Dia Mundial del TEA: “La diferència no és un error a corregir, sinó una expressió de la diversitat humana”

La conscienciació de la societat sobre l’autisme, conegut també com a trastorn de l’espectre autista (TEA), és fonamental, ja que afecta directament la qualitat de vida de les persones que el viuen i hi conviuen. La manera com aquestes són percebudes i tractades impacta en l’estigma que envolta qualsevol problemàtica de salut mental.

Entendre les particularitats de les persones amb aquest trastorn pot ajudar a transformar una situació de prejudici o rebuig en comprensió i empatia.

Vivim en un món on els conceptes, les etiquetes i la categorització tenen un pes molt important i defineixen els límits de la normalitat sobre el paper. Sovint necessitem classificar per entendre, posar nom per ordenar. Aquesta tendència pot ser útil per a la nosologia, però poc per a la divulgació i la comprensió de les neurodivergències. Quan reduïm una persona a un diagnòstic, correm el perill de simplificar-la excessivament i d’oblidar la seva idiosincràsia.

Per això, la sensibilització no hauria de centrar-se només a explicar què és el TEA des d’un punt de vista teòric, sinó també a humanitzar-lo en un context pràctic. Cal posar el focus en la persona, no només en la condició. Entendre que, si cada infant és únic, amb les seves necessitats i singularitats, en el cas dels infants amb autisme també hem de tenir en compte les seves fortaleses, interessos i maneres particulars de connectar amb el món.

Fer èmfasi en aquesta mirada implica un canvi de perspectiva: passar de preguntar-nos “què li passa?” a “com puc entendre millor la seva manera de ser?”. Implica també acceptar que la diferència no és un error a corregir, sinó una expressió més de la diversitat humana.

Per tant, conscienciar les persones és una necessitat creixent en una societat que, sovint sense adonar-se’n, continua funcionant sota patrons pensats per a una manera concreta d’entendre i experimentar el món. Per fer més entenedora aquesta realitat, podem establir un paral·lelisme amb les persones dretanes i esquerranes.

Com totes sabem, el món ha estat dissenyat gairebé exclusivament per a persones dretanes. Les tisores, els pupitres, els ratolins d’ordinador, els instruments musicals… tot està pensat per a qui utilitza la mà dreta de manera natural. El motiu és que aquest disseny s’ha fet d’acord amb la majoria. Les persones esquerranes, tot i ser perfectament capaces, sovint han d’adaptar-se, fer esforços addicionals o desenvolupar estratègies pròpies per moure’s amb comoditat en aquest entorn.

Aquest paral·lelisme ens ajuda a comprendre la realitat de molts infants amb TEA. En aquest cas, la diferència no és en la lateralitat, sinó en la manera de percebre, processar i respondre als estímuls del món. Les persones neurotípiques, com els dretans en l’exemple, troben un entorn que s’ajusta de manera natural a la seva forma de pensar, comunicar-se i relacionar-se. En canvi, els infants neurodivergents sovint han d’adaptar-se constantment a unes normes socials, comunicatives i sensorials que no responen a la seva manera de copsar i gestionar la realitat.

Aquesta adaptació contínua pot generar estrès, frustració i, en molts casos, incomprensió per part de l’entorn. És aquí on la sensibilització esdevé clau.

No es tracta només de “normalitzar” el TEA, sinó d’entendre’l, respectar-lo i, sobretot, ajustar el context perquè sigui més inclusiu. Igual que avui dia cada cop és més habitual trobar eines adaptades per a esquerrans, també hauríem d’avançar cap a entorns educatius, socials i familiars més flexibles i accessibles per a la diversitat neurològica.

En el cas dels infants, aquesta sensibilització ha de començar des de ben aviat. Els nens i nenes tenen una gran capacitat per comprendre la diferència quan se’ls explica amb naturalitat i respecte. Introduir narratives que parlin de diversitat, no com una excepció, sinó com una realitat inherent, pot ajudar a construir generacions més empàtiques i inclusives. Explicar que hi ha companys que potser no miren als ulls, que necessiten rutines més marcades o que perceben els sorolls de manera més intensa és una manera de fomentar la comprensió i reduir l’estigma.

En definitiva, si volem avançar cap a una societat més justa i inclusiva, en què es tingui en compte l’heterogeneïtat, caldrà revisar fins a quin punt el “disseny” del nostre món social, educatiu i cultural continua responent només a una manera de ser. Potser, igual que hem après a fabricar tisores per a esquerrans, també hem d’aprendre a construir espais on totes les formes de pensar i sentir hi tinguin cabuda.

Conscienciar-nos sobre l’autisme no és només una qüestió de coneixement, sinó d’actitud: una invitació a mirar el món amb més amplitud, respecte i humanitat.

Un article de Mireia Segarra Trepat i Neida Fernández Benages, psicòloga i infermera de salut mental respectivament del CSMIJ de Martorell.