{"id":11522,"date":"2025-05-26T11:42:18","date_gmt":"2025-05-26T10:42:18","guid":{"rendered":"https:\/\/fundaciohospitalariesmartorell.org\/entre-tots\/?p=11522"},"modified":"2025-05-27T09:25:44","modified_gmt":"2025-05-27T08:25:44","slug":"mes-de-200-persones-assisteixen-a-lestrena-de-votemos-a-barcelona-organitzada-per-la-fundacio-hospitalaries","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fundaciohospitalariesmartorell.org\/entre-tots\/2025\/05\/mes-de-200-persones-assisteixen-a-lestrena-de-votemos-a-barcelona-organitzada-per-la-fundacio-hospitalaries\/","title":{"rendered":"M\u00e9s de 200 persones assisteixen a l\u2019estrena de Votemos a Barcelona, organitzada per la Fundaci\u00f3 Hospital\u00e0ries"},"content":{"rendered":"\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n

La pel\u00b7l\u00edcula, que s\u2019estrenar\u00e0 als cinemes el pr\u00f2xim 13 de juny, aborda l\u2019estigma que afecta les persones amb problemes de salut mental<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

El passat dimecres 21 de maig de 2025, la Fundaci\u00f3 Hospital\u00e0ries va presentar en exclusiva l\u2019estrena de la pel\u00b7l\u00edcula Votemos als cinemes Verdi Park de Barcelona, amb la pres\u00e8ncia del director Santiago Requejo i l\u2019actriu Neus Sanz, on hi van assistir m\u00e9s de 200 persones a l\u2019acte.<\/p>\n\n\n\n

La pel\u00b7l\u00edcula tracta un tema molt present a la societat: l\u2019estigma encara existent envers les persones amb problemes de salut mental. A trav\u00e9s de l\u2019humor, la pel\u00b7l\u00edcula va aconseguir que el p\u00fablic s\u2019aprop\u00e9s a la realitat quotidiana d\u2019aquestes persones i als obstacles que afronten per dur a terme activitats tan essencials com llogar un pis o trobar feina.<\/p>\n\n\n\n

Moltes de les persones assistents a l\u2019estrena anticipada eren usu\u00e0ries de salut mental de la Fundaci\u00f3 Hospital\u00e0ries, i s\u2019han sentit molt identificades amb els personatges, especialment amb el que interpreta Clara Lago. Durant el torn de preguntes del col\u00b7loqui posterior, s\u2019ha generat un intens debat en qu\u00e8 diverses persones han compartit la seva percepci\u00f3 sobre la pr\u00f2pia malaltia, l\u2019estigma i l\u2019autoestigma. L\u2019inter\u00e8s per participar ha estat tan elevat que aquest col\u00b7loqui ha estat el m\u00e9s llarg de tots els realitzats fins ara.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

Col\u00b7loqui posterior a la projecci\u00f3 de la pel\u00b7l\u00edcula<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Com a part de la seva tasca de visibilitzaci\u00f3 i sensibilitzaci\u00f3 sobre la salut mental, la Fundaci\u00f3 Hospital\u00e0ries va organitzar un col\u00b7loqui posterior a la projecci\u00f3, en qu\u00e8 van participar el director Santiago Requejo (Abuelos, No puedo vivir sin ti); l\u2019actriu protagonista Neus Sanz (Los buenos modales, Regreso a las Sabinas); una usu\u00e0ria, fisioterapeuta atesa a la Unitat Integral de Recuperaci\u00f3 dels Trastorns de Conducta Aliment\u00e0ria de Fundaci\u00f3 Hospital\u00e0ries Martorell \u2013 Hospital Universitari de Bellvitge; Laura Llamas, psic\u00f2loga t\u00e8cnica del Departament de Salut Mental de l\u2019Ajuntament de Barcelona; i el doctor Francisco Collazos, responsable de l\u2019\u00c0rea de Salut Mental d\u2019Adults de la Fundaci\u00f3 Hospital\u00e0ries Barcelona.<\/p>\n\n\n\n

Al comen\u00e7ament del col\u00b7loqui, Santiago Requejo va explicar l\u2019origen de la pel\u00b7l\u00edcula: \u201cGr\u00e0cies a professionals de la Fundaci\u00f3 Hospital\u00e0ries, vaig con\u00e8ixer la hist\u00f2ria real d\u2019una madrilenya amb esquizofr\u00e8nia paranoide que feia una vida completament normal i funcional, perqu\u00e8 tenia acompanyament i orientaci\u00f3 adequats. Ja tenia un pis comprom\u00e8s per llogar i el dia que havia de fer la mudan\u00e7a, el propietari es va fer enrere per pressions dels ve\u00efns<\/em>\u201d, va explicar Requejo. \u201cAix\u00f2 em va deixar consternat, per\u00f2 em vaig adonar que jo no hauria actuat gaire diferent que ells. A partir d\u2019aqu\u00ed, vaig comen\u00e7ar a con\u00e8ixer moltes persones amb problemes de salut mental i a adonar-me de com estava d\u2019equivocat. I vaig veure una hist\u00f2ria que es podia explicar des de l\u2019entreteniment i l\u2019humor<\/em>\u201d.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019actriu Neus Sanz va explicar que la pel\u00b7l\u00edcula tracta sobre \u201cla por al desconegut\u201d i \u00e9s una invitaci\u00f3 a \u201caturar-se a pensar com estic jo, i jutjar menys els altres<\/em>\u201d. Tamb\u00e9 va aprofundir en com ha canviat la seva visi\u00f3 sobre la salut mental arran del voluntariat que fa a la Fundaci\u00f3 Hospital\u00e0ries: \u201cFa molts anys que soc volunt\u00e0ria. A Madrid vaig estar en cures pal\u00b7liatives i en dany cerebral. I ara estic en psiquiatria, en salut mental<\/em>\u201d, va compartir. \u201cA vegades penso, com devia ser jo abans d\u2019estar aqu\u00ed, a Hospital\u00e0ries? Com era abans?<\/em> A vegades em pregunto: m\u2019haur\u00e9 portat malament amb alg\u00fa?<\/em>\u201d, va reflexionar.<\/p>\n\n\n\n

Per la seva banda, N\u00faria, usu\u00e0ria de Fundaci\u00f3 Hospital\u00e0ries Martorell, va indicar que s\u2019havia sentit molt identificada amb la N\u00faria, un dels personatges de la pel\u00b7l\u00edcula: \u201cHi ha hagut moments en qu\u00e8 m\u2019he sentit aix\u00ed, com superestranya, diferent, que no encaixo, que la gent no m\u2019ent\u00e9n. Se m\u2019han escapat les ll\u00e0grimes, per\u00f2 crec que \u00e9s una pel\u00b7li supernecess\u00e0ria<\/em>\u201d, va explicar. \u201cCal naturalitzar els problemes de salut mental, igual que tenim problemes f\u00edsics. Hi ha hagut moments en qu\u00e8 m\u2019he sentit que havia d\u2019amagar el que em passava, sobretot per l\u2019estigm<\/em>a\u201d, va assenyalar.<\/p>\n\n\n\n

En relaci\u00f3 amb les accions des de les institucions p\u00fabliques, la psic\u00f2loga t\u00e8cnica Laura Llamas va enumerar algunes de les iniciatives que s\u2019estan duent a terme des de l\u2019Ajuntament de Barcelona, com el Pla de Salut Mental, el Dia de l\u2019Orgull Boig, l\u2019Otro Festival, l\u2019entitat Obertament i el programa Xarxa Sense Gravetat. Tamb\u00e9 va destacar que, segons l\u2019informe de l\u2019Observatori de les Discriminacions a Barcelona 2023, \u201cla salut va passar a ser la segona causa de discriminaci\u00f3 a Barcelona, per davant de la LGTBI-f\u00f2bia. Dels casos de discriminaci\u00f3 per temes de salut, el 70% eren per motius de salut mental o per diagn\u00f2stic de salut mental\u201d.<\/p>\n\n\n\n

Finalment, el doctor Collazos de Fundaci\u00f3 Hospital\u00e0ries Barcelona va recon\u00e8ixer la tasca de les Germanes Hospital\u00e0ries. Va destacar com, juntament amb altres ordres religioses, van ser les primeres a atendre persones amb problemes de salut mental. A m\u00e9s, va explicar l\u2019origen dels prejudicis: \u201cEs diu que universalment hi ha dues pors que s\u00f3n presents en totes les cultures: la por a la mort i la por a la bogeria. La por a perdre aix\u00f2 que \u00e9s l\u2019ess\u00e8ncia de l\u2019\u00e9sser hum\u00e0. A partir d\u2019aqu\u00ed, apareixen molt\u00edssims prejudicis. \u00c9s inevitable. Un no ha d\u2019aspirar a estar exempt de prejudicis. El que s\u00ed que haur\u00edem de fer \u00e9s ser conscients de quan apareixen aquests prejudicis<\/em>\u201d.<\/p>\n\n\n\n

\n