Una de cada cinc persones de més de 60 anys té un problema de salut mental o neurològic

• El dossier Mirades identifica barreres en l’accés de les persones grans als recursos especialitzats i planteja avançar cap a un model que integri salut física, salut mental i atenció social

Una de cada cinc persones de més de 60 anys té un problema de salut mental o neurològic. Aquesta és una de les principals alertes que posa sobre la taula l’informe Mirades: Respostes als reptes de la salut mental en les persones grans, un treball elaborat per la plataforma Som Salut Mental 360 i coordinat tècnicament pel Parc Sanitari Sant Joan de Déu i la Fundació Hospitalàries.

El document, que ha comptat amb la participació de 16 professionals experts en psicogeriatria i atenció intermèdia, analitza com l’augment de la cronicitat, la fragilitat i el deteriorament cognitiu associats a l’envelliment fan indispensable adaptar els models d’atenció actuals cap a respostes més integrades i coordinades.

Segons les dades recollides en l’estudi, els trastorns depressius afecten entre un 10 % i un 15 % de les persones grans, mentre que l’ansietat arriba al 17 %. A més, s’estima que el 42 % de les persones de més de 55 anys desenvoluparan algun tipus de demència al llarg de la seva vida, una previsió que evidencia la necessitat d’anticipar les necessitats assistencials del col·lectiu.

Vulnerabilitats socials i barreres d’accés

L’informe també posa el focus en l’impacte dels factors socials sobre el benestar emocional. Una de cada tres persones grans experimenta soledat no volguda i més de 850.000 persones de més de 80 anys viuen completament soles a Espanya. A aquesta situació s’hi afegeixen les pèrdues personals, la pèrdua d’autonomia i l’efecte combinat de l’edatisme i l’estigma, uns elements que sovint dificulten la demanda d’ajuda. Paral·lelament, les xifres de suïcidi reflecteixen aquesta vulnerabilitat, ja que el 32 % de les morts per aquesta causa corresponen a persones majors de 65 anys.

Entre les dificultats del sistema actual, el dossier assenyala la manca de professionals especialitzats en psicogeriatria, les barreres d’accés a determinats recursos rehabilitadors per comorbiditats físiques i les complicacions per garantir la continuïtat assistencial quan una persona passa a viure en un recurs residencial.

Cap a un model d’atenció integrat i d’anticipació

Davant d’aquesta realitat, els experts conclouen que el repte no passa només per disposar de més recursos, sinó per connectar millor els que ja existeixen i organitzar l’atenció al voltant de les necessitats de cada persona. Això implica integrar la salut física, la salut mental i les necessitats socials, reforçant la coordinació entre l’Atenció Primària, l’Atenció Intermèdia, la Salut Mental i els serveis socials.

En aquest sentit, el Dr. Pedro Roy, psiquiatre i director gerent de la Fundació Hospitalàries Barcelona Nord, defensa la necessitat de «superar una resposta exclusivament reactiva i avançar cap a un sistema amb més capacitat de prevenció, detecció precoç i anticipació».

Podeu descarregar l’informe complet a la plataforma Som Salut Mental 360.