La Catalunya Central afronta l’augment de detecció de persones amb ideació suïcida amb un treball coordinat. “La prevenció del suïcidi és un dels reptes més complexos que afrontem com a societat. No hi ha una única resposta, ni un únic àmbit que en tingui la responsabilitat. Ens interpel·la a tots i ens demana escolta, coordinació, coneixement compartit i, sobretot, compromís.”, va assegurar la Dra. Montse Guitart.
La detecció de persones amb ideació suïcida a la Catalunya Central s’ha multiplicat per tres en tres anys, segons les dades de la Comissió Territorial del Suïcidi. Les consultes registrades han passat de 45 l’any 2022 a 142 el 2023, i s’han mantingut en nivells elevats el 2024 (119 casos). Durant els vuit primers mesos del 2025, ja s’han registrat 84 noves situacions, fet que evidencia una millora en la detecció i coordinació entre serveis, però també la persistència d’una problemàtica de salut pública de primer ordre.
Malgrat aquest increment en la detecció, les dades també mostren que, en el darrer any, 62 persones han mort per suïcidi a la Catalunya Central, i que el 50% no tenien cap antecedent psiquiàtric. Aquesta dada subratlla la necessitat d’implicar tota la societat en la prevenció, més enllà de l’àmbit sanitari.
Precisament, amb la voluntat de treballar la prevenció del suïcidi amb una mirada comunitària, el passat divendres 14 de novembre es van celebrar les IV Jornades interdisciplinàries de prevenció del suïcidi al pavelló Suencia, de la qual en vam ser amfitrions. Aquestes jornades que es fan cada dos anys compten amb la participació de professionals de salut mental, atenció primària, emergències mèdiques, educació, serveis socials, cossos de seguretat i justícia. L’objectiu és avançar en la prevenció i l’abordatge del suïcidi com a problema de salut pública, des d’una mirada col·lectiva i transversal.
A l’obertura de la jornada, el gerent de la Regió Sanitària Catalunya Central, Toni Sánchez, va remarcar la necessitat de trencar el silenci, els mites i els tabús que encara giren entorn del suïcidi. “Només si som capaços de parlar-ne obertament podrem avançar en la prevenció i en l’acompanyament de les persones que pateixen. Darrere de cada dada hi ha històries de vida, famílies i comunitats que viuen un dolor immens, i és la nostra responsabilitat col·lectiva mirar-ho de cara i actuar-hi”, va assegurar.
Sánchez va posar també en valor el treball col·lectiu nascut d’edicions anteriors de les jornades, com el projecte pioner Salut mental i mitjans de comunicació, impulsat per l’equip de comunicació de la Regió Sanitària Catalunya Central i la demarcació del Col·legi de Periodistes de Catalunya. Aquest taller va servir per reflexionar sobre el tractament informatiu de la salut mental i el suïcidi, amb la participació de periodistes, professionals sanitaris, comunicadors institucionals, entitats i famílies, i ha generat bones pràctiques per reduir l’estigma i promoure una comunicació més humana.
Montse Guitart, coordinadora dels serveis d’atenció comunitària de Fundació Hospitalàries de Martorell va remarcar que la prevenció del suïcidi necessita la implicació de tota la xarxa de serveis i de la societat. “Des del territori del Berguedà i des de FH Martorell, sabem com d’important és fer xarxa. Sabem que la detecció precoç i l’acompanyament respectuós no depenen només de la competència professional, sinó també de la capacitat de treballar conjuntament, de generar confiança i de teixir vincles entre serveis, institucions i comunitat”, va assegurar.
Durant la jornada es va insistir en els factors que incideixen en conductes de risc de suïcidi com son els trastorns mentals, l’ús nociu de substàncies o la desesperança. I es van exposar senyals d’alarma tant en la conducta de les persones, les expressions verbals que fan servir o el seu estat d’ànim. Indicadors que poden permetre identificar persones amb una situació complexa i fer accions per prevenir ideacions de suïcidi.
La jornada també va comptar amb ponències sobre malestar juvenil, prevenció en la vellesa, mirada de gènere i relació entre suïcidi i consum de substàncies. La Dra. Tania Bravo, del CSMA Berga, va oferir la ponència Suïcidi i substàncies: un vincle de risc, una oportunitat d’abordatge.
Els debats van posar émfasi en la importància de reforçar la coordinació territorial i millorar la sensibilització comunitària per detectar situacions de risc abans que esdevinguin urgències.
Finalment, a la ponència sobre com cuidar els professionals que justament tracten directament amb situacions de risc de suïcidi es va incidir en la necessitat que els professionals disposin d’espais d’autocura, de suport emocional en cas que sigui necessari i de recuperació. És essencial mantenir el benestar físic, emocional i psicològic davant l’estrès i el desgast professional.