Qui som
Què fem
Ciutadania
Professionals
Solidaritat
Comunicació
Durant els darrers anys, les xarxes socials han passat a formar part del dia a dia dels adolescents -i cada vegada més també de preadolescents. No es tracta d’una tendència puntual, sinó d’un espai de relació, d’informació i d’expressió emocional que incideix de manera manera molt decisiva en el seu procés de creixement i construcció de la identitat. En aquest context, diversos països —com ara Austràlia, França o, més recentment, Espanya— han plantejat iniciatives per restringir-ne l’accés als menors de 16 anys.
Més enllà de la viabilitat real d’aquestes mesures, que també estan condicionades per les limitacions tècniques i per la falta d’implicació de les mateixes plataformes digitals—, caldria situar la reflexió en la necessitat de promoure una educació crítica i responsable en l’ús d’aquests entorns, que comprometi a la societat a fer-ne un ús saludable i conscient.
“Al nostre context actual, el terme “prohibició” té una connotació negativa. S’associa la idea dels límits i el control a la restricció de les llibertats dels nostres fills i filles, en comptes de veure’s com una orientació en el seu desenvolupament i una regulació necessària per protegir una etapa del desenvolupament especialment vulnerable”, explica Roger Ballescà, coordinador de l’Àrea de Salut Mental Infantojuvenil de la Fundació Hospitalàries Martorell. Ballescà recorda que “hi ha moltes prohibicions a la infància que ja es tenen assumides i no ens genera cap incomoditat respectar-les. Pot ser que amb el temps passi el mateix en el cas de la restricció a l’accés de menors de 16 anys a les xarxes socials”.
L’anunci del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, de prohibir l’accés a les xarxes socials als menors de 16 anys i augmentar el control de les plataformes digitals, genera un marc compartit que pot reduir els conflictes a casa i ajudar a donar seguretat als pares i les mares: “crec que estem davant una mesura molt esperada per moltes famílies i professionals de l’àmbit infantil i juvenil”.
Quins riscos emocionals i conductuals comporten les xarxes socials en els menors d’edat?
A la pràctica diària s’observen patrons de conducta que es repeteixen amb una freqüència creixent i que, amb el temps, tendeixen a intensificar-se tant en nombre com en complexitat.
Segons Ballescà, els principals riscos associats a l’ús de les xarxes socials en menors d’edat inclouen:
-
-
Deteriorament de l’autoestima, a causa de les comparacions socials
-
Augment de l’ansietat i necessitat constant de validació externa.
-
Més impulsivitat.
-
Baixa tolerància a la frustració, amb dificultats per gestionar el desacord o el fracàs.
-
Alteracions del son i de la capacitat de concentració.
-
A tot això, també afegeix riscos com la dependència emocional al mòbil (sentir angoixa al no poder-se connectar o al no rebre respostes immediates), l’exposició precoç a continguts d’índole sexual o els conflictes derivats del ciberassetjament o el grooming online.
En qualsevol cas, el psicòleg destaca que no es tracta de demonitzar la tecnologia, sinó de reconèixer que l’entorn digital no està dissenyat pel benestar dels més joves, sinó per la seva mercantilització, i que certes dinàmiques com els “likes”, algoritmes, fenòmens virals, etc. activen circuits de recompensa molt potents en cervells en desenvolupament i que manquen perspectiva i context.
Com preparar-se per aquest canvi normatiu
Ballescà explica que per les famílies és un bon moment per parlar sobre el bon i mal ús de les tecnologies, establir normes clares i fomentar espais sense pantalles. “Sobretot per respectar els espais familiars comuns, com els àpats, el descans nocturn i les hores d’estudi i, finalment, recuperar activitats presencials i temps de qualitat.” Per altra banda, pels centres educatius serà clau reforçar l’educació digital, el pensament crític i la gestió emocional.
Pels adolescents, “pot convertir-se en una oportunitat per reconnectar amb experiències més genuïnes, relacions cara a cara i activitats que no depenguin de la validació constant. De fet, existeixen múltiples experiències que demostren com adolescents separats de les tecnologies durant uns dies acaben agraint agafar aquella distància”.
L’educació digital com a estratègia per desenvolupar un ús responsable de la tecnologia
Segons Ballescà, “les estratègies més eficaces no són les alarmistes ni les amenaçadores, sinó les que combinen una bona informació, modelatge per part de les persones adultes –cal donar exemple!– i límits clars”.
Per altra banda, també remarca que “és especialment important ensenyar com funcionen els algoritmes i parlar obertament sobre la comparació, imatge corporal i pressió social: quan les persones entenem el per què d’una norma, el seu seguiment ens resulta més senzill. I això es vàlid tant per adults com per nens, nenes i adolescents”.
Acompanyar en l’educació i prendre mesures en les plataformes per un canvi efectiu
El psicòleg opina que la normativa per si sola no serà suficient i que s’haurà d’acompanyar d’altres mesures i actuar en diferents nivells. “El primer és el normatiu, que ha de marcar límits clars d’edat i responsabilitat. El segon és el nivell educatiu, que formi persones adultes, nens i nenes en competències digitals i emocionals. Un tercer nivell ha d’implicar les plataformes en canvis de disseny més ètics, amb menys mecanismes adictius, major verificació d’edat, i més protecció enfront de l’assetjament.”
Finalment, afegeix que el canvi també s’ha de dur a terme a fora de casa i de les aules. “A un nivell més estructural, hauríem de posar en marxa polítiques infanto juvenils que potenciïn alternatives de lleure i de socialització presencials: recuperar els espais comuns per als més petits, als quals hem expulsat lentament dels carrers. En fi, menys pantalles i més places!”