{"id":12510,"date":"2026-01-20T09:15:28","date_gmt":"2026-01-20T08:15:28","guid":{"rendered":"https:\/\/fundaciohospitalariesmartorell.org\/entre-tots\/?p=12510"},"modified":"2026-01-30T10:30:04","modified_gmt":"2026-01-30T09:30:04","slug":"la-realitat-invisible-dels-tca-durant-la-perimenopausa","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fundaciohospitalariesmartorell.org\/entre-tots\/2026\/01\/la-realitat-invisible-dels-tca-durant-la-perimenopausa\/","title":{"rendered":"La realitat invisible dels TCA durant la perimenopausa"},"content":{"rendered":"\n

El 3,5% de les dones majors de 40 anys pateixen un trastorn de conducta aliment\u00e0ria<\/span><\/h3>\n\n\n\n

Quan pensem en els Trastorns de la Conducta Aliment\u00e0ria sovint ens ve al cap la imatge d’una persona adolescent, per\u00f2 la realitat \u00e9s molt m\u00e9s complexa i abra\u00e7a d’altres etapes vitals que sovint passem per alt. Recentment, en el marc de les XVI Jornades Estatals de Psicologia contra la Viol\u00e8ncia de G\u00e8nere<\/a>, la Dra. N\u00faria Jaurrieta, coordinadora de la UIR-TCA, va tractar sobre una realitat poc visibilitzada: el risc de patir un TCA durant la perimenopausa. Actualment, un 3,5% de les dones majors de 40 anys pateixen un TCA i entre un 20% i un 30% presenten conductes desordenades amb el menjar.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

Una “tempesta perfecta” de canvis i pressions<\/strong><\/h4>\n\n\n\n

La perimenopausa no \u00e9s nom\u00e9s una transici\u00f3 f\u00edsica, \u00e9s un per\u00edode on el risc de recaure o debutar amb un trastorn alimentari augmenta significativament. La Dra. Jaurrieta la defineix com una “tempesta perfecta”. Per una banda, hi ha els canvis biol\u00f2gics: les alteracions hormonals impacten en l’ansietat, l’insomni i el metabolisme. Per l’altra, coincideix amb un pic de pressi\u00f3 vital: la cura de pares dependents, la marxa dels fills o crisis de parella. A tot aix\u00f2 s’hi suma el que la doctora descriu com a viol\u00e8ncia simb\u00f2lica: una pressi\u00f3 social i est\u00e8tica que invisibilitza la dona madura i l’empeny a mantenir un c\u00e0non de bellesa juvenil impossible de sostenir.<\/p>\n\n\n\n

L’autoexig\u00e8ncia com a mecanisme de control<\/strong><\/h4>\n\n\n\n

\u00c9s en aquest escenari on apareix l’autoexig\u00e8ncia internalitzada. Es tracta de creences r\u00edgides on el valor personal es posa en el rendiment o en la capacitat de “poder amb tot”. Quan una dona sent que perd el control sobre la seva vida o els canvis del seu cos, pot buscar refugi en el control r\u00edgid de l’alimentaci\u00f3. A difer\u00e8ncia de les joves, aqu\u00ed el trastorn sol viure’s amb molta m\u00e9s vergonya i silenci, sovint amagat rere un augment de l’exercici f\u00edsic compulsiu o comparacions constants amb versions pr\u00e8vies d’una mateixa.<\/p>\n\n\n\n

El cam\u00ed cap a la recuperaci\u00f3<\/strong><\/h4>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n

Afortunadament, l’abordatge terap\u00e8utic actual \u00e9s esperan\u00e7ador i multidisciplinari, implicant psicologia, psiquiatria, inferemeria, ginecologia i nutrici\u00f3. Alguns dels objectius terap\u00e8utics a abordar en aquesta etapa son:<\/p>\n\n\n\n

    \n
  • Reduir l’autoexig\u00e8ncia i la cr\u00edtica interna<\/strong>: Treballar la compassi\u00f3 per sobre de l’autoexig\u00e8ncia castigadora. Afavorir la normalitzaci\u00f3 i acceptaci\u00f3 dels canvis corporals. Treballar la regulaci\u00f3 emocional i la reestructuraci\u00f3 cognitiva de pensaments disfuncionals, aix\u00ed com els aspectes identitaris i de rol. Restablir patrons alimentaris regulars i adaptatius.<\/li>\n\n\n\n
  • Reconciliar-se amb el mirall<\/strong>: Utilitzar t\u00e8cniques d’exposici\u00f3 gradual (amb fotografies o roba) per normalitzar els canvis del cos.<\/li>\n\n\n\n
  • El cos com a hist\u00f2ria<\/strong>: Aprendre a veure el cos no com un objecte est\u00e8tic, sin\u00f3 com un vehicle ple d’hist\u00f2ria, funcionalitat i experi\u00e8ncia.<\/li>\n\n\n\n
  • Ter\u00e0pia narrativa<\/strong>: Revisar el projecte vital, fer el dol per l’etapa que acaba i definir nous valors de futur.<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n
    \"\"<\/figure>
    \n

    “Algunes de les t\u00e8cniques dels models de la ter\u00e0pia cognitiuconductual adaptada, la ter\u00e0pia d\u2019accpetaci\u00f3 i comprom\u00eds (ACT), mindfulness o ter\u00e0pies basades en el trauma, han demostrat ser efica\u00e7os, tamb\u00e9”, assegura la Dra. Jaurrieta.<\/p>\n\n\n\n

    La perimenopausa \u00e9s un repte, per\u00f2 tamb\u00e9 una oportunitat per aprendre a cuidar-se des de la compassi\u00f3. Saber manejar la comparaci\u00f3 social a trav\u00e9s de les XXSS i fer front a la pressi\u00f3 est\u00e8tic pot resultar complex. Com recorda la Dra. Jaurrieta, davant de s\u00edmptomes de desbordament, demanar ajuda no \u00e9s un signe de debilitat, sin\u00f3 el primer pas per recuperar la qualitat de vida.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

    \n