Dr. Otto Silgado: “La salut mental requereix estratègies adaptades a la realitat social de cada comunitat”

Aquest mes de setembre, el Dr. Otto Silgado ha assumit la coordinació dels Serveis de Salut Mental del Berguedà. En aquesta entrevista comparteix com afronta aquest repte, amb la mirada posada en la integració comunitària i en l’adaptació de les estratègies a la realitat social del territori. El seu objectiu: enfortir la psicoeducació, la prevenció i la rehabilitació amb una atenció propera i humana.

Abans que res, ens agradaria saber una mica més de tu. Quina ha estat la teva trajectòria professional abans d’arribar a aquesta coordinació?
Sóc metge i especialista en psiquiatria per la Universitat del Valle, Colòmbia. He treballat en diversos àmbits de la salut mental, incloent consulta externa pública i privada (2017-2024), unitat d’enllaç hospitalària i, des del 2020 fins al 2024, com a psiquiatre en una comunitat terapèutica a Popayán. Aquesta experiència m’ha permès tenir una visió global de la salut mental, des de drogodependències fins a hospitalització i atenció comunitària.

Què significa per a tu assumir el repte de coordinar els Serveis de Salut Mental Comunitaris del Berguedà?
Assumir la coordinació del servei representa un repte important. La meva formació és diferent de la que s’ofereix aquí, i els determinants socials també varien, la qual cosa requereix un coneixement profund de la realitat local per poder dissenyar estratègies adaptades a la població. A més, és essencial comprendre bé el sistema de salut en què ens movem.

El Berguedà és una comarca amb característiques pròpies, tant pel que fa a la dispersió territorial com a la realitat social i econòmica. Quins reptes específics veus en aquest territori en relació amb la salut mental?
Un repte clau és la integració a les xarxes comunitàries per oferir psicoeducació sobre les patologies de salut mental. El territori té una dispersió rural significativa, i en dècades anteriors hi havia dificultats per accedir a certs serveis, cosa que ha normalitzat algunes situacions. Tot i això, aquesta mateixa situació ha ajudat que la població sigui respectuosa i integradora de la diversitat.

Sovint es parla d’un canvi de model, cap a una atenció més comunitària i integrada. Com es tradueix això en el dia a dia dels serveis?
Al centre, la integració és un eix central de les nostres dinàmiques. L’equip treballa amb una visió orientada a la rehabilitació dels usuaris i manté una estreta coordinació amb els serveis comunitaris externs. També formem part de les taules de salut mental del territori i participem en reunions interadministratives amb diverses fundacions actives a la comunitat.

Quins projectes prioritaris tens sobre la taula per als pròxims mesos?
Els projectes segueixen les línies del pacte territorial, amb un èmfasi especial en la postvenció del suïcidi. L’objectiu és oferir psicoeducació i sensibilitzar tant la població com els professionals de la salut per tal de normalitzar les preguntes sobre les emocions, que sovint queden fora d’altres serveis, no per desconeixement, sinó perquè apel·len directament a la nostra pròpia sensibilitat com a éssers humans.

Finalment, quin missatge voldries transmetre a la ciutadania del Berguedà en relació amb la salut mental i els serveis que tenen al seu abast?
El missatge seria que la comunitat s’acosti a demanar informació, que no tingui por d’expressar-se ni de demanar ajuda. Hi ha diversos canals d’escolta i recursos disponibles, que no només són farmacològics: també hi ha clubs socials, serveis de reinserció laboral, i suport en salut mental que inclou la salut física i les dificultats socials. Els equips estan preparats per oferir un suport proper i humà, i derivar a la xarxa adequada en el moment necessari.