“El diagnòstic de càncer sol provocar un bloqueig inicial per assimilar la nova realitat i restablir l’equilibri emocional”

Darío Gómez, psicooncòleg i psicòleg expert en cures pal·liatives, ens ofereix en aquesta entrevista una reflexió profunda sobre l’impacte emocional del càncer, la importància del suport psicològic i les estratègies més efectives per afrontar aquesta malaltia. Amb una àmplia experiència en l’acompanyament de pacients oncològics i les seves famílies, aquest psicòleg dels serveis d’atenció pal·liativa de la Fundació Hospitalàries Martorell destaca la necessitat d’abordar no només els aspectes físics de la malaltia, sinó també els emocionals i psicològics, amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida dels pacients i facilitar l’adaptació a la nova realitat.

Quin és l’impacte emocional més comú en els pacients després de rebre un diagnòstic de càncer i com poden afrontar-lo?

El diagnòstic de càncer suposa, en la majoria de casos, una autèntica crisi per al pacient, ja que acostuma a implicar una ruptura del seu projecte de vida i una pèrdua de l’equilibri personal, familiar i social. Per a la gran majoria de persones, és la primera vegada que reben aquest diagnòstic, per la qual cosa poden experimentar una reacció de bloqueig o paràlisi, que seria un primer intent de la ment per aturar-se, assimilar la notícia i començar a treballar per restablir un nou equilibri.

És molt important, com a estratègia inicial, que la persona pugui donar espai a tot allò que viu en aquest moment, ja que es tracta d’una experiència que es pot percebre com una amenaça per a la pròpia integritat. Atendre les emocions permet prendre consciència de la situació actual i fer els canvis necessaris per adaptar-se a les noves exigències.

A l’altre extrem, podem trobar reaccions emocional “dissociatives”, en què el pacient viu el diagnòstic com una situació aliena a ell/a. En aquests casos, és recomanable sol·licitar suport psicològic.

Quin paper juga el suport psicològic en el tractament oncològic i quins beneficis té per al pacient i el seu entorn?

El suport psicològic és fonamental, ja que el diagnòstic de càncer i l’afrontament dels seus tractaments no són només una experiència física. És essencial facilitar que els pacients puguin gestionar els canvis derivats de la malaltia, reforçar la consciència sobre els aspectes que continuen sense alterar-se, atendre les emocions que experimenten i abordar les dificultats i preocupacions que han sorgit, fins i tot aquelles que no estan directament relacionades amb la malaltia. A més, el càncer no només impacta en la vida del pacient, sinó que també provoca canvis en el seu entorn familiar i social. Per aquest motiu, l’atenció psicològica ha d’estendre’s també a les persones properes al pacient.

Quines són les estratègies més efectives per gestionar l’ansietat i la por durant el procés de la malaltia?

El diagnòstic d’una malaltia oncològica pot generar un profund malestar emocional tant en el pacient com en el seu entorn familiar. Davant aquesta situació, s’han d’afrontar diversos canvis, com ara transformacions físiques derivades del càncer o dels seus tractaments, que sovint impliquen pèrdues amb un fort impacte emocional. Aquestes pèrdues poden donar lloc a emocions com la tristesa, l’ansietat, la por o la ràbia.

Una de les primeres intervencions terapèutiques que realitzem és resignificar aquestes emocions, ja que són intents naturals del cos i la ment per recuperar un nou equilibri. Un cop facilitem l’expressió i el processament emocional, apliquem tècniques d’intervenció dirigides a afavorir la regulació emocional. Sempre treballem amb tractaments psicològics validats científicament i adaptats a les necessitats de cada pacient.

Quin missatge donaries a les persones que estan fent front a un diagnòstic de càncer i a les seves famílies en aquest Dia Mundial contra el Càncer?

M’agradaria, abans de res, reconèixer la dificultat d’afrontar un diagnòstic de càncer, ja que acostuma a ser una situació complexa que implica canvis inesperats en molts àmbits de la vida. És essencial que els pacients no només es cuidin físicament, sinó que també donin espai a les seves emocions i al seu benestar psicològic. Això els ajudarà a entendre millor el que estan vivint i a començar a adaptar-se a la nova realitat de manera més saludable.