Tal i com us expliquem en aquest Entre tots, amb el lema de ‘Cuida’t, Dona’, el nostre Hospital va centrar la commemoració del 8 de març, el Dia Internacional de la Dona, en la doble presència. Així, es va explicar que es tracta de la necessitat de respondre simultàniament a les demandes de la feina remunerada i del treball domèstic-familiar, i afecta més les dones que els homes, i es van donar tips saludables per fer front al conflicte feina-família. Podeu ampliar la informació aquí.
Per aquest motiu, volem centrar el reportatge del mes de març en recollir el testimoni de 8 dones de l’Hospital Sagrat Cor que ens expliquen com han viscut situacions de dificultat de conciliació entre la vida familiar i laboral, i quines eines els han servit per fer front a aquesta doble presència.
Núria Vendrell
Fisioterapeuta del Servei de Rehabilitació Física
“Treballo al Servei de Rehabilitació Física com a fisioterapeuta des de fa 18 anys i sóc mare de dos nens, de 6 i 9 anys. Per a mi compaginar simultàniament la feina remunerada i el treball domèstic-familiar no ha estat ni és una tasca fàcil… moltes vegades és com jugar al tetris, intentes encaixar totes les peces.
Per aconseguir-ho poso en valor la gran ajuda que tinc dels avis dels meus fills, la qual em permet portar millor l’estrès que suposa aquesta doble presència. També m’ajuda trobar temps lliure per poder practicar natació, el meu esport preferit. No és senzill però poc a poc estic aconseguint encaixar-ho dins de tota la logística”.
Isabel Moriana
Infermera de l’Hospital de Dia Sociosanitari de Sant Feliu de Llobregat
“Treballo al Sagrat Cor des de fa 23 anys. Sóc mestressa de casa, mare, filla, germana, cunyada, tieta i amiga. El meu dia a dia és anar amunt i avall, intentant arribar a tot arreu. Moltes vegades crec que em falten hores per fer les tasques que m’he programat. Però m’agrada la meva feina i no canviaria per res del món el que m’ha donat el meu fill, la família i experiències viscudes.
Quan el meu fill era més petit, recordo que els moments que més m’agradaven i m’ajudaven a portar millor la doble presència eren les sortides de reflexió que organitzava Roberto Narvaiz, de manera anual, a Sant Antoni de Vilamajor.
Ara, sempre que puc, intento tenir petits moments que m’ajuden desconnectar del dia a dia i em carreguen les piles. M’agrada llegir novel·les de misteris i crims, caminar i acompanyar al meu fill al seus partits de futbol”.
Meritxell Argemí
Coordinadora d’Infermeria de l’Àrea de Rehabilitació en Salut Mental
“Sóc infermera des de fa 30 anys, muller, mare de quatre fills, filla, germana, tieta, padrina…. i també mestressa de casa. És evident que el dia es fa curt per poder assolir totes les tasques que generen aquest munt de funcions. Intento arribar a tot arreu, moltes vegades sense èxit, cosa que em genera frustració, encara que no canviaria res del que tinc.
Cada dia em reinvento per assolir totes les funcions i procuro fer-les el millor possible per sentir-me bé amb mi mateixa i ser feliç. Crec que aquest és el secret d’aguantar tanta sobrecàrrega. Per desconnectar m’agrada mirar revistes de tot tipus (decoració, de cuina, de moda, del cor…)”.
Ivet Hernández
Farmacèutica
“La doble presencia siendo trabajadora, hija, esposa, madre, ama de casa…. es una realidad para mí y para la mayoría de las mujeres que intentamos “conciliar” todas esas facetas. El hecho de ser mujer hoy en día todavía implica tener la mayor parte de carga mental sobre la organización de las tareas domésticas y el cuidado de los hijos.
La doble jornada queda patente cuando utilizas el trayecto de casa al trabajo para planificar mentalmente tus obligaciones laborales de la forma más eficiente, intentado compensar la reducción de jornada que solicitaste voluntariamente para poder cuidar de tu familia. Después, en el camino del trabajo a casa, vuelves a organizarte para poder llegar a todas las tareas que te esperan. Particularmente, cuento con un gran apoyo tanto laboral como familiar que me ha facilitado mucho mi día a día.
Mis vías de escape consisten en dedicar tiempo a estudiar materias que me interesen, hacer deporte, unas buenas risas con amigas y mi familia”.
Esther Romaguera
Terapeuta ocupacional de l’Àrea Sociosanitària
“Recordo com un moment molt dur -segur que com la majoria del personal sanitari- la pandèmia de covid-19. Aquesta sobrecàrrega emocional i tensional del dia a dia em va provocar una lumbàlgia i aquest fet va ser el detonant perquè m’adonés que em calia cuidar-me físicament. Així, a dia d’avui faig natació, que és l’esport que m’apassiona, dos dies per setmana. No només em va bé a nivell físic sinó, també, a nivell mental.
Una altra de les meves aficions que em permeten portar millor la doble presència -estic casada i sóc mare de dos fills- és la lectura. Intento buscar estones diversos dies a la setmana per llegir, una disciplina que m’apassiona. La natació i la lectura són dues eines que m’han anat genial per poder cuidar-me i cuidar amb qualitat, tant a casa com a la feina”.
Mònica Puigpiquer
Treballadora social de l’Hospital de Dia i el CASD de Berga
“Sóc treballadora social des de fa 21 anys i la meva feina encara m’entusiasma. Des de petita sabia que volia tenir una família; ara tinc parella, una filla i un fill. La criança ha estat molt bonica, però amb dies complicats de passar. Des que sóc mare treballadora se m’ha confirmat que les superwomen no existeixen, però he vist que les dones estem plenes de recursos i estratègies, i que ens ho hem de creure més!
Des de fa uns anys practico ioga i bici, i no perquè m’agradi, sinó per la sensació de benestar que em produeix. Crec que un dels secrets per fer més fàcil el dia a dia és acceptar l’ajut i deixar espai a l’altre, ja que el ritme de vida que portem és frenètic. Rodegem-nos de gent que ens faci sentir segures i que ens sumin, i sobretot, estimem-nos molt perquè som úniques i irrepetibles!”.
Àgueda Solivellas
Coordinadora del CSMA, SRC i HD Sociosanitari de Sant Feliu
“Tinc dues filles i una feina que em demana una dedicació important. Ara les nenes ja són més grans i això facilita les coses però, igualment, no és senzill arribar a tot.
Sempre m’ha agradat molt fer esport i, malgrat haver viscut situacions complicades que m’ho han dificultat, he intentat no deixar-ho. A dia d’avui el Pilates i la natació m’ajuden a portar millor l’estrès del dia a dia. També em relaxa molt fer ganxet (el jersei de la foto l’he fet jo ☺)”.
Virgínia Caballero
Terapeuta Ocupacional del Servei de Rehabilitació Física
“La meva vida ha estat i és complicada. Tinc tres filles i no paro. M’agradava molt anar al gimnàs, nedar, fer exercicis de musculació… però per temes familiars vaig haver de deixar-ho. M’encantaria poder tornar a fer exercici físic, no per una qüestió estètica sinó de salut, ja que cada vegada em sento més contracturada. De noment no trobo el moment, perquè la meva vida és la meva feina i les meves filles, però espero poder aconseguir-ho en un futur no llunyà.
A dia d’avui, aprofito quan fem sortides per passejar amb les nenes per riure de les aventures que vivim, per exemple, quan una d’elles es va quedar enganxada al fang durant una excursió al pantà de Sau…
Tenim una casa gran per a tota la colla i fa un any vam fer una gran reforma. Quan tinc una estoneta m’agrada cuidar les plantes del jardí i restaurar mobles amb l’ajuda de la meva mare i així anar posant la casa cada vegada més maca”.
