Comprendre l’Alzheimer des de la llar: senyals d’alerta, conducta i el valor de la memòria emocional

Amb motiu del Dia Mundial de l’Alzheimer (21 de setembre), la Fundació Hospitalàries Martorell vol posar el focus en la dimensió clínica i humana d’aquesta malaltia, abordant tant les primeres manifestacions com els fenòmens conductuals i de comunicació que acompanyen la seva evolució. El Dr. Juan Carlos Cejudo, coordinador de la Unitat de Deteriorament Cognitiu i Demències del centre, analitza els aspectes clau que caracteritzen aquest procés i la seva repercussió en l’entorn familiar.

Diferenciar els primers senyals de l’envelliment

L’inici de la malaltia d’Alzheimer sol ser progressiu i, en moltes ocasions, els primers símptomes es confonen amb el deteriorament propi de l’edat. Com assenyala el Dr. Cejudo, la pèrdua de memòria recent sol ser l’indicador més clar, quan la persona presenta dificultats per retenir informació immediata -com converses o fets del mateix dia- mentre manté intactes els records de fa dècades. Segons l’expert, aquest procés s’acompanya sovint d’alteracions en el llenguatge, com ara aturar-se a mitja frase per no trobar la paraula adequada, desorientació en itineraris habituals, complicacions per gestionar tasques quotidianes com els diners o els electrodomèstics, i canvis en l’esfera afectiva amb l’aparició d’apatia o aïllament. La identificació d’aquests indicis és fonamental per a un diagnòstic precoç que permeti planificar l’atenció i iniciar intervencions primerenques.

La complexitat de les alteracions de conducta

A mesura que la patologia avança, el deteriorament cognitiu sol anar acompanyat de símptomes psicològics i conductuals complexos. Situacions com l’agressivitat, els intents de deambulació per desorientació, la repetició sistemàtica d’idees, l’alteració del ritme del son o la resistència a les activitats d’autocura generen un fort impacte en la convivència. El Dr. Cejudo emfatitza que aquestes reaccions no responen a una voluntat de la persona, sinó a la pèrdua de la capacitat de processar l’entorn i d’expressar la confusió. Des de la Unitat s’observa que la millor resposta passa per evitar la confrontació directa, ja que la pèrdua de lògica fa inviable el raonament complex, és simplificar els estímuls ambientals, mantenir rutines estructurades i redirigir l’atenció cap a activitats d’interès.

Noves vies de comunicació i la memòria emocional

Aquesta progressió altera profundament els canals verbals, fent necessari adaptar la manera d’interactuar. L’ús de frases breus, un to de veu pausat i el contacte visual directe faciliten la comprensió i redueixen la sensació d’amenaça. Així mateix, el Dr. Cejudo recorda que la validació emocional s’ha d’imposar a la cerca de la veritat objectiva: atendre el sentiment subjacent de por o enyorança resulta molt més eficaç que corregir les dades errònies del discurs. En aquest sentit, l’especialista destaca que la capacitat de percebre afecte, seguretat i tendresa es manté fins i tot en les fases més avançades. A diferència d’altres funcions cognitives, la memòria emocional perdura, fent que la música de la infantesa, la gestualitat relaxada i el contacte físic continuïn actuant com a ponts de connexió essencials.

L’acompanyament a l’entorn familiar

Finalment, el Dr. Cejudo destaca que el processament d’aquesta malaltia suposa una feina sostinguda i exigent per als cuidadors principals. En aquest context, remarca el paper essencial dels grups de suport guiats per professionals de la salut mental. Aquests espais permeten trencar l’aïllament, ofereixen un entorn d’expressió emocional lliure de judicis, afavoreixen l’intercanvi d’experiències pràctiques entre iguals i recorden la necessitat fonamental de tenir cura de la pròpia salut per poder sostenir les cures al llarg del temps.