pal·liatives
Durant la jornada també es van abordar els principals reptes del sector. L’envelliment de la població i una major conscienciació sobre el dret a una mort digna han augmentat la demanda de cures pal·liatives. Tanmateix, la manca de professionals especialitzats i la desigualtat territorial en dificulten l’accés. Segons l’Atlas Mundial del Observatorio Atlantes (Universitat de Navarra), Espanya ocupa la penúltima posició entre els països avançats, per darrere d’Uganda i Tailàndia. I segons la SECPAL, només el 40% dels pacients que les necessiten les reben.
El Dr. Xavier Gómez Batista, catedràtic de Medicina Pal·liativa, va reflexionar sobre la necessitat de generalitzar les cures pal·liatives com a dret humà fonamental, implicant tota la societat en la millora del final de la vida. Va subratllar les desigualtats existents per edat, gènere, territori o tipus de pacient, com les dones majors de 80 anys amb soledat i pobresa, o els pacients amb discapacitat intel·lectual severa, pediàtrics o amb malalties rares.
El paper de la bioètica en les cures pal·liatives
A la taula “Perspectiva dels dilemes bioètics en la societat actual”, Montse Esquerda, degana de la Facultat de Ciències de la Salut Blanquerna – Universitat Ramon Llull i doctora en Bioètica, va reflexionar sobre la paradoxa actual: “Mai havíem tingut tant coneixement sobre com morir bé, però continuem morint malament”. Va subratllar que “morir és més un procés relacional i espiritual que biològic” i que cal recuperar les converses quotidianes sobre la mort, ja que la majoria de persones mai n’han parlat abans d’enfrontar-s’hi.
Tayra Velasco, presidenta de la Comissió Deontològica del Consell General d’Infermeria, va explicar que “a la nostra societat la mort es percep com un fracàs” i va reflexionar sobre el concepte de bona mort, definida per elements com el confort, la serenitat, la intimitat, el respecte i la plenitud. Va recordar que la mort digna és un dret, però també una experiència subjectiva i personal.
Trobareu la crònica sencera de la jornada, aquí.