El 8 de març es commemora el Dia Internacional de la Dona, enguany amb el lema “Per un món digital inclusiu: Innovació i tecnologia per a la igualtat de gènere”.
Amb motiu de l’efemèride, des de l’Hospital Sagrat Cor volem recollir el testimoni de dones que treballen al nostre Centre les quals s’han hagut d’adaptar al món digital malgrat no haver-hi crescut, així com d’aquelles que s’han incorporat a una àrea de treball històricament masculinitzada.
Les compres hospitalàries han estat un sector dominat durant anys pels homes. La responsable de Compres, Esther Beltran, recorda la seva entrada a aquest món, fa més de 20 anys: “Vaig tenir la sort de començar a treballar a una empresa del nord d’Europa on ja es cuidava molt l’entorn d’igualtat d’oportunitats, no estava gens masculinitzat”.
No era així a l’àmbit hospitalari. Aquesta desigualtat entre la proporció d’homes i dones era evident sobretot, segons explica Bertran, quan es feien cursos o reunions de grups de caps de compres. “Avui en dia, però, aquesta situació ha canviat completament i no trobem ja un entorn masculinitzat”, assenyala.
La nostra responsable de Compres assegura que presencialment, sempre s’ha sentit acollida, escoltada i respectada, i que pel fet de ser dona no ha tingut cap dificultat a l’hora d’executar la seva feina. Tanmateix, indica que, per telèfon, sí que existeix una tendència cultural i potser masculinitzada, sobretot quan no la coneixen en persona, a dir-li “senyoreta” o “bonica”. “A vegades corregeixo aquests comentaris i d’altres penso que és una conversa estèril i que no val la pena argumentar”, apunta.
Pel que fa a la seva adaptació al canvi tecnològic, explica que la tecnologia ha estat sempre present en el seu entorn laboral i que la seva evolució ha estat paral·lela. “Tots i totes hem de fer un esforç personal per mantenir-nos actualitzats tecnològicament a l’àmbit laboral i personal per poder continuar creixent, ja que la transformació digital és imparable”, afirma. Així, segons Esther Bertran, el canvi tecnològic ha suposat i suposa un repte constant, però indispensable, per poder dur a terme una feina de més qualitat, millorar les comunicacions interpersonals i per poder oferir innovacions constants als serveis assistencials.
L’adaptació a la transformació digital no va ser un repte per a Montserrat Guitart, coordinadora d’Atenció Comunitària en Salut Mental d’Adults del Berguedà. Va néixer en una família que es dedicava a la informàtica, pionera a la seva època pel que fa a les noves tecnologies, i això va fer que creixés entre ordinadors, plaques base i microprocessadors. En aquest sentit, la seva adaptació al món digital va ser molt progressiva i això va fer que, gairebé sense adonar-se’n, ho visqués amb naturalitat.
Reconeix que allò que més li ha costat és tenir present que la digitalització, que ens aporta grans avantatges per al nostre funcionament diari, ha d’anar acompanyada d’una prudència i cura, sobretot pel que fa al tractament i protecció de dades, per tal de mantenir la confidencialitat i poder garantir la seguretat de tothom.
Considera que el canvi tecnològic ha comportat grans beneficis, des de millorar la comunicació, simplificar l’accés a la informació, augmentar l’eficiència, fins a optimitzar resultats. “En el camp de la medicina, hem vist, amb la pandèmia, que disposar d’aquests avenços ha estat de gran ajuda, facilitant el nostre dia a dia i aconseguint que ens reinventéssim per poder assolir els objectius establerts, sempre mantenint el factor humà i la màxima qualitat professional”, explica.
En el seu cas concret, que treballa lluny d’on viu, el canvi tecnològic li ha permès combinar la presencialitat amb l’atenció telemàtica i poder portar a terme algunes de les tasques de coordinació i assistencials, que d’una altra manera hagués estat pràcticament impossible.
Loli García, infermera de l’Àrea Sociosanitària, va viure el canvi tecnològic de manera molt diferent. Assegura que la immersió digital li va costar, ja que durant la seva formació acadèmica no havia utilitzat l’ordinador i tenia nocions molt bàsiques. “Cuando nos comunicaron que se iban a informatizar todos los procesos de Enfermería, me reciclé apuntándome a dos cursos de informática”, explica.
García ha viscut el procés de transformació digital com un aprenentatge i una adaptació a les noves necessitats, al programa informàtic SAVAC, als nous registres a completar, als qüestionaris a realitzar, als canvis en els circuïts per completar tasques…
Només té bones paraules per al canvi tecnològic, per exemple, pel que fa a la facilitat d’accés a les dades clíniques de la persona usuària: “Contamos con un acceso rápido a la información, es más fácil planificar los cuidados, garantizar la continuidad asistencial entre el equipo interdisciplinar y, finalmente, conseguir la mejora y calidad de los cuidados a la persona usuaria, teniendo en cuenta la privacidad de datos personales”, afirma.
Recorda que quan registrava la informació en paper aquesta no estava tan ben ordenada ni era tan clara, era més difícil de recuperar i hi havia continguts repetits emmagatzemats en diferents arxius que resultaven ineficaços.
Per a Ana María Suárez, TCAI de l’Àrea Sociosanitària, l’adaptació al món digital no ha estat un procés senzill i segueix sense ser-ho. “¡La tecnología va muy rápida!”, exclama. “Cada día hay cosas nuevas, cuando has conseguido aprender una cosa te sale otra”, assevera.
Reconeix que és un procés complicat i que requereix un període d’adaptació, però el qual ha suposat molts beneficis, com poder comunicar-se més ràpid amb la gent, fer gestions sense necessitat de desplaçar-se…
Tanmateix, lamenta que també ha donat lloc a una reducció de la presencialitat, de la comunicació cara a cara, la qual segueix sent molt necessària.
L’adaptació a la transformació digital tampoc va ser fàcil per a la responsable del Servei de Farmàcia, Felicitas Gutiérrez, sobretot a causa de l’acceleració en la implementació de processos de digitalització, tant a nivell professional com personal, que va comportar la pandèmia de Covid-19. “Tuve que familiarizarme rápidamente con las aplicaciones y herramientas tecnológicas, en un momento de alta tensión laboral y emocional, y como tal viví el proceso”, recorda. Assegura que li va costar i encara li costa adequar-se a la cultura de la immediatesa, sense temps a per l’anàlisi i comprensió dels processos.
De totes maneres, considera que el canvi tecnològic li ha comportat molts beneficis, com la facilitat per accedir a dades que l’ajuden a prendre decisions relacionades amb la gestió i amb la clínica mitjançant l’aplicació de les tecnologies de la informació, així com la possibilitat d’automatització de processos.
Sobre els seus inicis a la farmàcia d’hospital, fa més de 40 anys, recorda que el personal dels serveis de farmàcia i d’infermeria estava constituït, en la seva majoria, per dones, mentre que el personal mèdic estava format, principalment, per homes, així com els càrrecs amb capacitat de decisió. “Desde entonces el número de médicas se ha incrementado significativamente, no de la misma manera que el de aquellas profesionales que están en la dirección”, afegeix.
Felicitas Gutiérrez assevera que es va sentir reconeguda professionalment des dels inicis. “Era una época en la que mi generación buscaba cambiar las costumbres y las leyes de la sociedad; no obstante, los referentes sociales eran masculinos y tenía la percepción de que las exigencias para ser reconocida eran mayores por mi condición de mujer”.