La trobada professional, que va néixer el 1996 i és organitzada actualment en col·laboració amb la UAB, s’ha consolidat com un espai de referència en salut mental de la gent gran.
La Fundació Hospitalàries Martorell, en col·laboració amb la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), celebra avui divendres 29 de maig la 30a edició de la Jornada d’Actualització en Psicogeriatria. Aquesta cita anual, consolidada com un espai de referència estatal en l’atenció a la salut mental de les persones grans, ha reunit a més de 500 professionals i ja suma la participació acumulada de més de 5.000 experts i expertes de l’àmbit de la salut mental al llarg de les seves trenta edicions.
En aquesta edició, la jornada posa el focus en com els avenços científics, tecnològics i assistencials estan transformant l’abordatge de les demències i dels trastorns mentals associats a l’envelliment.
Acte inaugural
Durant l’acte inaugural de la jornada, el Dr. Carles Franquelo, director mèdic de la Fundació Hospitalàries Martorell, ha posat en valor unes jornades que, any rere any, s’han consolidat com una cita de referència per als professionals del sector. També ha destacat l’impuls incansable del Dr. Manel Sánchez, qui ha fet tot el possible perquè aquesta trobada sigui una realitat des de fa més de tres dècades.
Per la seva banda, Josep Tristany, director del Pla Director de Salut Mental i Addiccions de la Generalitat de Catalunya, ha felicitat el Dr. Sánchez pel reconeixement atorgat per la IAP i ha volgut agrair especialment a la Càtedra, a la Fundació Hospitalàries i a totes les persones que, durant més de 30 anys, han mantingut viu aquest compromís “gràcies a la seva continuïtat, capacitat d’adaptació i rigor científic”.
Tristany ha destacat que la psicogeriatria és avui un dels grans reptes socials i sanitaris.
“L’envelliment de la població és un èxit col·lectiu, però també planteja la necessitat d’oferir una atenció adequada a les persones grans amb problemes de salut mental”, ha afirmat.
En aquest sentit, ha defensat la necessitat d’avançar cap a una psicogeriatria centrada en la persona, integrada i transversal. Ha assenyalat que factors com “la fragilitat, la dependència, la vulnerabilitat social o el dol tenen un impacte directe sobre la salut mental de les persones grans i això requereix respostes multidisciplinàries”. Entre aquestes, ha parlat de la promoció de l’activitat física, l’atenció als trastorns de la conducta alimentària i els reptes vinculats al deteriorament cognitiu i les demències.
També ha destacat la importància d’impulsar models en què la salut mental es coordini amb l’atenció primària, la recerca i l’àmbit comunitari. En aquesta línia, ha recordat que el Departament de Salut considera prioritària l’atenció a la salut mental i treballa per transformar el model actual cap a un sistema “més accessible, longitudinal i adaptat a les persones al llarg de tot el seu cicle vital”.

Finalment, Tristany ha remarcat que parlar de les persones grans també implica lluitar contra l’estigma i respectar els seus projectes de vida. Ha definit la jornada com una oportunitat per continuar construint coneixement col·lectiu, repensar els models d’atenció i crear noves aliances. “El talent i el compromís d’aquesta sala són fonamentals per fer-ho possible”, ha conclòs.
La llavor del 1994
Per entendre l’impacte actual de les jornades cal remuntar-se a l’any 1994. En aquell moment, l’Hospital Sagrat Cor de Martorell va acollir un simposi internacional dedicat exclusivament a la psicogeriatria, organitzat pel llavors director mèdic, el Dr. Alfredo Rego. L’èxit i la bona acollida d’aquella iniciativa van ser el catalitzador ideal. Dos anys més tard, el 1996, es materialitzava la primera edició oficial de la jornada amb l’objectiu de donar continuïtat a aquella temàtica en un format més recollit. Des d’aleshores, l’esdeveniment s’ha celebrat de forma ininterrompuda, amb l’única excepció de l’any 2020 a causa de la crisi sanitària de la Covid-19.
El Dr. Manel Sánchez, cap de la Unitat de Psicogeriatria del centre, ha destacat la importància d’aquesta evolució.
“Mirant enrere, és un orgull veure com el projecte ha crescut sense perdre la seva essència. Al llarg d’aquests anys hem aconseguit fidelitzar professionals de prestigi que esperen la cita cada any perquè saben que els ajuda a actualitzar-se de manera real i pràctica.”
Canvis d’ubicació pel creixement de la cita
L’èxit de convocatòria ha obligat la jornada a canviar d’escenari de forma progressiva per donar cabuda a un públic cada cop més nombrós. Les primeres quatre edicions es van dur a terme al mateix Hospital de Martorell. Ben aviat, però, l’espai va quedar petit i es va traslladar temporalment al Centre Cívic del municipi.
El gran salt d’escala es va fer rumb a Barcelona per facilitar l’accés als ponents i assistents de fora. La jornada ha passat de l’auditori del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona a l’Auditori AXA, passant per l’espai que l’ONCE té prop de la Plaça Espanya. Finalment, des de l’any 2012, la cita ha trobat la seva llar definitiva a la sala d’actes de l’antic Hospital de Sant Rafael, actual Fundació Hospitalàries Barcelona, on es continua celebrant en l’actualitat.
Format híbrid i internacionalització
Històricament, les jornades mantenien una mitjana d’un centenar llarg d’assistents presencials. No obstant això, la implementació del format mixt (presencial i en línia) a partir de la pandèmia ha multiplicat l’abast de l’esdeveniment de manera exponencial. En les darreres edicions, la xifra de participants s’ha enfilat fins al voltant de 500 persones connectades i inscrites en total.
Aquesta transformació tecnològica ha consolidat el vessant internacional de la trobada. Per la jornada hi han passat ponents i experts de primer ordre procedents de països com Anglaterra, Escòcia, França, els Estats Units, el Canadà, Portugal o el Brasil.
“La veritat és que ens hem convertit en un referent clar a nivell estatal pel que fa a la posada al dia en psicogeriatria”, afirma el Dr. Manel Sánchez. “A més, gràcies a les facilitats del format híbrid, hem obert una finestra immensa cap a Llatinoamèrica, on comptem amb nombroses connexions i professionals que ja ens tenen com una guia científica de capçalera.”
Al llarg d’aquestes tres dècades, els continguts han pivotat sobre grans blocs molt consolidats: des d’aspectes purament clínics, enfocats en el diagnòstic i el tractament de malalties psicogeriàtriques, fins a anàlisis profundes sobre els recursos assistencials i temes d’actualitat, interès i impacte social per a la comunitat.
Contingut científic: Innovació i trajectòria vital dels trastorns mentals
El programa d’aquesta edició s’estructura al voltant de la innovació clínica i l’anàlisi de les patologies. La conferència inaugural analitzarà context per entendre la complexitat dels trastorns mentals en la vellesa.
En les sessions de treball s’abordarà, d’una banda, l’evolució de la clínica i la terapèutica recent, incloent-hi el paper de l’exercici físic, la relació entre cognició i funció motora, l’ús de la teràpia electroconvulsiva en demències i l’aplicació d’algoritmes per al maneig de símptomes conductuals. D’altra banda, s’analitzarà com evolucionen determinades patologies al llarg de la vida, tractant qüestions com el TDAH en l’edat avançada, la persistència dels trastorns de la conducta alimentària, l’envelliment de les addicions comportamentals i l’impacte de l’insomni crònic i l’ús de benzodiazepines.
Un compromís ferm amb el futur de la psicogeriatria
Amb la vista posada en el futur, la Fundació Hospitalàries Martorell referma el seu compromís amb la continuïtat d’aquesta jornada. La rellevància social d’una població cada vegada més envellida i el sòlid bagatge científic adquirit durant aquests trenta anys d’història fan que la institució mantingui ferm el seu propòsit de seguir liderant aquest espai d’intercanvi. La voluntat del centre és continuar impulsant la recerca, la innovació i la formació d’excel·lència per donar respostes humanes i eficaces a les necessitats complexes de l’àmbit psicogeriàtric.
.

Què fem
Ciutadania
Professionals
Solidaritat
Comunicació