Qui som
Què fem
Ciutadania
Professionals
Solidaritat
Comunicació
13 de gener, Dia Mundial de la lluita contra la Depressió
La depressió no és només una realitat de l’edat adulta. També pot afectar nens i nenes, sovint de manera silenciosa i amb símptomes que es confonen amb “etapes” o problemes de conducta. En el marc del Dia Mundial de la Depressió, el dia 13 de gener, professionals de salut mental infantil de la Fundació Hospitalàries Martorell, alerten de la importància de detectar-la precoçment i poder oferir un abordatge integral que impliqui família, escola i especialistes.
L’impacte en l’àmbit familiar, escolar, relacional o fins i tot en la salut física és un indicador clau.
Senyals d’alerta: més enllà d’un mal dia
Des de la psicologia, Anna Romera Pérez, també del CSMIJ Molins de Rei, subratlla que la diferència entre un mal moment i un possible trastorn depressiu rau sobretot en la durada i la intensitat. “Un nen pot tenir una setmana dolenta, però si durant un mes deixa de voler fer activitats que abans gaudia, es queixa cada matí de mal de panxa i a l’escola el noten absent o trist, ja no parlem d’un canvi passatger, sinó d’un possible senyal d’alerta”.
Entre els primers indicadors hi ha el retraïment social, la irritabilitat persistent, la pèrdua d’interès pel joc, les queixes físiques repetides, les alteracions del son i la gana o una davallada del rendiment escolar.
Quan cal medicació?
La prescripció farmacològica en la infància continua generant dubtes. La Dra. Sánchez aclareix que no és mai la primera ni l’única opció. “La medicació es valora en casos de depressió moderada o greu, quan els símptomes són molt limitants o no hi ha una millora suficient amb la psicoteràpia”, assenyala. I afegeix un matís clau: “La medicació mai substitueix el treball psicològic, sinó que forma part d’un abordatge integral”.
Expressar el que no es pot dir amb paraules
El paper de l’adult també pot ser molt útil. “Veig que t’amagues sota la taula i no vols parlar… pot ser que estiguis espantat o trist?”, exemplifica la psicòloga. Posar paraules al que s’observa, sense jutjar ni pressionar, ajuda l’infant a identificar i validar el que sent.
Família i escola: peces clau del tractament
“La coordinació és una part essencial del treball en salut mental infantil”, afirma la Dra. Sánchez. Psiquiatres i psicòlegs mantenen una comunicació continuada, i en els infants més petits el treball clínic va sempre lligat a la família. Quan cal, també s’estableix contacte amb l’escola, especialment si el malestar afecta el rendiment o la convivència.
Per a Romera, la família és “un pilar protector clau”. No es tracta de fer intervencions extraordinàries, sinó de garantir una presència estable, rutines previsibles i una escolta sense judicis.
“Si un infant està més apàtic o irritable, pot ajudar que la família mantingui els horaris habituals, ofereixi espais tranquils per parlar (“quan vulguis explicar-me com et sents, jo hi soc”) i eviti interpretacions moralitzadores (“això ho fas per cridar l’atenció”). Aquesta coherència i calidesa és un dels factors que més afavoreix la recuperació”, destaca.
Com afecta la depressió al son?
El son és un dels àmbits on més clarament es manifesta la depressió infantil, i sovint és també un dels primers motius de consulta de les famílies. Les alteracions del descans poden adoptar formes molt diverses i no sempre responen a problemes d’hàbits o de límits.
Tal com explica la psicòloga Anna Romera, “la depressió pot alterar el son de maneres molt diferents”. Alguns nens i nenes presenten dificultats per adormir-se o es desperten diverses vegades durant la nit, mentre que d’altres mostren un excés de son, amb molta necessitat de dormir i dificultats per llevar-se al matí.
En la infància, aquestes alteracions sovint van acompanyades de malsons i de queixes físiques recurrents a l’hora d’anar al llit. No és estrany que l’infant torni a demanar dormir amb els pares, tingui por de quedar-se sol o allargui molt el moment d’anar al llit.
Aquestes conductes, adverteixen les professionals, no s’han d’interpretar com una simple resistència o desobediència, “sinó una manera de mostrar un malestar emocional que no sap expressar d’una altra manera”, explica la psicòloga.
Les conseqüències de no arribar a temps
La recerca mostra que no hi ha una única teràpia millor per a tots els casos de depressió infantil. La teràpia cognitivoconductual és la més estudiada, però també han demostrat eficàcia la psicoteràpia psicodinàmica breu, la teràpia interpersonal, la teràpia familiar i la teràpia de joc en infants petits. L’element clau és adaptar el tipus d’intervenció a l’edat, al moment evolutiu i a les necessitats del nen o nena i de la seva família.