El passat 13 de març, el Dr. Manel Sánchez Pérez, responsable de l’Àrea de Gestió del Coneixement de la Fundació Hospitalàries Martorell i president de la Societat Espanyola de Psicogeriatria (SEPG), va intervenir al Senat en el marc de la presentació del Pacto por el Recuerdo de la Confederació Espanyola d’Alzheimer i Altres Demències (CEAFA). Durant la seva intervenció a la Cambra Alta va destacar la necessitat que els pacients amb Alzheimer i altres demències tinguin un accés equitatiu i a temps als millors tractaments farmacològics, no farmacològics i de cures.
En la seva intervenció, el Dr. Sánchez va destacar dos moments crítics per a les persones afectades i les seves famílies: el diagnòstic i l’aparició de trastorns psicològics o conductuals. Va assenyalar que aquestes situacions generen un gran estrès tant per als pacients com per als seus cuidadors, i va alertar sobre la falta de recursos per a una resposta sanitària ràpida i efectiva.
A més, va posar èmfasi en la necessitat d’implementar tractaments no farmacològics amb evidència terapèutica demostrada, encara escassament presents en els sistemes públics de salut. També va destacar el paper fonamental dels cuidadors, sovint dones que assumeixen una càrrega física i emocional que pot derivar en problemes de salut propis. “Tenir cura a casa —o fins i tot en una residència o altres institucions— d’un pacient amb Alzheimer i trastorns greus de la conducta, com agitació, conducta agressiva, depressió, risc de suïcidi o conductes catastròfiques, només per citar-ne alguns, així com d’altres trastorns aparentment menys greus, però molt freqüents, com l’apatia (una dolorosa indiferència que genera un gran patiment emocional en els éssers estimats), suposa un esforç titànic per a qui assumeix el rol de cuidador principal. Sovint, aquesta tasca recau en una dona cuidadora, que en molts casos acaba convertint-se ella mateixa en pacient, víctima d’un sobreesforç permanent amb conseqüències emocionals i físiques incontestables”, va exposar.
El Pacto por el Recuerdo pretén sensibilitzar la societat i els responsables polítics sobre la magnitud de la malaltia d’Alzheimer, fent una crida a evitar l’”anosognòsia política”, és a dir, la negació de la gravetat i l’impacte d’aquesta patologia en la societat.