Formació per a les Unitats Funcionals de Recuperació i Projecte de Vida

En els darrers anys, el Departament de Salut s’ha compromès amb una aposta inequívoca pel model comunitari d’atenció a la salut mental i a les addiccions, un model d’ampli consens dins el sector, que ja va quedar recollit en les Línies Estratègiques 2017-2020. Aquest missatge es referma en el nou Pla de Salut 2020-2025, que, en la línia de Reforçar l’orientació comunitària en la salut mental i addiccions, estableix dues accions prioritzades: 

• Evitar la institucionalització, promoure la desinstitucionalització i reconvertir l’hospitalització psiquiàtrica de llarga estada de manera progressiva en un període de deu anys.
• Promoure un model basat en la recuperació i els drets de les persones, d’acord amb la iniciativa Quality Rights de l’OMS115 i ser una de les seves regions de referència.

Aquest compromís s’identifica en la transformació del model comunitari d’atenció per aconseguir-hi un canvi i fer-la més accessible, més equitativa, més proactiva, més propera, més resolutiva i més longitudinal, empoderant i potenciant l’autonomia, la recuperació i la inserció de les persones ateses.

En aquesta línia, dins del procés de reconversió de les unitats de llarga estada, un dels objectius marcats és aconseguir zero ingressos en aquestes unitats. Per tal d’aconseguir-ho, es desplegarà en cinc territoris pilot ‒entre els quals hi ha el territori CSMA Martorell‒ una Unitat Funcional de Recuperació i Projecte de Vida, que suposarà un reforç dels serveis comunitaris i una reorganització dels recursos existents ‒CSMA, PSI i SRC, bàsicament. Tindrà un funcionament transversal i arrelat al territori, i serà una palanca de canvi que ha de suposar una nova manera d’enfocar l’atenció a les persones amb problemes de salut mental més greus i complexos.

Així, el passat 1 de març, es va dur a terme la primera sessió de formació de les Unitats Funcionals de Recuperació i Projecte de Vida adreçada a les direccions assistencials i a altres persones referents de cadascuna de les entitats proveïdores que participaran en les proves pilot. De l’Hospital Sagrat Cor hi van participar el doctor Carles Franquelo, director mèdic; Pilar Herrero, directora d’infermeria; el doctor Fernando Boatas, coordinador d’Atenció Comunitària en Salut Mental; Carlos Márquez, coordinador d’Infermeria de l’Àrea d’Hospitalització en Salut Mental, i jo mateix, que hi participava com a organitzador i ponent.

En aquesta jornada es va explicar què són aquestes unitats funcionals i quin és el seu procés assistencial ‒ponència exposada per Jordi Cid, del Pla Director de Salut Mental i Addiccions i un servidor‒, es va incidir en els aspectes del lideratge organitzatiu i el lideratge clínic ‒presentacions que van dur a terme el doctor Antoni Serrano, adjunt a la Direcció de Salut Mental del Parc Sanitari Sant Joan de Déu, i la doctora Meritxell Centeno, adjunta a la Direcció Mèdica de Benito Menni CASM,‒. També es va presentar l’experiència de tancament de les unitats de llarga estada de l’IAS de Girona ‒a càrrec del doctor Claudi Camps, director assistencial de Salut Mental de l’IAS de Girona, i la doctora Cristina Gisbert, cap del Servei de Rehabilitació Psiquiàtrica de l’IAS de Girona.

Després d’una petita pausa van tenir lloc uns grups de treball molt vius i enriquidors que van debatre sobre les dificultats, les oportunitats, les aliances i el paper que hauran de tenir les Unitats Funcionals de Recuperació i Projecte de Vida en la xarxa actual de recursos.

Està prevista una nova jornada de formació el dia 30 de març adreçada als professionals que formaran part d’aquestes Unitats Funcionals de Recuperació i Projecte de Vida i a altres professionals que estan treballant en recursos comunitaris, bàsicament CSMA, PSI i SRC.