Qui som
Què fem
Atenció al usuari
Professionals
Solidaritat
Àrea de comunicació
La patologia dual és l’existència simultània d’un problema de salut mental i una o diverses addiccions en una mateixa persona. Per exemple, addiccions a l’alcohol, fàrmacs o altres substàncies. Lluny de tractar-se de dos problemes independents, tots dos se solen influir mútuament, dificultant el diagnòstic, el tractament i la recuperació.
Per a aprofundir en aquesta realitat parlem amb David Chesa, psiquiatre i coordinador de la Unitat de Patologia Dual de la Fundació Hospitalàries Martorell des de 2019, a més de responsable dels Centres d’Atenció i Seguiment a les Addiccions (CASD) del Garraf i de l’Alt Penedès.
Imatge
La patologia dual és una realitat més freqüent del que solem pensar?
És una realitat molt més freqüent del que es sol pensar. Per exemple, entre el 70 i el 80% de les persones amb esquizofrènia presenten també un trastorn per consum de substàncies. Per això, és fonamental abordar tots dos problemes de manera conjunta.
El consum de substancies pot portar a problemes de salut mental? O al revés?
Totes dues situacions poden ocórrer. El consum de substàncies pot desencadenar o agreujar trastorns mentals, i algunes persones utilitzen les drogues o l’alcohol per a intentar alleujar un malestar psicològic previ. Precisament per aquesta estreta relació, és un error abordar tots dos problemes per separat. L’experiència i l’evidència ens mostren que el tractament ha de ser sempre integral i simultani, atenent conjuntament l’addicció i el trastorn mental.
A vegades es pensa que primer cal tractar l’addicció i després el trastorn mental. És així?
Avui sabem que no. L’evidència demostra que els millors resultats s’obtenen quan tots dos problemes s’aborden de manera simultània i integrada, ja que solen influir-se mútuament i evolucionar de forma interrelacionada.
Quines dificultats troben les persones amb patologia dual en el seu dia a dia? Quin paper juga l’estigma?
Aquestes persones poden experimentar dificultats en les relacions personals, l’àmbit laboral, l’autonomia o l’adherència als tractaments. A més, a l’estigma que existeix cap als trastorns mentals s’hi suma l’associat a les addiccions, la qual cosa moltes vegades pot generar aïllament, retrasar la cerca d’ajuda i dificultar l’accés i la continuïtat en els tractaments, empitjorant el pronòstic.
Quin tipus d’abordatge professional requereix la patologia dual? Quin paper demanen aspectes com la inclusió social, l’ocupació, l’habitatge o la xarxa de suports en la recuperació?
La patologia dual requereix un abordatge multidisciplinari, coordinat i centrat en la persona. La recuperació va molt més enllà del tractament clínic: disposar d’un habitatge estable, oportunitats d’ocupació, un entorn de suport i participació social són factors clau per a aconseguir una millor qualitat de vida.
Quines avenços s’han produït en els últims anys en la comprensió i el tractament de la patologia dual?
En els últims anys ha augmentat significativament el coneixement sobre la interacció o associació entre addiccions i trastorns mentals. Això ha impulsat la revisió dels models assistencials per a fer-los més integrats, amb tractaments més personalitzats i una major coordinació entre els diferents dispositius d’atenció.
Per acabar, com treballem a la Fundació Hospitalàries amb persones amb problemes de salut mental i addiccions?
A la Fundació Hospitalàries oferim una atenció integral i d’alt nivell d’especialització, sempre centrada en la persona. Des d’una visió biopsicosocial, combinem tractament clínic, suport psicològic i intervenció social, guiats pels valors d’hospitalitat, humanitat i qualitat professional per a afavorir la recuperació i la inclusió social.