Dormir malament no és un peatge obligatori de l’edat: experts alerten sobre l’ús de la melatonina en la vellesa

El Dr. Manuel de Entrambasaguas, ponent del XIX Curs d’Actualització en Psicogeriatria, desmunta mites sobre el descans en la gent gran i proposa la regulació dels ritmes circadiaris com a clau del benestar

Amb el pas dels anys, el nostre cos canvia i el son no n’és una excepció. Tanmateix, la idea que arribar a la vellesa implica necessàriament dormir malament és un mite que els especialistes han volgut desterrar en el marc del XIX Curs d’Actualització en Psicogeriatria. L’esdeveniment, organitzat per la Fundació Hospitalàries Martorell i la Universitat Autònoma de Barcelona, va comptar amb la participació del Dr. Manuel de Entrambasaguas, de la Secció de Neurofisiologia Clínica de l’Hospital Clínic Universitari de València, qui va analitzar els usos i abusos d’un dels remeis més populars del moment: la melatonina

Més enllà de la biologia: el pes de la conducta

Segons el Dr. Entrambasaguas, tot i que existeixen motius biològics per al canvi en l’arquitectura del son -com una menor producció natural de melatonina-, sovint pesen més els factors conductuals. “La menor activitat física, la poca exposició solar, una alimentació inadequada o l’excés de migdiades durant el dia” són, sovint, els veritables responsables d’un mal descans en la gent gran.

L’expert subratlla que el son no és un procés inevitablement deficitari, sinó que es beneficia enormement de la cura dels ritmes circadiaris. “Per reforçar-los, és fonamental cuidar els sincronitzadors: llum solar de dia, regularitat horària en els àpats i activitat intel·lectual i social”, afirma.

Melatonina: un recurs clínic, no un remei universal

Davant l’auge de l’automedicació amb melatonina, vista sovint com un remei natural innocu, el doctor és clar: la seva funció principal és cronobiològica -sincronitzar el nostre rellotge intern amb la llum ambiental- i el seu ús hauria d’estar sempre supeditat a un motiu clínic.

• Indicació específica: En pacients geriàtrics, la melatonina està indicada principalment per al tractament de l’insomni crònic (en dosis de 2 mg de lliberació prolongada).
• El perill de l’automedicació: El risc no és només la falta de seguretat en l’ús no supervisat, sinó que l’ús de suplements pot emmascarar altres malalties o comorbiditats que no s’estan tractant adequadament.
• L’alternativa prioritària: Abans de qualsevol fàrmac, el tractament d’elecció per a l’insomni ha de ser la teràpia cognitiu-conductual.

Consells per a un descans natural

Per a aquelles persones grans o cuidadors que vulguin millorar la qualitat del son de forma natural, el Dr. Entrambasaguas proposa tres pilars bàsics:

1. Regularitat total: Mantenir horaris fixos per aixecar-se, menjar i fer activitats.
2. Higiene lumínica: Buscar el sol durant el dia i reduir la il·luminació al vespre.
3. Vida activa: Mantenir el contacte social i l’activitat física i creativa com a part de la rutina diària.

Experts d’abast estatal

L’aportació del Dr. Entrambasaguas es va emmarcar en una jornada d’alt nivell acadèmic presentada pel Dr. Diego Palao (UAB), el Dr. Carles Franquelo i el Dr. Manel Sánchez (Fundació Hospitalàries Martorell). La sessió es va iniciar amb la conferència inaugural del Dr. Juan Antonio Madrid (Universitat de Múrcia), sobre els canvis del rellotge biològic, i va integrar les visions del Dr. Narcís Cardoner (Hospital de Sant Pau) sobre trastorns afectius, del Dr. Gerard Piñol (Hospital Santa Maria de Lleida) sobre l’apnea del son i l’Alzheimer, de la Dra. Anna Adán (UB) sobre l’abordatge no farmacològic i del Dr. Luis F. Agüera (Hospital 12 de Octubre) sobre l’ús d’hipnòtics.

Aquest curs forma part de la programació del Màster de Psicogeriatria de la Universitat Autònoma de Barcelona i Fundació Hospitalàries Martorell , que enguany celebra la seva 24a edició consolidant-se com un referent en la formació especialitzada en salut mental i envelliment.

El Dr. Manel Sánchez, coordinador del màster, ha destacat que els problemes relacionats amb la son “formen part habitual de les queixes de salut de la gent gran.” En aquest sentit, ha afegit que “constitueixen un problema transversal tant en persones sanes com em moltes malalties físiques i mentals”. Per a Sánchez, “el seu maneig requereix un coneixement acurat de les mesures farmacològiques, i també de les no farmacològiques, que tenim a l’abast en les que tan important resulta resoldre el problema com no crear-ne problemes nous”. Per al doctor, el XIX Curs d’Actualització en Psicogeriatria “ha intentat contribuir a millorar el coneixement pràctic sobre la complexitat de la son a l’edat avançada”.