Patologia dual: quan els problemes de salut mental i les addiccions conviuen

La patologia dual és l’existència simultània d’un problema de salut mental i una o diverses addiccions en una mateixa persona. Per exemple, addiccions a l’alcohol, fàrmacs o altres substàncies. Lluny de tractar-se de dos problemes independents, tots dos se solen influir mútuament, dificultant el diagnòstic, el tractament i la recuperació.

Per a aprofundir en aquesta realitat parlem amb David Chesa, psiquiatre i coordinador de la Unitat de Patologia Dual de la Fundació Hospitalàries Martorell des de 2019, a més de responsable dels Centres d’Atenció i Seguiment a les Addiccions (CASD) del Garraf i de l’Alt Penedès.

La patologia dual és una realitat més freqüent del que solem pensar?

És una realitat molt més freqüent del que es sol pensar. Per exemple, entre el 70 i el 80% de les persones amb esquizofrènia presenten també un trastorn per consum de substàncies. Per això, és fonamental abordar tots dos problemes de manera conjunta.

El consum de substancies pot portar a problemes de salut mental? O al revés?

Totes dues situacions poden ocórrer. El consum de substàncies pot desencadenar o agreujar trastorns mentals, i algunes persones utilitzen les drogues o l’alcohol per a intentar alleujar un malestar psicològic previ. Precisament per aquesta estreta relació, és un error abordar tots dos problemes per separat. L’experiència i l’evidència ens mostren que el tractament ha de ser sempre integral i simultani, atenent conjuntament l’addicció i el trastorn mental.

A vegades es pensa que primer cal tractar l’addicció i després el trastorn mental. És així?

Avui sabem que no. L’evidència demostra que els millors resultats s’obtenen quan tots dos problemes s’aborden de manera simultània i integrada, ja que solen influir-se mútuament i evolucionar de forma interrelacionada.

Quines dificultats troben les persones amb patologia dual en el seu dia a dia? Quin paper juga l’estigma?

Aquestes persones poden experimentar dificultats en les relacions personals, l’àmbit laboral, l’autonomia o l’adherència als tractaments. A més, a l’estigma que existeix cap als trastorns mentals s’hi suma l’associat a les addiccions, la qual cosa moltes vegades pot generar aïllament, retrasar la cerca d’ajuda i dificultar l’accés i la continuïtat en els tractaments, empitjorant el pronòstic.

Quin tipus d’abordatge professional requereix la patologia dual? Quin paper demanen aspectes com la inclusió social, l’ocupació, l’habitatge o la xarxa de suports en la recuperació?

La patologia dual requereix un abordatge multidisciplinari, coordinat i centrat en la persona. La recuperació va molt més enllà del tractament clínic: disposar d’un habitatge estable, oportunitats d’ocupació, un entorn de suport i participació social són factors clau per a aconseguir una millor qualitat de vida.

Quines avenços s’han produït en els últims anys en la comprensió i el tractament de la patologia dual?

En els últims anys ha augmentat significativament el coneixement sobre la interacció o associació entre addiccions i trastorns mentals. Això ha impulsat la revisió dels models assistencials per a fer-los més integrats, amb tractaments més personalitzats i una major coordinació entre els diferents dispositius d’atenció.

Per acabar, com treballem a la Fundació Hospitalàries amb persones amb problemes de salut mental i addiccions?

A la Fundació Hospitalàries oferim una atenció integral i d’alt nivell d’especialització, sempre centrada en la persona. Des d’una visió biopsicosocial, combinem tractament clínic, suport psicològic i intervenció social, guiats pels valors d’hospitalitat, humanitat i qualitat professional per a afavorir la recuperació i la inclusió social.tils, la caseta de recollida de missatges i altres propostes obertes a tota la ciutadania.