Entendre les particularitats de les persones amb aquest trastorn pot ajudar a transformar una situaci\u00f3 de prejudici o rebuig en comprensi\u00f3 i empatia.<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n
Vivim en un m\u00f3n on els conceptes, les etiquetes i la categoritzaci\u00f3 tenen un pes molt important i defineixen els l\u00edmits de la normalitat sobre el paper. Sovint necessitem classificar per entendre, posar nom per ordenar. Aquesta tend\u00e8ncia pot ser \u00fatil per a la nosologia, per\u00f2 poc per a la divulgaci\u00f3 i la comprensi\u00f3 de les neurodiverg\u00e8ncies. Quan redu\u00efm una persona a un diagn\u00f2stic, correm el perill de simplificar-la excessivament i d\u2019oblidar la seva idiosincr\u00e0sia.<\/p>\n\n\n\n
Per aix\u00f2, la sensibilitzaci\u00f3 no hauria de centrar-se nom\u00e9s a explicar qu\u00e8 \u00e9s el TEA des d\u2019un punt de vista te\u00f2ric, sin\u00f3 tamb\u00e9 a humanitzar-lo en un context pr\u00e0ctic. Cal posar el focus en la persona, no nom\u00e9s en la condici\u00f3. Entendre que, si cada infant \u00e9s \u00fanic, amb les seves necessitats i singularitats, en el cas dels infants amb autisme tamb\u00e9 hem de tenir en compte les seves fortaleses, interessos i maneres particulars de connectar amb el m\u00f3n.<\/p>\n\n\n\n Fer \u00e8mfasi en aquesta mirada implica un canvi de perspectiva: passar de preguntar-nos \u201cqu\u00e8 li passa?\u201d a \u201ccom puc entendre millor la seva manera de ser?\u201d. Implica tamb\u00e9 acceptar que la difer\u00e8ncia no \u00e9s un error a corregir, sin\u00f3 una expressi\u00f3 m\u00e9s de la diversitat humana.<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n Per tant, conscienciar les persones \u00e9s una necessitat creixent en una societat que, sovint sense adonar-se\u2019n, continua funcionant sota patrons pensats per a una manera concreta d\u2019entendre i experimentar el m\u00f3n. Per fer m\u00e9s entenedora aquesta realitat, podem establir un paral\u00b7lelisme amb les persones dretanes i esquerranes.<\/p>\n\n\n\n Com totes sabem, el m\u00f3n ha estat dissenyat gaireb\u00e9 exclusivament per a persones dretanes. Les tisores, els pupitres, els ratolins d\u2019ordinador, els instruments musicals… tot est\u00e0 pensat per a qui utilitza la m\u00e0 dreta de manera natural. El motiu \u00e9s que aquest disseny s\u2019ha fet d\u2019acord amb la majoria. Les persones esquerranes, tot i ser perfectament capaces, sovint han d\u2019adaptar-se, fer esfor\u00e7os addicionals o desenvolupar estrat\u00e8gies pr\u00f2pies per moure\u2019s amb comoditat en aquest entorn.<\/p>\n\n\n\n Aquest paral\u00b7lelisme ens ajuda a comprendre la realitat de molts infants amb TEA. En aquest cas, la difer\u00e8ncia no \u00e9s en la lateralitat, sin\u00f3 en la manera de percebre, processar i respondre als est\u00edmuls del m\u00f3n. Les persones neurot\u00edpiques, com els dretans en l\u2019exemple, troben un entorn que s\u2019ajusta de manera natural a la seva forma de pensar, comunicar-se i relacionar-se. En canvi, els infants neurodivergents sovint han d\u2019adaptar-se constantment a unes normes socials, comunicatives i sensorials que no responen a la seva manera de copsar i gestionar la realitat.<\/p>\n\n\n\n Aquesta adaptaci\u00f3 cont\u00ednua pot generar estr\u00e8s, frustraci\u00f3 i, en molts casos, incomprensi\u00f3 per part de l\u2019entorn. \u00c9s aqu\u00ed on la sensibilitzaci\u00f3 esdev\u00e9 clau. <\/p>\n\n\n\n No es tracta nom\u00e9s de \u201cnormalitzar\u201d el TEA, sin\u00f3 d\u2019entendre\u2019l, respectar-lo i, sobretot, ajustar el context perqu\u00e8 sigui m\u00e9s inclusiu. Igual que avui dia cada cop \u00e9s m\u00e9s habitual trobar eines adaptades per a esquerrans, tamb\u00e9 haur\u00edem d\u2019avan\u00e7ar cap a entorns educatius, socials i familiars m\u00e9s flexibles i accessibles per a la diversitat neurol\u00f2gica.<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n En el cas dels infants, aquesta sensibilitzaci\u00f3 ha de comen\u00e7ar des de ben aviat. Els nens i nenes tenen una gran capacitat per comprendre la difer\u00e8ncia quan se\u2019ls explica amb naturalitat i respecte. Introduir narratives que parlin de diversitat, no com una excepci\u00f3, sin\u00f3 com una realitat inherent, pot ajudar a construir generacions m\u00e9s emp\u00e0tiques i inclusives. Explicar que hi ha companys que potser no miren als ulls, que necessiten rutines m\u00e9s marcades o que perceben els sorolls de manera m\u00e9s intensa \u00e9s una manera de fomentar la comprensi\u00f3 i reduir l\u2019estigma.<\/p>\n\n\n\n En definitiva, si volem avan\u00e7ar cap a una societat m\u00e9s justa i inclusiva, en qu\u00e8 es tingui en compte l\u2019heterogene\u00eftat, caldr\u00e0 revisar fins a quin punt el \u201cdisseny\u201d del nostre m\u00f3n social, educatiu i cultural continua responent nom\u00e9s a una manera de ser. Potser, igual que hem apr\u00e8s a fabricar tisores per a esquerrans, tamb\u00e9 hem d\u2019aprendre a construir espais on totes les formes de pensar i sentir hi tinguin cabuda. <\/p>\n\n\n\n Conscienciar-nos sobre l\u2019autisme no \u00e9s nom\u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 de coneixement, sin\u00f3 d\u2019actitud: una invitaci\u00f3 a mirar el m\u00f3n amb m\u00e9s amplitud, respecte i humanitat.<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n Un article de Mireia Segarra Trepat i Neida Fern\u00e1ndez Benages, psic\u00f2loga i infermera de salut mental respectivament del CSMIJ de Martorell.<\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" La conscienciaci\u00f3 de la societat sobre l\u2019autisme, conegut tamb\u00e9 com a trastorn de l\u2019espectre autista (TEA), \u00e9s fonamental, ja que afecta directament la qualitat de vida de les persones que el viuen i hi conviuen. La manera com aquestes s\u00f3n percebudes i tractades impacta en l\u2019estigma que envolta qualsevol problem\u00e0tica de salut mental. Entendre les […]<\/p>\n","protected":false},"author":7,"featured_media":12913,"comment_status":"closed","ping_status":"","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[27],"tags":[],"class_list":["post-12911","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-actualitat"],"blocksy_meta":[],"featured_image_urls_v2":{"full":["https:\/\/fundaciohospitalariesmartorell.org\/entre-tots\/wp-content\/uploads\/2026\/03\/image-30.png",1520,1018,false],"thumbnail":["https:\/\/fundaciohospitalariesmartorell.org\/entre-tots\/wp-content\/uploads\/2026\/03\/image-30-150x150.png",150,150,true],"medium":["https:\/\/fundaciohospitalariesmartorell.org\/entre-tots\/wp-content\/uploads\/2026\/03\/image-30-300x201.png",300,201,true],"medium_large":["https:\/\/fundaciohospitalariesmartorell.org\/entre-tots\/wp-content\/uploads\/2026\/03\/image-30-768x514.png",768,514,true],"large":["https:\/\/fundaciohospitalariesmartorell.org\/entre-tots\/wp-content\/uploads\/2026\/03\/image-30-1024x686.png",1024,686,true],"1536x1536":["https:\/\/fundaciohospitalariesmartorell.org\/entre-tots\/wp-content\/uploads\/2026\/03\/image-30.png",1520,1018,false],"2048x2048":["https:\/\/fundaciohospitalariesmartorell.org\/entre-tots\/wp-content\/uploads\/2026\/03\/image-30.png",1520,1018,false],"mailpoet_newsletter_max":["https:\/\/fundaciohospitalariesmartorell.org\/entre-tots\/wp-content\/uploads\/2026\/03\/image-30-1320x884.png",1320,884,true]},"post_excerpt_stackable_v2":" La conscienciaci\u00f3 de la societat sobre l\u2019autisme, conegut tamb\u00e9 com a trastorn de l\u2019espectre autista (TEA), \u00e9s fonamental, ja que afecta directament la qualitat de vida de les persones que el viuen i hi conviuen. La manera com aquestes s\u00f3n percebudes i tractades impacta en l\u2019estigma que envolta qualsevol problem\u00e0tica de salut mental. Entendre les particularitats de les persones amb aquest trastorn pot ajudar a transformar una situaci\u00f3 de prejudici o rebuig en comprensi\u00f3 i empatia. Vivim en un m\u00f3n on els conceptes, les etiquetes i la categoritzaci\u00f3 tenen un pes molt important i defineixen els l\u00edmits de la normalitat…<\/p>\n","category_list_v2":"ACTUALITAT<\/a>","author_info_v2":{"name":"ALBA_FELIP","url":"https:\/\/fundaciohospitalariesmartorell.org\/entre-tots\/author\/alba_felip\/"},"comments_num_v2":"0 comments","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fundaciohospitalariesmartorell.org\/entre-tots\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12911","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fundaciohospitalariesmartorell.org\/entre-tots\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fundaciohospitalariesmartorell.org\/entre-tots\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fundaciohospitalariesmartorell.org\/entre-tots\/wp-json\/wp\/v2\/users\/7"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fundaciohospitalariesmartorell.org\/entre-tots\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=12911"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/fundaciohospitalariesmartorell.org\/entre-tots\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12911\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":12914,"href":"https:\/\/fundaciohospitalariesmartorell.org\/entre-tots\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12911\/revisions\/12914"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fundaciohospitalariesmartorell.org\/entre-tots\/wp-json\/wp\/v2\/media\/12913"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fundaciohospitalariesmartorell.org\/entre-tots\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=12911"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fundaciohospitalariesmartorell.org\/entre-tots\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=12911"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fundaciohospitalariesmartorell.org\/entre-tots\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=12911"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}![\"\"](\"https:\/\/fundaciohospitalariesmartorell.org\/entre-tots\/wp-content\/uploads\/2026\/03\/image-29-1024x673.png\")
<\/figure>\n\n\n\n\n
\n
![\"\"](\"https:\/\/fundaciohospitalariesmartorell.org\/entre-tots\/wp-content\/uploads\/2026\/03\/image-30-1024x686.png\")
<\/figure>\n\n\n\n\n