{"id":13581,"date":"2026-07-08T10:19:57","date_gmt":"2026-07-08T09:19:57","guid":{"rendered":"https:\/\/fundaciohospitalariesmartorell.org\/entre-tots\/?p=13581"},"modified":"2026-07-08T10:25:13","modified_gmt":"2026-07-08T09:25:13","slug":"factors-de-pronostic-en-la-recuperacio-de-lictus","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fundaciohospitalariesmartorell.org\/entre-tots\/2026\/07\/factors-de-pronostic-en-la-recuperacio-de-lictus\/","title":{"rendered":"Es pot predir la recuperaci\u00f3 funcional despr\u00e9s d&#8217;un ictus?"},"content":{"rendered":"\n<figure class=\"wp-block-image size-full\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"1024\" height=\"576\" src=\"https:\/\/fundaciohospitalariesmartorell.org\/entre-tots\/wp-content\/uploads\/2026\/07\/image-4.png\" alt=\"\" class=\"wp-image-13587\" srcset=\"https:\/\/fundaciohospitalariesmartorell.org\/entre-tots\/wp-content\/uploads\/2026\/07\/image-4.png 1024w, https:\/\/fundaciohospitalariesmartorell.org\/entre-tots\/wp-content\/uploads\/2026\/07\/image-4-300x169.png 300w, https:\/\/fundaciohospitalariesmartorell.org\/entre-tots\/wp-content\/uploads\/2026\/07\/image-4-768x432.png 768w\" sizes=\"auto, (max-width: 1024px) 100vw, 1024px\" \/><\/figure>\n\n\n\n<h5 class=\"wp-block-heading\"><strong>Autor: Juan Antonio Guzm\u00e1n<\/strong><\/h5>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\"><span style=\"color: var(--theme-palette-color-4, #501744);\" class=\"stk-highlight\">El pron\u00f2stic funcional despr\u00e9s d&#8217;un ictus continua sent un dels aspectes m\u00e9s complexos i rellevants de la neurorehabilitaci\u00f3. Tot i que el coneixement actual ha perm\u00e8s identificar m\u00faltiples variables associades a l&#8217;evoluci\u00f3 cl\u00ednica, encara no existeix un model capa\u00e7 de predir amb precisi\u00f3 i de manera individual el grau de recuperaci\u00f3 d&#8217;una persona. <\/span><\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\"><span style=\"color: var(--theme-palette-color-4, #501744);\" class=\"stk-highlight\">No obstant aix\u00f2, l&#8217;evid\u00e8ncia cient\u00edfica disponible indica que la rehabilitaci\u00f3 neurol\u00f2gica segueix un patr\u00f3 temporal relativament constant -amb una fase inicial de m\u00e9s velocitat de canvi i una progressiva desacceleraci\u00f3 posterior-. El resultat final dep\u00e8n de la interacci\u00f3 entre factors biol\u00f2gics, funcionals, cognitius, conductuals i contextuals. Aquest article revisa els principals factors pron\u00f2stics descrits en la literatura i analitza la seva utilitat a l&#8217;hora d&#8217;estimar la recuperaci\u00f3 funcional, orientar objectius terap\u00e8utics i facilitar una informaci\u00f3 cl\u00ednica rigorosa i realista al pacient i el seu entorn.<\/span><\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">L&#8217;accident cerebrovascular (ACV) o ictus representa la segona causa de mort i la primera causa de discapacitat permanent en l&#8217;edat adulta.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Al cap de sis mesos de l&#8217;ictus, el 26,1% dels pacients han mort, el 41,5% s\u00f3n independents i el 32,4% s\u00f3n dependents, estimant-se de forma global que entre els supervivents de l&#8217;ictus el 44% queden amb una depend\u00e8ncia funcional.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">La rehabilitaci\u00f3 d&#8217;aquests pacients \u00e9s el tractament prioritari un cop passada la fase aguda, i una de les preocupacions majors de les persones que han patit un ictus i dels seus familiars \u00e9s el grau de recuperaci\u00f3 que experimentar\u00e0.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Durant els darrers anys s&#8217;han intentat establir quins factors s\u00f3n predictors de la recuperaci\u00f3 de les activitats b\u00e0siques de la vida di\u00e0ria i de la marxa per intentar establir fites realistes.<\/p>\n\n\n\n<h5 class=\"wp-block-heading\"><strong>Factors predictors<\/strong><\/h5>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">S&#8217;han descrit m\u00e9s de 150 variables amb presumible valor pron\u00f2stic, per\u00f2 a dia d&#8217;avui no existeix un indicador que permeti establir l&#8217;evoluci\u00f3 d&#8217;una manera encertada, sin\u00f3 que nom\u00e9s podem formular una estimaci\u00f3 m\u00e9s o menys correcta.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Com ja s&#8217;ha esmentat, rarament la recuperaci\u00f3 ser\u00e0 igual al 100%. Tot i que \u00e9s impossible preveure \u00abquanta\u00bb recuperaci\u00f3 pot assolir el nostre pacient, l&#8217;estudi comunitari Copenhaguen Stroke Study mostra que el 95% de la recuperaci\u00f3 s&#8217;haur\u00e0 assolit cap al tercer mes. La recuperaci\u00f3 \u00e9s m\u00e9s r\u00e0pida en el primer mes i mig (el 85%) i entre el quart i sis\u00e8 mes el pendent de recuperaci\u00f3 \u00e9s lleu,&nbsp;&nbsp; gaireb\u00e9 en altipl\u00e0.&nbsp; A partir del sis\u00e8 mes a penes s&#8217;objectiva millores importants, que tot i que no siguin determinants, s\u00ed que poden justificar una prolongaci\u00f3 del tractament i del seguiment.<\/p>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-image size-large\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"1024\" height=\"577\" src=\"https:\/\/fundaciohospitalariesmartorell.org\/entre-tots\/wp-content\/uploads\/2026\/07\/image-1-1024x577.png\" alt=\"\" class=\"wp-image-13583\" srcset=\"https:\/\/fundaciohospitalariesmartorell.org\/entre-tots\/wp-content\/uploads\/2026\/07\/image-1-1024x577.png 1024w, https:\/\/fundaciohospitalariesmartorell.org\/entre-tots\/wp-content\/uploads\/2026\/07\/image-1-300x169.png 300w, https:\/\/fundaciohospitalariesmartorell.org\/entre-tots\/wp-content\/uploads\/2026\/07\/image-1-768x433.png 768w, https:\/\/fundaciohospitalariesmartorell.org\/entre-tots\/wp-content\/uploads\/2026\/07\/image-1-1320x744.png 1320w, https:\/\/fundaciohospitalariesmartorell.org\/entre-tots\/wp-content\/uploads\/2026\/07\/image-1.png 1484w\" sizes=\"auto, (max-width: 1024px) 100vw, 1024px\" \/><figcaption class=\"wp-element-caption\">Recuperaci\u00f3 de l&#8217;ictus: curva de recuperaci\u00f3 esperada<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Diferents metaan\u00e0lisis&nbsp;i revisions han identificat factors que, en general, s&#8217;associen a una pitjor evoluci\u00f3 de la recuperaci\u00f3 funcional despr\u00e9s de l&#8217;ictus. Els factors que ens poden donar pistes sobre l&#8217;evoluci\u00f3 que seguir\u00e0 el nostre pacient s\u00f3n pocs i d&#8217;utilitat q\u00fcestionable, per\u00f2 resulta interessant tenir-los en compte i igualment con\u00e8ixer en quins ens podem donar suport i en quines no per evitar caure en idees err\u00f2nies:<\/p>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-image size-full\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"1024\" height=\"946\" src=\"https:\/\/fundaciohospitalariesmartorell.org\/entre-tots\/wp-content\/uploads\/2026\/07\/image-8.png\" alt=\"\" class=\"wp-image-13593\" srcset=\"https:\/\/fundaciohospitalariesmartorell.org\/entre-tots\/wp-content\/uploads\/2026\/07\/image-8.png 1024w, https:\/\/fundaciohospitalariesmartorell.org\/entre-tots\/wp-content\/uploads\/2026\/07\/image-8-300x277.png 300w, https:\/\/fundaciohospitalariesmartorell.org\/entre-tots\/wp-content\/uploads\/2026\/07\/image-8-768x710.png 768w\" sizes=\"auto, (max-width: 1024px) 100vw, 1024px\" \/><\/figure>\n\n\n\n<ul class=\"wp-block-list\">\n<li>Gravetat de l&#8217;ictus: la gravetat inicial de l&#8217;Ictus ha de determinar el temps i el grau de recuperaci\u00f3. A m\u00e9s gravetat inicial, menor recuperaci\u00f3 i m\u00e9s lenta.<\/li>\n\n\n\n<li>Edat: juntament amb la gravetat, \u00e9s un dels factors principals, l&#8217;edat \u00e9s un factor associat a una pitjor recuperaci\u00f3 funcional, especialment en edats avan\u00e7ades. Amb freq\u00fc\u00e8ncia, l&#8217;edat major de vuitanta-cinc&nbsp;anys sembla suposar un punt d&#8217;inflexi\u00f3 en la capacitat de recuperaci\u00f3 despr\u00e9s d&#8217;un ictus, ja que tenen una incid\u00e8ncia m\u00e9s elevada de discapacitat addicional pr\u00e8via per una prevalen\u00e7a alta d&#8217;artrosi, d\u00e8ficit visuals i auditius, cardiopaties, deteriorament cognitiu, etc.<\/li>\n\n\n\n<li>Grau de depend\u00e8ncia previ a l&#8217;ACV: no \u00e9s una dada pron\u00f2stica en si mateix, per\u00f2 s\u00ed que \u00e9s fonamental a l&#8217;hora d&#8217;establir el pla terap\u00e8utic per marcar-ne els objectius. <\/li>\n\n\n\n<li>Major temps des de l&#8217;ictus fins a l&#8217;inici del tractament: la plasticitat neuronal \u00e9s m\u00e0xima en etapes primerenques, de manera que mentre m\u00e9s tard s&#8217;inici\u00ef el tractament pitjor pron\u00f2stic.<\/li>\n\n\n\n<li>Retard en la millora: el primer indicador pron\u00f2stic desfavorable \u00e9s el temps, ent\u00e8s com a tal sempre que vingui lligat a l&#8217;abs\u00e8ncia d&#8217;evoluci\u00f3, \u00e9s a dir, l&#8217;indicador seria la \u00abno millora preco\u00e7\u00bb, ja que tampoc la pres\u00e8ncia de millora ens garantir\u00e0 que la recuperaci\u00f3 hagi de ser suficient. Aix\u00ed, l&#8217;abs\u00e8ncia de millora en els primers dies i, m\u00e9s fermament al tercer mes, ens suggerir\u00e0 un mal pron\u00f2stic.<\/li>\n\n\n\n<li>Funci\u00f3 motora: en general, els d\u00e8ficits greus al cap de 3 setmanes tendeixen a mantenir-se 6 mesos despr\u00e9s. L&#8217;evoluci\u00f3 de la for\u00e7a del membre inferior sol ser millor que la del superior. El reinici de moviment proximal en el membre superior les 4 primeres setmanes no s&#8217;associa amb la recuperaci\u00f3 de la funcionalitat. En canvi, la recuperaci\u00f3 distal preco\u00e7 (en el 1r mes), especialment si hi ha prensi\u00f3 manual volunt\u00e0ria, preveu una possible funci\u00f3 rudiment\u00e0ria al 5\u00e8-6\u00e8 mes. Els pacients que no recuperen una for\u00e7a de prensi\u00f3 mesurable amb un dinam\u00f2metre a la m\u00e0 afecta abans de vint-i-quatre dies des de l&#8217;ictus, no assoleixen una for\u00e7a completa de prensi\u00f3 als tres mesos. Tant la flaccidesa, com l&#8217;espasticitat intensa i mantinguda s\u00f3n un factor de mal pron\u00f2stic.\u00a0<\/li>\n\n\n\n<li>Equilibri: aquesta funci\u00f3 pot continuar millorant fins transcorreguts dos anys, si b\u00e9, com en tots els casos, els canvis s\u00f3n cada vegada menors. La manca de control de tronc en sedestaci\u00f3 constitueix un factor de mal pron\u00f2stic.&nbsp; Quan el TCT \u00e9s &lt;37 en la segona setmana de l&#8217;ictus prediu una pitjor capacitat funcional i deambulaci\u00f3, indicant una baixa probabilitat d&#8217;aconseguir marxa independent.<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">La deambulaci\u00f3 \u00e9s una de les funcions m\u00e9s estudiades i de m\u00e9s transcend\u00e8ncia per al pacient i els seus familiars. S&#8217;estima que entre el 80% i el 90% de les persones que han patit un ictus aconsegueixen fer passos al cap de sis mesos, si b\u00e9 la definici\u00f3 de caminar pot abastar des de despla\u00e7aments molt limitats i assistits fins a la marxa completament independent.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">El control de tronc primerenc i la for\u00e7a extensora de l&#8217;extremitat inferior (3\/5 en l&#8217;escala MRC <em>Medical Research Council<\/em>) se situen com a predictors amb forta base emp\u00edrica per a l&#8217;adquisici\u00f3 de la marxa independent postictus.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">El sexe, el tipus d&#8217;accident cerebrovascular, el costat de l&#8217;accident cerebrovascular i l&#8217;af\u00e0sia no prediuen el resultat de la marxa.<\/p>\n\n\n\n<ul class=\"wp-block-list\">\n<li>Independ\u00e8ncia: tant l&#8217;\u00edndex de Barthel (IB), com el NIHSS, com el FIM constitueixen unes eines fonamentals en l&#8217;avaluaci\u00f3 de pacients amb ictus, ja que funcionen com a predictors s\u00f2lids de la recuperaci\u00f3 funcional, mortalitat i capacitat per executar activitats de la vida di\u00e0ria (AVD).<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Valor Predictiu segons Puntuacions (Pron\u00f2stic): Barthel.<\/p>\n\n\n\n<ul class=\"wp-block-list\">\n<li>Major de 60 punts: s&#8217;associa a m\u00e9s probabilitat d&#8217;independ\u00e8ncia funcional (fase de rehabilitaci\u00f3) i estades hospital\u00e0ries m\u00e9s curtes.<\/li>\n\n\n\n<li>Major de 40 punts: indica una alta probabilitat de poder rebre l&#8217;alta a la llar (independ\u00e8ncia en AVD b\u00e0siques).<\/li>\n\n\n\n<li>Menor de 40 punts: indica depend\u00e8ncia severa; m\u00e9s del 50% d&#8217;aquests pacients no assoleixen la independ\u00e8ncia funcional.<\/li>\n\n\n\n<li>Menor de 20 punts: indica depend\u00e8ncia total, amb alt risc de mortalitat o necessitat de cures a llarg termini.<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">L&#8217;escala NIHSS (<em>National Institutes of Health Stroke Scale<\/em>) \u00e9s una eina fonamental en el maneig de l&#8217;ictus, no nom\u00e9s per avaluar la gravetat inicial, sin\u00f3 tamb\u00e9 com un potent valor predictiu de la recuperaci\u00f3 funcional, l&#8217;estada hospital\u00e0ria i les complicacions.<\/p>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-media-text has-media-on-the-right is-stacked-on-mobile\" style=\"grid-template-columns:auto 44%\"><div class=\"wp-block-media-text__content\">\n<ul class=\"wp-block-list\">\n<li>Valor predictiu a 24 hores:<strong> <\/strong>la puntuaci\u00f3 NIHSS avaluada a les 24 hores de l&#8217;ictus \u00e9s un fort indicador del pron\u00f2stic a tres mesos, servint per predir l&#8217;evoluci\u00f3 a llarg termini.<\/li>\n\n\n\n<li>Puntuacions baixes (&lt;5): indiquen ictus lleu, amb alta probabilitat (al voltant del 80%) que el pacient rebi l&#8217;alta a domicili i tingui una bona recuperaci\u00f3 funcional.<\/li>\n\n\n\n<li>Un valor de NIHSS \u2265 10,5 a l&#8217;ingr\u00e9s s&#8217;ha relacionat amb un risc m\u00e9s elevat de complicacions intrahospital\u00e0ries, la qual cosa dificulta la recuperaci\u00f3.<\/li>\n<\/ul>\n<\/div><figure class=\"wp-block-media-text__media\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"620\" height=\"938\" src=\"https:\/\/fundaciohospitalariesmartorell.org\/entre-tots\/wp-content\/uploads\/2026\/07\/image-2.png\" alt=\"\" class=\"wp-image-13584 size-full\" srcset=\"https:\/\/fundaciohospitalariesmartorell.org\/entre-tots\/wp-content\/uploads\/2026\/07\/image-2.png 620w, https:\/\/fundaciohospitalariesmartorell.org\/entre-tots\/wp-content\/uploads\/2026\/07\/image-2-198x300.png 198w\" sizes=\"auto, (max-width: 620px) 100vw, 620px\" \/><\/figure><\/div>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\"><a href=\"https:\/\/da\u00f1ocerebral.es\/wp-content\/uploads\/2026\/06\/Recuperacion-ictus2.jpg\"><\/a>L&#8217;escala NIHSS (<em>National Institutes of Health Stroke Scale<\/em>) \u00e9s una eina fonamental en el maneig de l&#8217;ictus, no nom\u00e9s per avaluar la gravetat inicial, sin\u00f3 tamb\u00e9 com un potent valor predictiu de la recuperaci\u00f3 funcional, l&#8217;estada hospital\u00e0ria i les complicacions.<\/p>\n\n\n\n<ul class=\"wp-block-list\">\n<li>Valor predictiu a 24 hores:<strong> <\/strong>la puntuaci\u00f3 NIHSS avaluada 24 hores despr\u00e9s de l&#8217;ictus \u00e9s un fort indicador del pron\u00f2stic a tres mesos, servint per predir l&#8217;evoluci\u00f3 a llarg termini.<\/li>\n\n\n\n<li>Puntuacions baixes (&lt;5): indiquen ictus lleu, amb alta probabilitat (al voltant del 80%) que el pacient rebi l&#8217;alta a domicili i tingui una bona recuperaci\u00f3 funcional.<\/li>\n\n\n\n<li>Un valor de NIHSS \u2265 10,5 a l&#8217;ingr\u00e9s s&#8217;ha relacionat amb un risc m\u00e9s elevat de complicacions intrahospital\u00e0ries, la qual cosa dificulta la recuperaci\u00f3.<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">L&#8217;escala FIM (Mesura d&#8217;Independ\u00e8ncia Funcional) constitueix una eina predictiva i de seguiment en neurorehabilitaci\u00f3. Permet predir el pron\u00f2stic de recuperaci\u00f3 motora i cognitiva, el nivell de depend\u00e8ncia a llarg termini i la probabilitat de tornar al domicili despr\u00e9s de l&#8217;ictus.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">M\u00e9s de 78 punts (&gt;78): indica una alta probabilitat que el pacient aconsegueixi prou independ\u00e8ncia per tornar al seu domicili i reincorporar-se a la comunitat.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Menys de 78 punts (&lt;78): s&#8217;associa amb un risc m\u00e9s elevat de depend\u00e8ncia prolongada, requerint ingr\u00e9s en centres sociosanitaris o assist\u00e8ncia de cuidadors.<\/p>\n\n\n\n<ul class=\"wp-block-list\">\n<li>Els trastorns sensitius (formigueig, falta de sensibilitat, dolor o alteraci\u00f3 de la propiocepci\u00f3) despr\u00e9s d&#8217;un ictus s\u00f3n factors cr\u00edtics que limiten la funcionalitat i frenen la recuperaci\u00f3 motora. Afecten la capacitat de percebre el cos, clau per reaprendre moviments, provocant sovint hemineglig\u00e8ncia (ignorar el costat afectat) i reduint l&#8217;efic\u00e0cia de la rehabilitaci\u00f3.<\/li>\n\n\n\n<li>Dolor postictus: aproximadament 1 de cada 10 pacients desenvolupa \u00abdolor central\u00bb (neurop\u00e0tic), sovint en els primers tres mesos, fet que s&#8217;associa a pitjor qualitat de vida i menor recuperaci\u00f3 funcional.<\/li>\n\n\n\n<li>Alteracions del camp visual: pel seu efecte advers en el programa de rehabilitaci\u00f3, es poden considerar un obstacle per a aquesta.<\/li>\n\n\n\n<li>La incontin\u00e8ncia urin\u00e0ria prolongada \u00e9s reconeguda com un indicador de pron\u00f2stic funcional desfavorable i aix\u00f2 sol indicar un ictus m\u00e9s extens o greu.<\/li>\n\n\n\n<li>Deteriorament cognitiu: el deteriorament cognitiu postictus no nom\u00e9s afecta la mem\u00f2ria, sin\u00f3 tamb\u00e9 l&#8217;atenci\u00f3 i les funcions executives necess\u00e0ries per a la rehabilitaci\u00f3 motora, limitant la recuperaci\u00f3 funcional global.<\/li>\n\n\n\n<li>Els trastorns conductuals s\u00f3n complicacions freq\u00fcents despr\u00e9s d&#8217;un ictus i impacten negativament en el pron\u00f2stic de recuperaci\u00f3 funcional, limitant la rehabilitaci\u00f3 i augmentant la depend\u00e8ncia.\u00a0La depressi\u00f3 postictus s&#8217;associa de forma independent a m\u00e9s deteriorament funcional a l&#8217;alta, un cop ajustats altres factors potencials de mala recuperaci\u00f3 funcional. \u00a0Els factors de m\u00e9s capacitat explicativa per presentar DPI van ser la gravetat de l&#8217;afecci\u00f3 neurol\u00f2gica i la pres\u00e8ncia de deteriorament cognitiu. Un altre trastorn conductual que dificulta el proc\u00e9s de recuperaci\u00f3 \u00e9s sens dubte la pres\u00e8ncia d&#8217;irritabilitat i agressivitat.<\/li>\n\n\n\n<li>L&#8217;entorn del pacient i el suport social: l&#8217;entorn familiar, la parella o l&#8217;ambient habitual del pacient resulten fonamentals, at\u00e8s que, de manera definitiva o temporal, el pacient pot esdevenir dependent de l&#8217;ajuda de terceres persones.<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Llegeix l&#8217;article original <a href=\"https:\/\/xn--daocerebral-2db.es\/publicacion\/factores-de-pronostico-en-la-recuperacion-del-ictus\/\" data-type=\"link\" data-id=\"https:\/\/xn--daocerebral-2db.es\/publicacion\/factores-de-pronostico-en-la-recuperacion-del-ictus\/\">aqu\u00ed<\/a>.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\"><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Autor: Juan Antonio Guzm\u00e1n El pron\u00f2stic funcional despr\u00e9s d&#8217;un ictus continua sent un dels aspectes m\u00e9s complexos i rellevants de la neurorehabilitaci\u00f3. Tot i que el coneixement actual ha perm\u00e8s identificar m\u00faltiples variables associades a l&#8217;evoluci\u00f3 cl\u00ednica, encara no existeix un model capa\u00e7 de predir amb precisi\u00f3 i de manera individual el grau de recuperaci\u00f3 [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":6,"featured_media":13586,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[27],"tags":[],"class_list":["post-13581","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-actualitat"],"blocksy_meta":[],"featured_image_urls_v2":{"full":["https:\/\/fundaciohospitalariesmartorell.org\/entre-tots\/wp-content\/uploads\/2026\/07\/Recuperacion-ictus.jpg",1024,576,false],"thumbnail":["https:\/\/fundaciohospitalariesmartorell.org\/entre-tots\/wp-content\/uploads\/2026\/07\/Recuperacion-ictus-150x150.jpg",150,150,true],"medium":["https:\/\/fundaciohospitalariesmartorell.org\/entre-tots\/wp-content\/uploads\/2026\/07\/Recuperacion-ictus-300x169.jpg",300,169,true],"medium_large":["https:\/\/fundaciohospitalariesmartorell.org\/entre-tots\/wp-content\/uploads\/2026\/07\/Recuperacion-ictus-768x432.jpg",768,432,true],"large":["https:\/\/fundaciohospitalariesmartorell.org\/entre-tots\/wp-content\/uploads\/2026\/07\/Recuperacion-ictus.jpg",1024,576,false],"1536x1536":["https:\/\/fundaciohospitalariesmartorell.org\/entre-tots\/wp-content\/uploads\/2026\/07\/Recuperacion-ictus.jpg",1024,576,false],"2048x2048":["https:\/\/fundaciohospitalariesmartorell.org\/entre-tots\/wp-content\/uploads\/2026\/07\/Recuperacion-ictus.jpg",1024,576,false],"mailpoet_newsletter_max":["https:\/\/fundaciohospitalariesmartorell.org\/entre-tots\/wp-content\/uploads\/2026\/07\/Recuperacion-ictus.jpg",1024,576,false]},"post_excerpt_stackable_v2":"<p>Autor: Juan Antonio Guzm\u00e1n El pron\u00f2stic funcional despr\u00e9s d&#8217;un ictus continua sent un dels aspectes m\u00e9s complexos i rellevants de la neurorehabilitaci\u00f3. Tot i que el coneixement actual ha perm\u00e8s identificar m\u00faltiples variables associades a l&#8217;evoluci\u00f3 cl\u00ednica, encara no existeix un model capa\u00e7 de predir amb precisi\u00f3 i de manera individual el grau de recuperaci\u00f3 d&#8217;una persona. No obstant aix\u00f2, l&#8217;evid\u00e8ncia cient\u00edfica disponible indica que la rehabilitaci\u00f3 neurol\u00f2gica segueix un patr\u00f3 temporal relativament constant -amb una fase inicial de m\u00e9s velocitat de canvi i una progressiva desacceleraci\u00f3 posterior-. El resultat final dep\u00e8n de la interacci\u00f3 entre factors biol\u00f2gics, funcionals, cognitius,&hellip;<\/p>\n","category_list_v2":"<a href=\"https:\/\/fundaciohospitalariesmartorell.org\/entre-tots\/category\/actualitat\/\" rel=\"category tag\">ACTUALITAT<\/a>","author_info_v2":{"name":"Martorell_comunicacio","url":"https:\/\/fundaciohospitalariesmartorell.org\/entre-tots\/author\/martorell_comunicacio\/"},"comments_num_v2":"0 comments","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fundaciohospitalariesmartorell.org\/entre-tots\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13581","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fundaciohospitalariesmartorell.org\/entre-tots\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fundaciohospitalariesmartorell.org\/entre-tots\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fundaciohospitalariesmartorell.org\/entre-tots\/wp-json\/wp\/v2\/users\/6"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fundaciohospitalariesmartorell.org\/entre-tots\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=13581"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/fundaciohospitalariesmartorell.org\/entre-tots\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13581\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":13624,"href":"https:\/\/fundaciohospitalariesmartorell.org\/entre-tots\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13581\/revisions\/13624"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fundaciohospitalariesmartorell.org\/entre-tots\/wp-json\/wp\/v2\/media\/13586"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fundaciohospitalariesmartorell.org\/entre-tots\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=13581"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fundaciohospitalariesmartorell.org\/entre-tots\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=13581"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fundaciohospitalariesmartorell.org\/entre-tots\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=13581"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}