Qui som
Què fem
Atenció al usuari
Professionals
Solidaritat
Àrea de comunicació
La tornada a les rutines dels infants
En el cas dels infants i adolescents, el canvi després de dos mesos amb horaris diferents pot fer que la tornada a l’escola o a l’institut costi una mica més. «Els nens i les nenes, si els hi preguntes, s’ho passen la mar de bé. El que passa és que després costa una miqueta tornar a agafar les rutines», explica.
Ballescà compara aquest procés amb «passar d’estar adormits a estar desperts», ja que cal un temps d’adaptació. Després d’un període «amb unes rutines molt diferents, amb uns horaris molt diferents i amb unes exigències també molt menors», tornar a activar-se i assumir les responsabilitats habituals «costa una miqueta».
Per aquest motiu, recomana començar a adaptar-se uns dies abans de reprendre l’activitat: «El millor és ajudar-los a adaptar-se ja uns dies abans, o sigui que aquests canvis no siguin d’un dia per l’altre».
«La síndrome postvacacional és un artefacte de màrqueting»
Preguntat per l’anomenada síndrome postvacacional, Ballescà és contundent: «Jo diria que la síndrome postvacacional és un artefacte de màrqueting».
El psicòleg considera que aquest concepte també forma part del que descriu com «la psicopatologització de la vida quotidiana»: «De seguida li posem noms de síndromes, de trastorns, de coses, a coses que són absolutament normals i fins i tot et diria que necessàries».
La tornada a la rutina implica passar d’una situació de distensió a una altra en què cal tornar a parar atenció i recuperar el ritme. I això, afirma, «genera sempre, sempre, sempre un petit malestar».
«Tenim tendència, socialment, en els darrers anys, al fet que qualsevol malestar, per molt natural i normal que sigui, tendim a etiquetar-lo, com si fos una cosa que no hauria d’estar allà», explica.
Ballescà diferencia aquest malestar habitual de les situacions en el fet que una persona té moltes dificultats per tornar a la rutina i experimenta ansietat o elements depressius. En aquests casos, apunta, «això ja no seria una síndrome postvacacional, seria un altre tipus de problemàtiques» que «s’hauria d’analitzar bé amb aquella persona com està organitzat en els seus cicles i les seves rutines al llarg de l’any».
La pressió per aprofitar les vacances
Durant l’estiu també poden aparèixer expectatives sobre com haurien de ser les vacances: aprofitar el temps, viatjar, sortir i passar-ho bé.
«És evident que tots tenim un temps limitat de vacances, que tots el volem aprofitar el millor possible», explica Ballescà. A això s’hi afegeix el desig de «passar-ho excepcionalment bé» i de «compartir-ho en xarxes socials».
Segons el psicòleg, aquesta pressió pot generar una paradoxa: «Això pot introduir elements que de vegades generin més aviat les condicions perquè acabi sent un desastre».
Perquè les vacances també inclouen moments que no responen a aquestes expectatives: «El malestar durant les vacances també hi serà, l’avorriment durant les vacances també hi serà, els plans que fallen també hi seran, els conflictes entre les persones que compartim més temps durant les vacances també hi seran».
«Ho hem de donar per fet», afirma. Si apareixen aquestes situacions i pensem que durant les vacances «no ens podem discutir, no podem avorrir-nos, no podem perdre el temps», es pot produir, precisament, l’efecte contrari.
Més convivència no sempre significa millor convivència
Les vacances també comporten més temps de convivència amb la família o la parella. Però, segons Ballescà, «més convivència no sempre significa millor convivència».
Passar més temps junts implica també «negociar molt més les coses», perquè es fan més activitats conjuntes i cal prendre més decisions compartides.
Per això, considera important «ser prou flexible» i «aprendre a mantenir espais individualitzats durant les vacances».
«El fet que estiguem més temps plegats no necessàriament vol dir que els hàgim d’estar tota l’estona fent les mateixes coses», assenyala. «Cadascú pot també tenir els seus espais d’aïllament».
Ballescà també assenyala que les vacances poden ser un moment en què augmentin les tensions quan ja existeixen problemes previs: «Més espais de relació no signifiquen millors relacions».
En aquest sentit, explica que quan ja hi ha tensions en una família o en una parella, situacions en què cal negociar més i en què existeix, alhora, «aquesta pressió perquè les vacances vagin bé» poden significar «més tensions i més discussions».
I afegeix que, «quan ja hi ha antecedents de violència domèstica o quan la situació se’n va massa lluny, ja que s’hi pot generar episodis de violència».
Petites «minivacances» durant tot l’any
Per Ballescà, el descans no hauria de quedar concentrat en les vacances d’estiu. Davant dels bons propòsits que sovint apareixen al final de l’estiu, considera que una de les claus és incorporar espais de distensió en la vida quotidiana.
«En les vacances, diríem, les tenim conceptualitzades com aquest període de temps que passem a l’estiu, però també ens hem de proporcionar uns certs petits espais de vacances en el nostre dia a dia, o en les nostres setmanes.»
«És molt important que en el dia a dia també hi hagi aquestes alternances del cicle entre tensió i distensió», explica.
I ho concreta amb una idea: «El que no podem fer és, diríem, estar en un estat de tensió, tensió, tensió, tensió, durant deu mesos a l’any, per dir alguna cosa, per després desconnectar i pretendre que això ens servirà per equilibrar-nos».
Per això, proposa buscar «aquests petits espais en el nostre dia a dia, en els nostres caps de setmana… petits espais de distensió que ens ajudin a sentir que tenim aquestes petites minivacances diàries».
Quan el canvi de rutina afecta persones vulnerables
Pel que fa a les persones amb problemes de salut mental, Ballescà assenyala que l’impacte de l’estiu i dels canvis de rutina «depèn de la patologia i depèn de la persona».
«Hi ha persones especialment vulnerables que també depenen molt més de determinades rutines saludables. I de vegades, quan aquestes rutines es trenquen, aleshores hi ha persones que ho poden passar malament.»
Posa com a exemple les persones amb trastorns mentals importants o aquelles que tenen «una xarxa social molt poc desenvolupada» i que poden experimentar «molta soledat si es trenca la seva rutina».
També assenyala que la calor pot tenir un impacte important: «L’estiu, a part de les rutines, aquest estiu, per exemple, ha fet unes calorades tremendes, que això també afecta moltíssim, i afecta més a les persones que tenen ja una certa vulnerabilitat».
Tres exemples de «minivacances» quotidianes
Finalment, preguntat per tres exemples molt concrets per incorporar moments de distensió al dia a dia, Ballescà ho resumeix en tres propostes:
«Llegir un llibre, per exemple, és a dir, buscar un petit espai que sigui teu, sortir a fer una mica d’exercici físic o una caminada, això és fonamental, i l’altre també, gaudir una mica d’algun petit àpat».
Tres activitats senzilles que, en paraules del psicòleg, poden formar part d’aquests petits espais de distensió que no cal reservar només per a les vacances.