Salut mental materna: l’ideal de la “mare perfecta” dificulta que les dones expressin el seu malestar

Amb motiu del Dia Mundial de la Salut Mental Materna, que es celebra el primer dimecres de maig, posem el focus en aquest tema, encara poc visibilitzat. Més enllà de la imatge idealitzada de la maternitat, moltes dones travessen moments de vulnerabilitat emocional durant l’embaràs, el postpart i els primers anys de criança. Un moment vital que necessita ser comprès i acompanyat sense prejudicis.

Parlem amb Montserrat Guitart Colomer, coordinadora del grup de treball de salut mental i dona de la Fundació Hospitalàries, que ens ajuda a identificar els principals senyals d’alerta i ens aconsella sobre com podem, com a societat, tenir més cura de la salut mental de les mares.

No hi ha una única manera de viure la maternitat. I el més important és que la mare es senti estimada, escoltada i amb el suport de les persones que l’envolten.

1. Què entenem exactament per salut mental materna?

La salut mental materna fa referència al benestar psicològic i somàtic de la dona des de l’etapa preconcepcional (abans que es produeixi l’embaràs) fins al període postnatal (després del naixement), essent essencial per al seu desenvolupament personal, social i per al desenvolupament adequat del nadó.

Segons l’OMS, aproximadament 1 de cada 5 dones presentarà algun problema de salut mental durant l’embaràs o el primer any després del part.

2. Quins problemes de salut mental poden aparèixer amb més freqüència durant l’embaràs, el postpart o els primers anys de criança?

Durant el període perinatal (des de l’embaràs fins un any després del part) poden aparèixer diversos trastorns, especialment ansietat i depressió, amb una prevalença significativa.

Els símptomes poden ser emocionals, cognitius, conductuals o físics (tristesa persistent, incapacitat per sentir plaer, fatiga, dificultats de concentració, alteracions del son o de la gana, sentiments de culpa o de minusvalidesa, etc.).

En alguns casos sorgeixen símptomes específics relacionats amb el nadó, com la por de no cuidar-lo bé o pensaments negatius cap a ell. En situacions greus poden aparèixer depressió major, ideació suïcida o psicosi, que requereixen intervenció especialitzada.

3. Quins senyals d’alerta ens haurien de fer demanar ajuda professional?

Hi ha senyals d’alerta, per les quals és clau la detecció precoç. Entre les principals, destaquen l’insomni sever, la tristesa persistent, el plor continu, la irritabilitat intensa o la culpa excessiva.

També cal valorar professionalment si persisteix la dificultat per gaudir, pensaments negatius cap al nadó, por de fer-li mal o manca de vincle amb ell.

En casos més greus, poden aparèixer comportaments estranys, desconnexió de la realitat o al·lucinacions. És important tenir en compte si hi ha antecedents personals o familiars de trastorns mentals greus.

4. Creus que continua sent un tema invisibilitzat i tabú? Influeix la imatge de “maternitat perfecta”?

La salut mental materna continua sent un tema estigmatitzat i poc visibilitzat. Encara es minimitza el patiment emocional de moltes dones, normalitzant-lo o invalidant-lo. L’ideal de la “mare perfecta” dificulta que les dones expressin el seu malestar per por de ser jutjades o considerades males mares, cosa que retarda la cerca d’ajuda.

5. Quin consell donaries a parelles, familiars i professionals per cuidar i acompanyar adequadament la salut mental materna?

És molt important que parelles, familiars i professionals acompanyin la dona en aquest període sense jutjar, oferint el suport necessari segons la gravetat dels símptomes. De fet, l’OMS subratlla el valor protector del suport social i dels grups de dones durant l’embaràs i el postpart.

En el cas d’afeccions amb símptomes de moderats a greus, solen requerir intervencions més intensives amb una combinació de suport psicosocial, intervencions psicològiques i/o tractament psicofarmacològic.

6. I a les mares que no essenten com “haurien” de sentir-se?

És important tenir present que no hi ha una única manera “correcta” de viure la maternitat. Sentir-se desbordada, trista, ansiosa o desconnectada no implica ser una mala mare. Demanar ajuda és un acte de responsabilitat i cura, no de fracàs, i existeixen recursos i professionals preparats per acompanyar aquests processos.

A la Fundació Hospitalàries apostem per una atenció en salut mental propera, integral, personalitzada i lliure de judicis, que escolti i acompanyi cada dona en el seu procés, respectant la seva experiència i els seus temps.

 

Article original: Salud mental materna: el ideal de la “madre perfecta” dificulta que las mujeres expresen su malestar | Fundación Hospitalarias.