El centre redueix l’ús de mesures restrictives mitjançant la millora d’espais terapèutics, la formació continuada dels equips i la participació activa de pacients i famílies.
La Fundació Hospitalàries Martorell continua treballant en la transformació del seu model assistencial per reduir i eliminar l’ús de contencions mecàniques o restrictives a les seves unitats. Coincidint amb la celebració del Dia Mundial de la Seguretat del Pacient, el pròxim 17 de setembre, el centre hospitalari posa en valor la transformació cultural dels seus equips a partir del marc internacional dels QualityRights de l’OMS, un model que garanteix una seguretat sense restriccions situant els drets, la dignitat i la participació activa de les persones al centre de la pràctica clínica.
Aquesta estratègia cerca convertir les mesures restrictives en una actuació d’última instància, excepcional, individualitzada i sotmesa a una rigorosa valoració clínica. Per dur-ho a terme, la institució ha desplegat metodologies específiques adaptades a la realitat de cada servei assistencial.
Model Safewards a la Salut Mental
A l’àrea de Salut Mental, el desplegament es realitza mitjançant el model Safewards, orientat a la prevenció i gestió de situacions de crisi. A les unitats d’aguts ja s’han incorporat eines específiques de valoració del risc, anàlisi compartida de casos i processos de debriefing o reflexió postincident. Aquests procediments permeten analitzar els esdeveniments juntament amb el pacient, sempre que és possible, per extreure aprenentatges i definir alternatives a les mesures restrictives.
Projecte «Cuidar amb Llibertat» a l’Atenció Intermèdia
Paral·lelament, a l’àrea de Geriatria i Atenció Intermèdia, el projecte «Cuidar amb Llibertat» s’ha impulsat sota la Norma Libera-Care, desenvolupada per la Fundació Cuidados Dignos. L’experiència es va iniciar l’any 2024 com a pilot a la Unitat de Psicogeriatria (UPG) amb la formació i sensibilització dels equips, aprofitant l’obertura del nou espai assistencial ubicat a l’Edifici 9. Després d’assolir la certificació de la Fase 1, durant l’any 2025, el projecte es troba actualment en una fase avançada de desenvolupament, amb un equip líder constituït, treball sobre indicadors i revisió documental per afrontar l’auditoria prevista l’octubre de 2026 per obtenir la certificació de la Fase 2, amb la voluntat d’estendre el model progressivament a la resta de dispositius.
Una mateixa filosofia de treball
Més enllà de partir de metodologies diferents, Safewards i Libera-Care comparteixen la base conceptual de l’atenció centrada en la persona, la promoció de la màxima autonomia possible i la humanització de l’assistència, aportant eines per millorar les relacions terapèutiques i potenciar la participació de les persones ateses i de les seves famílies. «Aquest procés representa un pas més en el compromís de la nostra institució amb l’excel·lència assistencial, la seguretat dels pacients i la defensa dels seus drets i la seva dignitat», assenyalen des de la Comissió de Seguretat del Pacient del centre.
Transformació dels entorns i nous espais terapèutics
Aquest canvi metodològic s’acompanya d’una reestructuració progressiva dels entorns físics i organitzatius. A les unitats de Salut Mental i a la Unitat de Diversitat Funcional (UDF) s’han habilitat sales de confort (Confort Rooms), acompanyades d’elements d’ambientació als passadissos amb imatges i missatges visuals destinats al benestar emocional i la convivència. Així mateix, aquest setembre s’iniciaran les obres per a la construcció d’una nova pista poliesportiva i un circuit saludable a l’aire lliure dins del recinte hospitalari, concebuts com una eina terapèutica més per afavorir l’activitat física, la rehabilitació funcional i la integració comunitària.
Impacte directe en usuaris i famílies
La transformació de l’atenció es tradueix en un benefici directe per a usuaris i famílies, que perceben una major sensació de respecte, dignitat i participació en les decisions assistencials. Mitjançant la revisió dels circuits i la definició de plans terapèutics individualitzats, s’adapten els entorns per afavorir la mobilitat segura, potenciar les zones comunes de socialització i reduir situacions d’estrès o desorientació, especialment en persones amb deteriorament cognitiu o trastorns de salut mental.
Digitalització i anàlisi contínua de dades
En l’àmbit de la gestió i la millora contínua, la institució ha digitalitzat el sistema de registre de contencions mecàniques a l’Atenció Intermèdia, superant la necessitat de fer revisions manuals d’històries clíniques, i ha optimitzat els quadres de comandament per disposar d’informació accessible i avaluar indicadors en temps real. Paral·lelament, s’ha creat un grup de treball multidisciplinari per analitzar les necessitats arquitectòniques i perfils clínics de cada unitat, definint un projecte transversal per a tot l’hospital.
Formació i canvi cultural dels equips
El procés es manté reforçat per una estratègia de formació contínua. Després d’una formació inicial en QualityRights adreçada a tots els professionals assistencials, un grup de formadors interns imparteix la segona fase del programa de manera presencial. Així mateix, s’ha desplegat formació específica en Libera-Care per als professionals de la UPG i s’ha creat una nova formació en línia sobre aquesta norma per estendre el model a la totalitat de la plantilla del centre, combinat amb campanyes internes de comunicació i sensibilització sobre els drets i l’autonomia de les persones ateses.mplementació de pràctiques centrades en el benestar emocional i la recuperació de les persones ateses.